He de reconèixer que la primera vegada que la vaig veure em va fer gràcia. Britney survived 2007. You can handle today. Vaig descobrir aquell missatge sobre tassa blanca en alguna taula d’oficina i per alguna Storie d’Instagram d’un dilluns qualsevol, i em van venir al cap moltes fotos que havia vist a la Súper Pop o a la Cuore: ella despentinada, amb el rímel difuminat sobre les parpelles, fent ganyotes i vestida amb xandall i sabatilles d’estar per casa. La recordava amb una imatge lamentable, de fet. Gairebé ni rastre de la tia guapa a la que volia semblar-me quan va treure ...Baby one more time i jo tenia 7 anys i cap idea sobre la hipersexualització de les nenes. I d'haver-ho sabut, probablement m'hagués sigut igual: només volia portar un vestit sexy i ballar bé. Ara el missatge de la tassa blanca ja no em fa tanta gràcia i em fa fàstic que un presentador de 70 anys volgués ser pretendent seu quan ella només en tenia 11.
El primer single de Britney va aconseguir vendre més d'11 milions de còpies. / CC
No calen masses presentacions sobre Britney Spears, tothom ha ballat Toxic i Oops!... I did it again en discoteques, casaments o revetlles. I tothom s'ha rigut d'ella, també, perquè callar-ho. Quan algú va decidir que era un bon producte, els seus temes van baixar a segona i va passar a ser la riota de tothom, un personatge patètic, una addicta, una mala mare, una boja. Una porqueria del sistema que el sistema alimentava. Sabíeu que els mitjans compraven una foto seva per un milió de dòlars? Poc es parla que per culpa d’aquesta merda de periodisme, la successora pop de Madonna porta 13 anys sense capacitat legal per decidir sobre sí mateixa. El 23 de juny declara davant del jutge després de dos anys.
Només tenia 17 anys
Ara es fa molta apologia sobre salut mental però els anys 90 i 2000 l’empatia no era tan generosa. L’assetjament de fotògrafs i paparazzis va superar el que pot suportar qualsevol persona, menys encara una adolescent menor d’edat que s’ha fet famosa de cop: Britney tenia només 17 anys quan va sortir vestida de col·legiala al videoclip del seu primer single i en va vendre més d’11 milions de còpies. L’interès per la seva figura va disparar-se de manera exagerada, més en un moment en el que triomfaven boy bands de malotes com els Back Street Boys, Westlife o N’Sync. Va convertir-se en la nina que tots estimaven i que tots volien destrossar, perquè amb el seu patiment es podien aconseguir molts, moltíssims diners.
De 1999 a 2002, Britney i Justin van ser la parella d'Amèrica. / CC
Al principi tot semblava fàcil. Somreia quan veia càmeres, inclús feia bromes, estava receptiva a entrevistes i, d’alguna manera, sabia domar la manada salvatge que hi havia al seu voltant. Al cap i a la fi, portava menjant masclisme i misogínia des de sempre i una acaba fent-se immune al menyspreu per pura supervivència. Però la pressió es va tornar insuportable: no podia fer res sense que l’espiessin, la televisió ensenyava cada pas de la seva vida íntima i la premsa groga, literalment, s’atrinxerava rere portes i finestres d’edificis quan ella hi era dins – ho va representar al videoclip de la balada Everytime (2002), però la realitat era molt pitjor. No oblidem que era principis dels 2000, no hi havia Instagram i els tabloides no tenien competència.
Quan va començar a sortir amb Justin Timberlake, els nivells de groguisme van pujar. I quan ho van deixar tres anys després, van tocar sostre – després el sostre s’aniria fent encara més alt. El discurs públic va donar per fet que havia sigut culpa d’ella i ningú se n’amagava: en entrevistes televisades li preguntaven obertament què li havia fet al pobre xaval i la deixaven a l’alçada del betum. I ell se’n va aprofitar, com a bon fill del patriarcat. Si li preguntaven si havia tingut sexe amb ella abans de deixar-lo, deia que sí i tots els orangutans reien (i orangutanes, també) i va escriure un hit per deixar-la com la marrana de la pel·lícula. Sabeu Cry me a river? Doncs Justin va confessar que sí, que anava per ella. Fa només un parell de mesos va demanar-li perdó a través de les xarxes socials (i també a Janet Jackson, per l’agressió del mugró a la Super Bowl de 2004) perquè “les seves accions van contribuir a un sistema que aprovava el racisme i la misogínia”. A bones hores.
La dona del governador de Maryland va dir públicament que tant de bo pogués disparar Britney Spears
I això multiplicat per mil, milions d’insults i d’humiliacions. Les mares d’Amèrica l’odiaven i els homes la trepitjaven. Fins i tot la dona del governador de Maryland va dir que tant de bo tingués l’oportunitat de disparar-la. A Britney li van posar les declaracions durant una entrevista. Va baixar la mirada mentre deia que era “molt trist que hagués dit això”. L’entrevistadora va seguir preguntant, dient-li que havia estat un any dur i difícil de gestionar per ella. I l'estrella es trenca, no aguanta més i es posa a plorar mentre s’amaga la cara rere les mans i suplica que parin la gravació.
