El MACBA programa, fins el proper 27 de març, l'exposició MISERACHS-BARCELONA, dedicada al fotògraf Xavier Miserachs (1937-1998), un dels noms emblemàtics de la fotografia catalana. Aquesta mostra se centra en Barcelona, blanco y negro, una obra clau de la cultura catalana dels anys 1960. Aquest fotollibre del 1964 s'inspirava en els llibres de fotografies, molt de moda a l'època, però tenia un to molt diferent a aquests, a causa de les influències del neorrealisme. Si els fotollibres es concentraven en les panoràmiques i en les obres arquitectòniques, Miserachs s'arrapava al terra i convertia els barcelonins en el centre estratègic de les seves imatges; i si la majoria dels fotollibres donaven una visió idíl·lica del món, les fotografies de Miserachs no renunciaven a presentar la part més amarga de la seva ciutat. Defugien els típics escenaris turístics i buscaven els racons que reflectien la vida dels més marginats dels seus conciutadans. Mai el "desarrollismo" havia estat retratat amb tanta crueltat.
Una altra Barcelona
La Barcelona de Miserachs és una Barcelona de xemeneies fumejant, de carrers sense asfaltar, de gent lletja i mal vestida, d'espectacles de mal gust, de cases barates, d'immigrants arribant amb maletes lligades amb un cordill... Una Barcelona a les antípodes de la ciutat de la modernitat i el disseny. Una capital amb plataformes de cria de musclos al bell mig del port. I, malgrat tot, la Barcelona de Miserachs és una ciutat viva, una ciutat de festes al carrer, de pares amb criatures, de gent que participa, balla, beu, canta... Les fotografies de Miserachs constitueixen un eloqüent testimoni d'una Barcelona on la gent treia les seves cadires al carrer, abans que les terrasses proliferessin i els carrers de Barcelona esdevinguessin part d'un escenari globalitzat.
El retratista de la 'gauche divine'
Paradoxalment, Miserachs, que va fer saltar a la primera plana dels diaris la visió d'una Barcelona miserable, va ser també el retratista preferit de la gauche divine. Tot i que l'exposició del MACBA se centra en les seves fotografies de Barcelona, blanco y negro, on apareix la Barcelona menys afavorida, al MACBA també hi ha alguns testimonis d'altres facetes de l'autor. I entre elles, cal destacar les emblemàtiques fotografies de la gauche divine i de les seves inacabables festes a la Costa Brava o a Bocaccio: gent guapa, moltes copes i dones joves lleugeres de roba. Miserachs, va ser, també, el retratista preferit de l'elit artística i cultural barcelonina.
Una vida per la fotografia
Miserachs des de molt jove va deixar-se endur per la passió de la fotografia i va ingressar a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Més tard, va abandonar els estudis de Medicina per concentrar-se en la seva afició. Als 20 anys ja exposava i als 27 va aconseguir donar-se a conèixer, justament, amb Barcelona, blanco y negro. Dos fotollibres posteriors, Costa Brava Show i Los cachorros (amb text de Vargas Llosa), van consolidar la seva trajectòria. A finals dels anys seixanta, Miserachs combinava el fotoperiodisme amb d'altres feines professionals. En els darrers anys de la seva vida, va dedicar-se a transmetre els seus coneixements, a partir de l'escola de fotografia Eina, però també amb la publicació del llibre Criterio fotográfico. Entre els seus deixebles hi figura la genial Colita. Miserachs va voler deixar testimoni de la seva vida amb les seves memòries, Fulls de contacte, publicades poc abans de la seva mort. Mai no va abandonar la càmera.
Miserachs, allà on toca
Xavier Miserachs va ser reconegut com un excel·lent professional, però, en vida, no va obtenir excessiu crèdit com a artista. De fet, en les seves memòries, es queixava amargament de l'Estat "que mai ha mogut un dit per ajudar a incloure en el món de la cultura la feina del fotògraf". Mai no va exposar als grans centres d'art. Les seves feines en premsa es van haver d'alternar amb d'altres tasques, com la realització de catàlegs publicitaris. Pocs, a l'època, consideraven aquest fotògraf com un dels grans artistes catalans. Ara, per fi, els mèrits de Miserachs són acceptats i entra per la porta gran d'una de les grans institucions culturals catalanes.
Una aposta arriscada, reeixida
El MACBA ha optat per presentar les obres de Miserachs en un format ben innovador. En una primera sala, es mostren algunes fotografies en un format clàssic, de forma aïllada. En una segona sala, es vol introduir el visitant dins les fotografies de Miserachs, com si es tractés d'un escenari gegantí. Les fotografies, de grans dimensions, esdevenen carrer, i adquireixen volum, envoltant a qui les mira. En la tercera sala, gràcies a les noves tecnologies, el visitant es troba immers dins dels personatges fascinants de les obres de Miserachs, projectats per tot el seu entorn. Una difícil adaptació de Barcelona, blanco y negro a la modernitat, que aconsegueix plenament els seus objectius.
Un do per a la ciutat
El 2011 les hereves de Xavier Miserachs van arribar a un acord amb el MACBA per a dipositar-hi el fons fotogràfic de l'autor, integrat per 60.000 negatius, 20.000 transparències, 2.500 fulls de contactes i documentació diversa. Després d'un llarg procés de classificació i preservació, el MACBA ha aprofitat aquesta exposició per donar a conèixer, finalment, el fons A.XMi. No només és un tresor artístic, sinó també una documentació bàsica per a la construcció de la història de Barcelona i dels barcelonins. Els qui aprecien la història poden celebrar-ho.