Se sol dir que, antigament, la mar era com una gran autopista. I és cert. Per això històricament els territoris catalanoparlants han tingut moltíssima relació amb pobles situats a l'altra banda de la Mediterrània. I això, és clar, també ha comportat que la llengua catalana incorporés paraules provinents d'aquests pobles (de la mateixa manera que el català també ha donat paraules a aquests altres idiomes: seria el cas del sard).

Resseguint el vocabulari de les Illes això es veu clarament. A Mallorca, a Sóller (i les poblacions veïnes com Fornalutx i Biniaraix) hi ha alguns francesismes amb poca presència en altres indrets catalanoparlants. Així, tenen un pastís típic d'allà que anomenen gató (del francès gateau 'pastís' en genèric, pronunciat justament "gató"). També diuen picura 'punxada', llunetes 'ulleres', burèu 'escriptori', posta 'correus' i garçó 'xicot, noi' (ja que en francès es diu garçon). Alhora hi trobem carrota 'pastanaga', tot i que aquest darrer és present en altres zones del domini lingüístic (com l'Empordà, el Rosselló, la Cerdanya, Andorra i, canviat a carlota, a les Terres de l'Ebre i al sud del País Valencià). Com detallen els autors que han estudiat això (com Jordi Bruguera o Jaume Corbera), aquests francesismes de Sóller s'expliquen perquè, a finals del segle XIX i principis del segle XX, uns quants sollerics van anar França a treballar i en van tornar. Per tal d'entendre la dinàmica migratòria de Sóller, cal fixar-se en la fisiografia. La vall de Sóller es troba situada a l'oest de Mallorca, a l'altra banda de la serra de Tramuntana, oberta al mar. Per a anar de Sóller a qualsevol altre indret de l'illa, abans calia superar aquesta serra, una ruta dificultosa (i sort del tren que va fer-se en època contemporània, que passava per dins l'esmentada serra!). Per tant, per als sollerics era bastant fàcil fer-se a la mar, més que no pas circular per terra cap a Palma. Als anys 90 del segle XX es va inaugurar el túnel de Sóller, que ha facilitat la comunicació d'aquesta població amb la resta de l'illa.

El comerç italià, important a les Balears

Molts comerciants italians van anar a les Illes a vendre-hi objectes ben diversos. Això ha fet que, a Menorca, per a referir-se a una estatueta (com ara imatges petites d'un sant o de la Mare de Déu) la gent digui santibel·li. Com és això? Els comerciants italians, quan tenien la parada feta, anunciaven amb veu forta el que tenien en venda, i com que venien estatuetes de sants cridaven santi belli!, santi belli!, és a dir, 'sants bonics'.

Ara: hi ha algun cas que no se sap si ha passat del català a algun altre idioma mediterrani, si ha sigut a la inversa o si tot plegat és casualitat. A Mallorca i Menorca, en comptes de dir gat, diuen moix. Doncs bé: al Marroc, per a designar aquest animal diuen també moix o muix. Casualitat? Un catalanisme en la darija marroquina? Un arabisme o amaziguisme del català de les Illes? Potser no arribarem a saber-ho mai...