Doncs sí, Britney va sobreviure al 2007
Després va començar a sortir amb Kevin Federline, van tenir un parell de fills, es van divorciar i va començar la batalla legal per les custòdies, i als paparazzis se’ls hi queia la baba. I allà la icona pop ja no podia més, ara ja sí que no. Se li tiraven literalment a sobre quan sortia amb el nadó en braços i tot el que feia es podia qüestionar. No tenia les regnes de res. El súmmum va ser quan la van fotografiar conduint amb el bebè davant i tothom la va titllar de ser un perill. En una entrevista ella va explicar això: “Vaig anar a Starbucks i veig a un piló de fotògrafs, i tinc por, i vull sortir de la situació i el meu bebè està plorant. Venen pels dos costats del cotxe, que és una situació aterradora per mi, i estan colpejant les finestres i no vull que el meu bebé vegi això, així que el trec del cotxe i vaig cap a casa”. En aquesta entrevista també va posar-se a plorar quan li van preguntar com creia que es podia aconseguir que els paparazzis la deixessin en pau. I don’t know. I don’t know... De veritat calen més argumentacions?
Estava sentenciada: va ser una Lolita, ara era una mare desequilibrada i, més tard, seria una ionqui. La princesa del pop havia mort però les seves cendres anaven molt cotitzades i el sensacionalisme anava fort, es veu que la premsa encara podia ser més rastrera. I només tenia 25 anys. Rapar-se va ser la seva particular manera de revelar-se contra tot, de dir als voltors que l’havien destrossat i esmicolat que aquella nena jove, dolça i bonica ja no existia. I aquí les fotos que van donar (encara més) la volta al món, quan va atacar amb un paraigües al paparazzi Daniel Ramos mentre la perseguia en una visita a casa el seu ex, en plena batalla per la custòdia dels seus fills. Per favor, s’ha de canviar el relat que tenim sobre ella i sobre aquesta foto perquè Britney Spears no està boja. Mai ho ha estat. Què faríeu vosaltres si la premsa mundial us hagués assetjat cada dia durant anys i hagués prostituït tot el que sou?
Una màquina de fer diners per un pare explotador
L’any 2008 li van donar a Jamie Spears la tutela de la seva filla, suposadament per cuidar d’ella. Controlava qui la visitava i qui no, li posava guardes de seguretat les 24 hores del dia i tenia el poder d’accedir a informes mèdics, gestionar casa seva i cancel·lar les seves targetes de crèdit, així com de fer contractes de gravació i televisió per ella. Encara el té perquè la tutela segueix vigent 13 anys després, tot i que al llarg de la dècada Britney Spears ha fet mil coses: ha guanyat premis, interpretat anuncis de publicitat, participat en programes de tele i actuat a Las Vegas. Només el 2009 s’estima que va guanyar uns 58 milions de dòlars dels que no ha pogut decidir lliurement en què gastar-se. Està lligada. A la pràctica, no pot fer res per sí mateixa.
Fa més d'una dècada que l'estrella del pop no pot decidir sobre res de la seva vida. / CC
El groguisme va perdre el control de l’artista amb l’arribada d’Instagram: ara era ella qui ensenyava el que volia. El podcast Britney’s gram, creat per dues fans, analitzava les xarxes de la cantant per si hi detectava senyals d’auxili. El 2018 Britney va estar digitalment desapareguda durant gairebé 2 mesos, fins que es va saber que havia ingressat de forma voluntària en un centre de salut mental. Molts fans incrèduls van aplegar-se reivindicant la seva llibertat i el moviment #FreeBritney va néixer per demanar que, d’una vegada per totes, l’estrella del pop pugui fer el que vulgui amb la seva vida. Personalitats com Rose McGowan, Paris Hilton, Kate Perry o Miley Cirus també li han donat suport. El necessita.
La princesa del pop parlarà el 23 de juny
El passat 10 de novembre una vista judicial va aprovar que una entitat financera fos co-tutora junt amb Jamie Spears. Allà, l’advocat de la cantant va dir per primera vegada que Britney té por del seu pare i que es nega a treballar fins que ell deixi de tenir el control de la seva carrera. De fet, porta des de 2019 sense actuar.
El 23 de juny Britney Spears declararà davant del jutge sobre la seva tutela; no ho fa des de fa un parell d’anys i mai n’ha parlat públicament, tot i que agrair el recolzament del #FreeBritney és molt més que una pista. Aquell mateix dia, Movistar estrena el documental La batalla por Britney, on indaga en tot l’entramat d’aquesta custòdia – igual que va fer Framing Britney Spears, un film de New York Times que també pot veure’s a Movistar i que s’ha de veure, s’ha de veure de veritat.
Crec que Britney Spears era una persona amorosa, divertida, dolça i molt humana. No hi havia maldat en la seva mirada i el seu somriure era pur, sincer, ostres, és que era una nena. La van fer miques. L’avarícia dels paparazzis la va fer miques. Els mitjans la vam fer miques, ens la vam carregar, i ningú se n’ha responsabilitzat. Per aquest ofici ha sigut més fàcil pensar que era una penjada i una histèrica i recordar-la com a tal que no mirar-nos el melic i decidir quina és la veu que volem tenir, ja sigui Britney, Rocío Carrasco o el drama de les nenes de Tenerife. Revisem-nos. Free Britney, i fem-ho millor.