L'1 de maig és anomenat Dia del Treball, ja que se celebra una festa per a reivindicar els drets laborals. No està de més!, perquè la tendència del poder econòmic és esprémer el treballadorat, i calen mesures correctores; d'aquí l'existència de sindicats, convenis col·lectius, sou mínim interprofessional, legislacions laborals... I no deu ser casualitat que el verb treballar (com el castellà trabajar o el francès travailler) provingui d'un mot llatí, tripaliare, que significava... 'torturar'! La seva base era el terme tripalium 'instrument de tortura compost de tres fustes'. Qui no s'ha sentit camí de la tortura anant a treballar? De fet, en català antic el nom treball significava 'situació complicada i dificultosa, tribulació' (Grans penes e grans trebals, llegim a les Homilies d'Organyà, del segle XII), i encara avui poden dir-se les expressions amb penes i treballs 'amb moltes dificultats' i veure's en treballs 'trobar-se en una situació apurada o perillosa'.

Si algú pregunta com es deia en llatí el concepte de fer activitats productives econòmicament, era laborare (fixeu-vos que tenim el verb col·laborar, que vol dir 'treballar conjuntament'; en italià encara diuen lavorare 'treballar'). El verb llatí laborare va donar en català llaurar, o sigui, treballar la terra (en altres idiomes, el mateix: vegeu el francès labourer i el castellà labrar). A partir d'aquí, el que a Catalunya s'anomena pagès, al País Valencià s'anomena llaurador.

El concepte 'faena': un mot catalaníssim

En català existeix el terme faena (forma original, que encara diuen així valencians i tortosins) o feina (evolució de l'anterior, que al Camp de Tarragona i Lleida encara evolucionaria més, ja que en aquestes regions pot arribar a dir-se fenya). Exemples: Tota esta faena que has fet no servix de res; o: Ja he acabat la feina per avui; o: Aquesta computadora ens treu molta de feina. Sovint s'hi afegeixen sufixos augmentatius: Quina feinada, endreçar tot això!; o: Has fet una feinassa enorme, et felicito. En tot cas, quan hi vinculem la idea de 'guanyar-se la vida' es diu només feina, i mai no es diu treball (si algú ho diu és que pensa en castellà): He trobat feina de fuster; o: Cada dia arribes tard a la feina; o: El mercat laboral està molt malament, no hi ha feina.

Algú pot pensar que faena és un castellanisme, ja que en castellà s'empra aquest mot (significant 'treball' però sobretot 'matar bous i vaques' i 'mala passada'). Però és al revés: el castellà va agafar aquest mot del català, com tantes altres paraules. I és que la paraula faena prové del llatí facienda, que significa 'coses a fer'; i aquesta paraula llatina va donar el català faena i, al seu torn, el castellà hacienda 'masia' i 'hisenda'.

I després hi han formes col·loquials per a referir-se a aquest concepte, com el verb pencar (i el derivat pencaire 'persona que treballa molt'); també es pot dir fotre-li si algú treballa de valent (Com li fot, aquell paleta: en un no-res t'ha alçat una paret!). Bé, mentre aneu rumiant com us sentireu demà al matí quan aneu a pencar, podeu amenitzar-ho amb la genial cançó Blues del dilluns, dels Bars.