Vegeu la frase Més val fer això que no pas allò. Com podeu veure, hi ha una negació. Però al costat de la paraula típica de negació (no) hi ha la paraula pas. Què fa un mot referit al caminar afegit a la partícula de negació?
La paraula pas sol aparèixer acompanyant la partícula no quan es vol contradir una suposició (dita abans o que plana en l'ambient). Imaginem algú de fora de Vic que té d'anar a aquesta ciutat i el dia abans ha mirat la informació meteorològica al mòbil, i veu que, el dia del viatge, està previst que plogui a la capital d'Osona. L'endemà, abans d'agafar el cotxe, aquella persona truca a un conegut seu de Vic i li comenta: No sé si vindre a Vic, si plou Però si fa sol, l'interlocutor respondrà: No plou pas, a Vic, home, ja pots venir! Aquí, dir la paraula pas equival a dir T'erres!
Però no hem respost la pregunta de l'inici: com és que la paraula que designa el moviment de la cama per a avançar s'afegeix a la negació a fi de contradir una suposició? Els lingüistes han trobat la resposta a això: els parlants fan servir les unitats mínimes d'una cosa per a reforçar la negació i, posteriorment, poden fer-les servir per a contradir una suposició. I quina és la unitat mínima de moviment? El pas que fa tota persona quan camina.
Hi han moltes altres paraules que designen la unitat mínima d'una cosa i serveixen per a reforçar negacions. Un dia calorós d'estiu, un pot dir No fa mica d'aire o bé No fa ni un bri d'aire o bé No fa molla d'aire o bé No fa gota d'aire. Tot això són unitats mínimes: mica és la unitat mínima de qualsevol substància, bri és la unitat mínima d'un manat d'herbes, molla és la unitat mínima de menjar (és sinònim d'engruna) i gota és la unitat mínima d'un líquid. Tots aqueixos mots, aquí, són sinònims de gens (No fa gens d'aire).
La paraula 'cap' també s'usa amb aquest significat
A partir d'aquí, els parlants han reaprofitat algunes d'aquestes paraules d'unitat mínima quan volen contradir una suposició, com pas. I en l'Alt Pirineu es fa servir cap precisament amb aquest valor: Si el Joan ja ha arribat podria ajudar-mos —No ha cap vingut, lo Joan! (en altres parlars es diria No ha pas vingut, en Joan!). La raó d'usar cap és que també és la unitat mínima, ja que fa referència a una persona, i cada persona és la unitat mínima de la societat (el mot cap es pot usar com a sinònim de persona o animal quan forma part d'un grup: Aquest ramat té dos-cents caps). Fixem-nos que cap també sol usar-se significant 'zero' en frases com No tenim cap habitació lliure, dita pel responsable d'un hostal.
Això, a més, es troba en altres idiomes. El punt és la unitat mínima de l'espai. Aquesta paraula en francès (point) tradicionalment s'ha fet servir per a contradir suposicions: Il (ne) l'a pas vu significa 'ell no l'ha vist', amb valor neutre, mentre que Il ne l'a point vue significa 'no l'ha vist pas, ell!, on, emfàticament, es contradiu una suposició.