Caminant per Benetússer, diversos veïns paren a en Jorge per preguntar-li per la llibreria. Que quan obriran, que com va el projecte. Tenen moltes ganes de veure les prestatgeries plenes de llibres. Ell els respon amb un gest amable que tot va bé i que esperen tornar en un parell de mesos, cap a l'abril, quan s'haurà complert més de mig any de la DANA que va devastar per complet Somnis de paper. Aquella tarda en Jorge era allà. El seu germà l'havia alertat que estava entrant aigua pel seu carrer i va anar a la llibreria a pujar caixes de llibres al taulell, per si de cas. Quan va acabar ja entrava l'aigua per sota de la porta i quan va posar un peu al carrer li arribava al turmell. De camí a casa seva, a cinc minuts caminant, ja li arribava als genolls. La llibreria quedaria inundada per un bassal que va assolir el metre setanta d'altura.
⚫ El món del llibre, indignat quatre mesos després de la DANA: "No hem vist ni un duro públic"
🟠 Joan Escrivà, editor de Camacuc: "No els fa falta el desastre de la DANA per acabar amb el català"
L'endemà tot el carrer era destrucció. Quan la Laia va veure la llibreria per primera vegada després del pas de la riuada, es va posar a plorar. El local abans havia sigut una oficina bancària i els vidres tenien el gruix dels antibales, però els cotxes els van rebentar igualment i a dins es van trobar una imatge dantesca digna d'una pel·lícula de terror. "Primer em vaig quedar en xoc i després no vaig poder parar de plorar, perquè són tots els anys de treball, tot el que s'havia invertit, i no quedava res". Els veïns els van ajudar a treure les poques coses que van poder salvar i van muntar barricades per evitar robatoris. "Eren pocs, però, quan se'n va anar una mica l'aigua, hi havia gent fent pillatge i agafant coses", relaten. Després van tornar a casa sense haver dormit per netejar, perquè els seus baixos també s'havien convertit en un fangar.
Jorge Cabezas i Laia García són parella i copropietaris de la llibreria des de fa més d'una dècada. Tanmateix, no van tenir clar de continuar amb el projecte després del desastre. "Veus tota la destrucció i no tens forces, els primers dies pensàvem que no podíem tornar a començar", explica la Laia. Van perdre més de 100.000 euros en estoc, material i mobles. La cosa va canviar quan els voluntaris i clients els van animar a continuar perquè eren necessaris al poble. "Va ser la primera empenta, perquè quan estàs tan fotut, a la merda, i la gent et verbalitza que has de tornar a obrir... potser ho pots pensar, però quan ho diuen es materialitza", raona en Jorge. Ara la reforma del local ja va vent en popa, malgrat que han tardat una mica més del previst. Volien que la reconstruís gent de la zona de l'Horta Sud, però era complicat trobar treballadors. "O tenen molta feina o no poden treballar", matisen.
Però les obres a la llibreria no han impedit que la seva activitat continuï. A començaments de desembre, el regidor de l'Ajuntament de Benetússer va oferir a alguns comerços afectats muntar els seus negocis a les parades buides del mercat municipal. En Jorge i la Laia han armat l'aparador de llibres en una parada que abans va ser una carnisseria, al costat d'una drogueria. Just a davant, els treballadors d'una autoescola munten la paradeta en unes taules centrals per poder continuar amb el servei. També hi ha una sabateria o una parada on una noia es desplaça perquè les seves clientes puguin fer-se les ungles. Més que el benefici que n'obtenen és poder tenir un lloc per atendre la seva clientela, donar el servei i tenir un espai per poder-se veure les cares. Com diuen aquests llibreters: "una llibreria és un comerç molt especial perquè és un lloc de trobada i és el que la gent troba a faltar".
