Hi ha paraules que sembla que són correctíssimes, però que no ho són tant, o almenys no en el context en què les col·loquem. No només ens hem de fixar en si una paraula surt al diccionari o no per saber si està bé, també ens hem de fixar en el significat i en si és adequada en aquell context. És el cas dels falsos amics, és a dir, quan una paraula s'assembla molt en la forma a una altra d'un altre idioma, però no volen dir el mateix i això genera confusió i molts d'errors. Normalment, els falsos amics ens causen problemes quan aprenem una altra llengua, perquè posem paraules que ens sembla que ja coneixem allí on no toca. Ara bé, la qüestió aquí és que també ens passa en català als catalanoparlants per influència d'altres llengües, normalment el castellà i l'anglès. En aquest cas, no tots els correctors automàtics ens avisaran de l'error, perquè la paraula descontextualitzada la podem trobar perfectament al diccionari, simplement, no vol dir el que nosaltres pensem.
Posa't a prova!