El Palau Macaya, de la Caixa, acompleix set anys com a espai de diàleg i reflexió. L'edifici del passeig Sant Joan té una llarga història: va ser concebut per Josep Puig i Cadafalch, per encàrrec de l'industrial Román Macaya; va patir desperfectes durant la guerra; va ser adquirida per la Caixa, que a partir de 1949 hi va ubicar l'Institut Educatiu de Sordmuts i de Cecs; més tard seria la seu del Centre Cultural de la Fundació La Caixa; i fins i tot durant un temps s'hi va instal·lar el Museu de la Ciència, mentre es preparava el Cosmocaixa. El 1976 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. El 2012 l’edifici va prendre un nou rumb, inspirat personalment pel president de “la Caixa”, Isidre Fainé, i va esdevenir un espai de reflexió i debat per a l’avanç del coneixement i locomotora intel·lectual de la societat, amb l’objectiu d’erigir-se com a centre referent, compromès amb la sostenibilitat i el desenvolupament humà.

Punt de trobada i altaveu intel·lectual

Josep Ollé, director del Palau Macaya, explica que és "un centre de debat i reflexió sobre reptes o canvis que hi ha a la nostra societat". Ollé apunta que l'objectiu del Macaya és obrir noves vies de pensament fomentant la trobada entre "gent de diferents disciplines i àmbits (govern, acadèmia, empresa, entitats cíviques)". L'avantatge és que amb aquesta participació variada es pot "enriquir el debat i perfilar hipòtesis per solucionar reptes". L'objectiu del Palau no és fer recerca, sinó difondre el coneixement a la societat. "Nosaltres no fem recerca; el Macaya no és ni un think tank ni un departament d'investigació", explica Ollé. Això sí, el que té el Macaya és una gran voluntat de divulgació: "Al Palau Macaya preparem el coneixement perquè sigui el més comprensible possible". L'alta participació en les seves activitats indica que van pel bon camí.

Centre dinàmic

El Palau Macaya ha aconseguit convertir-se en un referent a nivell català de la divulgació i la innovació. S'ha centrat en temes de sostenibilitat, pau mundial, ecologia, ciència... Durant l'any 2018 va rebre gairebé 60.000 visitants, batent rècords d'assistència, amb un total de 709 activitats en un any. Enguany, a 31 de setembre, ja se n'havien realitzat 637 activistat, i es preveu que se'n superi el rècord anual. Disposa d'unes grans instal·lacions, en tres pisos, en les que es combinen les aules i sales més modernes, amb espais històrics que conserven tot l'encant del modernisme.  A les activitats del Palau Macaya hi han participat experts estrangers molt destacats, com Guy Standing (el gran teòric de la renda bàsica universal), Enzo Traverso (filòsof especialitzat en feixisme) o Christopher Clark (un historiador que ha reflexionat sobre els canvis en la percepció del temps). Per les seves sales també hi han passat pensadors catalans com Josep Ramoneda, Rafael Argullol o Francesc Torralba.

Borja de Riquer, Pérez Royo i Josep Maria Muñoz en un debat al Palau Macaya. Foto: Sergi Alcàzar.

Seu de l'Escola Europea d'Humanitats i del Club de Roma

El Palau Macaya és la seu de dues iniciatives molt potents en l'àmbit de la reflexió sobre el món contemporani: l’Escola Europea d’Humanitats (EEH), coorganitzada amb l’equip de La Maleta de Portbou i dirigida pel filòsof Josep Ramoneda; i el Club de Roma, presidit per Jaume Lanaspa. En el cas de l’EEH, un espai per al debat intel·lectual i el moviment cultural, s’hi han treballat diferents nivells d’activitat: cicles de conferències i debats públics, cursos sobre humanitats i trobades breus de dos dies. El Club de Roma aborda la transformació i el coneixement dels problemes de l’àrea d’Europa, el Mediterrani i l’Orient Mitjà, especialment en els temes relacionats amb els recursos, l’energia i el medi ambient. En aquest marc, en el darrer curs s’hi ha desenvolupat un programa continu de conferències sobre la democràcia, la diversitat i la cohesió social, el transhumanisme, l’economia, el canvi climàtic, la governabilitat i el desenvolupament sostenible, entre d'altres temes.

A la recerca de nous formats

El Palau Macaya té la voluntat de cercar nous formats que facilitin la divulgació del pensament en uns temps en què canvien contínuament les tecnologies de la comunicació i de l'aprenentatge. L'any passat van inaugurar un nou tipus d'experiència, el Macaya 361º, que es valora molt positivament. Es tracta d'una mena de Ted Talks, però que van una mica més endavant, un grau més (per això, el títol, 361º). A la fi de les breus participacions de pensadors, al Macaya 361º s'obre una tanda de debat, en què el públic pot participar. Ja se'n va organitzar una sobre la relació entre automatització i ocupació, i se'n preveu un sobre com articular la solidaritat en un món urbà multicultural.

La bandera del modernisme al Passeig Sant Joan

L'industrial Román Macaya i Gibert, importador de cotó i fundador del Banc de Tortosa, va instal·lar-se, el 1901, la casa que li havia construït Puig i Cadafalch per anar a viure amb la seva primera esposa. Els pisos superiors eren per als seus fills: Romà i Alfons. De seguida va convertir-se en un dels edificis emblemàtics del Passeig Sant Joan, on no hi havia tants edificis vistosos com al Passeig de Gràcia. L'edifici es caracteritzava pels esgrafiats en ocre, la tribuna, el treball de forja i els acabats de les finestres de la sòbria façana d’estuc blanc. Un dels capitells de l'entrada de carruatges incorpora un personatge amb bicicleta i barret de palla, obra d'Eusebi Arnau, que sembla ser que fa referència al propi Puig i Cadafalch, que era aficionat a les passejades amb bicicleta. L'any 1914 va passar a mans del reusenc Juan Vilella Estivill. Però va resultar molt malmès durant la guerra civil i el 1947 va vendre'l a la Caixa de Pensions, que la va restaurar i la va destinar a finalitats socials.

Institut Educatiu de Sordmuts i Cecs.

Modernisme amb objectius socials

El 1949 s'inaugurava l'Institut Educatiu de Sortmuts i Cecs, dirigit per les Germanes Franciscanes de la Immaculada Concepció, i tenia cabuda per uns 175 alumnes. Als anys 1980, al Palau va esdevenir el Centre Cultural de la Casa Macaya, on s'hi celebraven conferències, exposicions d'art, festivals de música i poesia, debats, tallers educatius... Va ser la llavor dels que serien posteriorment els centres CaixaFòrum. I durant un breu temps, ja al segle XXI, va acollir el Museu de la Ciència, mentre s'habilitava l'actual Cosmocaixa.

​

Una nova vista d'un edifici centenari

L'Ajuntament ha decidit obrir al públic el pati d'illa situat entre Passeig de Sant Joan, Roger de Flor, Mallorca i Provença. D'aquesta forma, es permetrà al públic veure la part posterior del Palau i podrà contemplar-se'l des d'una òptica que abans molt pocs podien disfrutar. El Palau Macaya ha decidit que organitzarà activitats, per un públic ampli, en aquests jardins, amb la finalitat de difondre el pensament i la cultura entre els barcelonins.