La paraula negacionisme ha estat escollida com el neologisme de l'any 2021 de la llengua catalana després d'una votació popular organitzada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). A la consulta, impulsada des de fa vuit anys per l'IEC i Observatori de Neologia del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, han participat fins a 8.045 persones.
Els organitzadors de la consulta van proposar deu paraules com a candidates a millor neologisme 2021. Ara la paraula negacionisme, en haver guanyat el concurs, podria aparèixer aviat al Diccionari de la Llengua Catalana si la secció filològica de l'IEC ho considera oportú. Això ja s'ha anat fent amb els neologismes guanyadors dels anys anteriors.
'Podcast', en segon lloc
La paraula negacionisme s'ha imposat com a guanyadora amb el 18,1% dels vots, el segon lloc ha estat per la paraula podcast (17,8 %), el tercer per cisgènere (16,2%) i el quart per a distòpic-a (12,4%). La resta de paraules candidates han rebut els percentatges de vot següents: antivacunes (8,6%), presencialitat (8,4%), edatisme (6,1%), disfòbia (4,5%), cronificar (4,1%) i monodosi (3,8%).
Aquest any la influència de la pandèmia s'ha fet palesa a l'hora de triar les paraules candidates a neologisme, si bé no ha estat tan aclaparadora com l'any passat, om el 100% dels mots estaven relacionats amb la covid. De fet, el neologisme de l'any del 2020 va ser coronavirus.
Tria per edats
En aquesta edició han votat 8.045 persones, la més jove nascuda el 2011 (10 anys) i la més gran el 1932 (89 anys), repartits en franges d’edat de la manera següent: el 51,4% tenen entre 10 i 30 anys, el 2 % tenen entre 30 i 50 anys, el 23,6% tenen entre 50 i 70 anys, i el % tenen entre 70 i 90 anys. De fet, cada franja d’edat ha tingut preferències diferents a l'hora de triar el neologisme de l’any: els més joves han optat per cisgènere i podcast, i la resta de votants han triat negacionisme.
Imatge principal, negacionisme el neologisme de l'any / Unsplash