Laia García, copropietària de Somnis de paper: "Veus que passen les setmanes i no s'avança; ara hem aconseguit que no hi hagi cotxes als descampats, però ens ha costat tres mesos"
Per poder gestionar aquesta etapa, els baixos de la casa que comparteixen s'ha convertit en el seu magatzem particular. Com que l'espai limitat del mercat no els permet grans barbaritats, han traslladat la logística al garatge, amb una instal·lació bastant precària i limitada, per poder anar tirant. "Només tenim un servidor, així que si treballem a casa no podem fer-ho des del mercat," explica la Laia. Les hores que la parada està tancada intenten accelerar feina fent comandes en línia i van fent viatges d'un lloc a l'altre transportant caixes de llibres. A part d'ells dos hi ha un parell de treballadors més, un per torn, que el primer mes van patir un ERTO. Quan van començar a entrar centenars de comandes via web, van poder tornar.
I és que gent de tot arreu es va bolcar a comprar llibres i fer que poguessin superar el mal tràngol, i Somnis de paper va multiplicar per 10 les comandes en línia, passant de 90 a 1.000. "Les vendes per Internet d'una llibreria menudeta o mitjana són molt residuals perquè la gent que compra en línia no sol comprar en llibreries, i va ser una bogeria, sobretot tenint en compte que estàvem treballant en condicions molt precàries, sense llibres i sense que els cotxes poguessen sortir de Benetússer", recorda el copropietari del negoci, que valora i agraeix la paciència que ha tingut la gent que ha volgut donar-los suport des de qualsevol part del país.
Una llum al final del túnel de la incertesa i la mala gestió política
Com la majoria de les llibreries afectades, els ajuts públics que han demanat encara no han arribat. Ratifiquen que al País Valencià tot està molt aturat i que no han cobrat res, encara que reconeixen que la primera setmana el Ministeri de Cultura es va posar en contacte amb ells per donar-los suport i saber quines eren les seves necessitats. "Però a escala autonòmica, un desastre", confessen, lamentant la lentitud amb què van arribar les propostes perquè el sector tirés endavant. "No només en la DANA; el Govern de la Generalitat Valenciana no ha convocat els ajuts ordinaris a les entitats culturals i la Fira del Llibre ha estat a punt de no celebrar-se", argumenta la Laia. Al seu costat, en Jorge nega amb el cap en senyal d'incomprensió. Ell, que també és part de la junta del Gremi de Llibrers de València —organitzador de la Fira, la segona més gran a Espanya— no s'ho pot creure. "No entenem com no ha sortit aquesta ajuda, que és cíclica, només cal pitjar un botó perquè torni a eixir".
Ambdós pensen que el color polític s'ha notat en l'evolució dels ajuts que ha rebut el sector del llibre en l'última dècada, i que la cosa ha empitjorat, amb una gestió nefasta per part de l'Administració valenciana. "Hi ha molta ràbia perquè et sents abandonat totalment, i després molta tristesa, perquè vas passejant pel teu poble i veus que passen les setmanes i no s'avança. Ara hem aconseguit que no hi haja cotxes als descampats, però ens ha costat tres mesos", lamenten. Molta gent ha perdut casa seva, queden molts mesos de recuperació i és, i serà encara, molt dur. Però ells continuen allà, resistint.
Després que el temporal d'aquell dimarts 29 d'octubre els capgirés la normalitat, sembla que tot ha començat a moure's i ja comencen a veure una mica la llum. Posen els ulls en la reobertura de la llibreria, que naixerà de nou amb una reforma total. I es comencen a preparar per a la Fira del Llibre, tot i que amb peus de plom. "En una llibreria demanes les novetats més o menys amb tres mesos d'antelació; nosaltres no estem demanant res perquè no sabem el temps que ens queda d'obra, ni quan farem el canvi a la llibreria; estem amb molta incertesa", explica en Jorge. I quan acaba la frase, mira la Laia i ambdós somriuen. "Amb incertesa, però també, no sé, amb alegria".
També et pot interessar...
- El món del llibre valencià, indignat quatre mesos després de la DANA: "No hem vist ni un duro públic"
- Joan Escrivà, editor de Camacuc: "No els fa falta el desastre de la DANA per acabar amb el català"
- L’impacte de la DANA en el sector editorial valencià: la sèrie d''El Nacional' sobre el terreny