Diuen que una imatge val més que mil paraules i les il·lustracions no es queden curtes: són el primer contacte cultural de molts infants i ens acompanyen durant llargs anys de les nostres vides. Hi ha il·lustradores que, tot i que no en siguem conscients, han estat presents dins l’imaginari de moltes generacions. Són les àvies de Catalunya, com a algunes els hi agrada dir. N'hi ha que ràpidament s’han fet un estil propi i el reconeixeríem a tot arreu i d’altres que no tenen una forma tan marcada o, simplement no reconeixeríem de manera tan immediata. Sigui com sigui, han deixat empremta i un llegat com a ninotaires encara vigents avui en dia. Del 30 de març a l’1 d’octubre al Museu d’Història de Catalunya hi ha l’exposició Il·lustríssimes: dones que van dibuixar el segle XX. Una mostra de 37 il·lustradores vinculades a Catalunya, organitzada per la Biblioteca de Catalunya.
L'exposició té com a objectiu reivindicar les autores i posar en relleu la seva trajectòria i autoria, passada per alt moltes vegades. La mostra compta amb dibuixos originals provinents de la Biblioteca de Catalunya.
L'exposició té com a objectiu reivindicar les autores i posar en relleu la seva trajectòria i autoria, passada per alt moltes vegades
Gairebé la meitat de les artistes que protagonitzen l'exposició van néixer abans del 1940. Dones que es trobaven soles en un món molt masculinitzat, com Isabel Bas (Barcelona, 1931) dins del TBO, o que van col·laborar amb revistes infantils i juvenils estatals i catalanes, com La Nuri, En Patufet o Cavall Fort, aquest últim a partir de la seva creació el 1961.
L’herència d'il·lustradores de principis de segle va ser protagonitzada per figures com Lola Anglada (1892 – 1984), considerada tot un referent dins el ventall d’il·lustració català i de preguerra o Mercè Llimona (1914 – 1997) qui va ser autora de contes amb gran ressò com Tic-tac i la sèrie Bibi. Més tard arribaren figures com Aurora Altisent (1928 - 2022), Núria Pompeia (1931-2016), Maria Rius (Sant Pere de Riudebitlles, 1938) o Fina Rifà (Palma, 1939).
Enmig d’aquesta generació hi apareixen 7 il·lustradores que van beure de totes aquelles que les van precedir i acompanyar, les quals es van fer un lloc a les acaballes del franquisme i a finals de segle: Roser Capdevila, Pilarín Bayés, Lluïsa Jover, Carme Solé Vendrell, Violeta Denou, Montse Ginesta i Marta Balaguer, així com moltes més, els dibuixos de les quals es podran veure a l'exposició.
Les tres bessones i tot el que se n’ha derivat és obra de Roser Capdevila (Barcelona, 1939), el seu traç s’ha impregnat als contes i a la televisió. Inspirada en les seves tres filles, va crear els personatges i tot un món que ha arribat a traduir-se a 35 llengües i la sèrie d’animació s’ha vist a 158 països. El 2018 va publicar La nena que volia dibuixar. Els meus petits records de postguerra on fa un retrat crític il·lustrat de la seva infància i el context que l’envoltava. Per altra banda, si parlem de barrets i un traç inconfusible, estem parlant de Pilarín Bayés (Vic, 1941); no només forma part de l’imaginari artístic català, sinó que ha acabat sent una de les il·lustradores més presents a les xarxes socials i a l’escenari mediàtic. La vam entrevistar a ElNacional.cat pel llançament del documental La Pilarín i ens va explicar que per ella dibuixar és una cosa que la transporta a un altre món.
Una altra de les 37 il·lustradores presents a l'exposició és Lluïsa Jover (Barcelona, 1942) ha il·lustrat i fet diversos llibres per a totes les edats i no es limita a fer art sobre paper: el vidre, murals o l’animació també formen part de la seva obra, així com les col·laboracions amb diferents diaris i revistes com Cavall Fort. Per altra banda, Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1944) és una il·lustradora que ha regit l’imaginari il·lustrat de molts contes i també dels carrers de diverses ciutats catalanes: durant molts anys i encara avui en dia, pots veure a balcons d’edificis de la ciutat uns llençols amb cares d’infants, i és que Solé ha pres partit en la lluita en contra les vulneracions dels drets dels infants amb la campanya WHY? (Per què?).
A l’exposició també hi trobem Violeta Denou (Barcelona, 1977), que és el pseudònim del col·lectiu d’artistes forjat el 1977 per Carlota Goyta Vendrell (l’Hospitalet de Llobregat, 1948), Assumpció Esteban Noguera (Girona, 1948) i Anna Vidal Cucurny (l’Hospitalet de Llobregat, 1947). Són les creadores de Teo, l’exitós personatge pèl-roig que ha acompanyat infants amb més de 15 idiomes il·lustrant la quotidianitat i la senzillesa.
Una altra col·laboradora de Cavall Fort és Montse Ginesta (Seva, 1952), la qual també va liderar la revista infantil Tretzevents. Els seus personatges estrambòtics i nassos punxeguts han acotat un estil totalment personal. Ha estat guardonada diferents cops per la seva obra i ha participat en el curtmetratge Ploma Daurada. Per últim, Marta Balaguer (Barcelona, 1953) amb més de 200 llibres publicats per a públic infantil i juvenil, ha estat molt vinculada també a Cavall Fort i fent el guió dels còmics: Aventures i desventures de la Rita Pinyada, publicat a la revista El Tatano.
Aquesta és només una pinzellada de les grans il·lustradores que han dibuixat el segle XX, a l'exposició podreu veure fins i tot dibuixos originals i un ventall molt més ampli d'il·lustríssimes.