L'Acadèmia del Cinema Català ho té tot a punt per als XII Premis Gaudí. La mirada de la seva presidenta, però, se centra en la situació "límit" del sector, "d'enorme talent" però infrafinançat estructuralment pel Govern. "Estem en el pitjor moment de la producció audiovisual a Catalunya. Mentre els veïns estan millor que mai, nosaltres hem dimitit", etziba Isona Passola, que critica l'executiu per haver "desposseït" el país d'una producció pròpia i, pel camí, haver "perdut la llengua".

La recuperació del fons de la taxa a les operadores d'Internet via pressupostos de la Generalitat creu que és una mesura insuficient i exigeix una partida finalista —que xifra entre 10 i 15 milions d'euros— per a TV3 amb l'objectiu que torni a ser el motor de la indústria. A tall d'exemple: la majoria de pel·lícules catalanes que opten a un Gaudí aquest any no superen el milió d'euros de pressupost.

Segons Passola, s'està perdent una "oportunitat històrica" i l'Acadèmia del Cinema Català aprofitarà els Gaudí per denunciar la "situació d'abandonament" de l'audiovisual en el moment en què més es produeix a tot el món.

"La meva acusació és molt clara: si aquest país vol existir com a tal, ha d'apostar per l'audiovisual. Govern de Catalunya, esteu badant. El talent i la tradició hi són, on esteu deixant la modernitat del país?", es pregunta la presidenta de l'Acadèmia.

Davant d'això, considera que la recuperació de la taxa audiovisual no es pot presentar com una gran notícia i reclama com a solució una partida finalista per a la televisió pública. "És menys del cost d'un pam de carretera", afirma Passola, i augura que garantiria la producció d'entre dos i tres projectes anuals, ja siguin sèries, animació, documental o llargmetratge.

En aquest sentit, recorda que des de Merlí que no hi ha cap nova sèrie impulsada per la cadena pública i critica que s'hagi permès que una sèrie com La catedral del mar s'hagi rodat a Madrid. Com a oportunitat per a llengües i països petits com Catalunya, la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català posa d'exemple la sèrie danesa Borgen, que ha triomfat arreu. "A Catalunya podríem ser un país productor d'audiovisual en un mercat que no coneix fronteres", precisa.
 
Alhora, també lamenta que no s'hagi incentivat l'arribada de plataformes com Netflix, HBO o Movistar+ a Barcelona i que tot es concentri a la capital espanyola. "Si t'oblides que la societat del benestar és també facilitar continguts audiovisuals, et passa per davant tothom", conclou.

Pel·lícules que no superen el milió d'euros de pressupost

La també productora critica que no es posi en valor que hi ha "més dones i més català" en els films rodats l'any passat i ho circumscriu al fet que hi hagi "pressupostos baixíssims". "En termes pressupostaris les pel·lícules no són competitives enlloc", rebla. En aquest context de precarietat, creu que "s'hi pot colar el català i una major presència femenina".

El cas de les sèries

Com totes les acadèmies europees, la catalana té en ment la fórmula per incloure les sèries en els premis anuals que atorguen al sector. Sense anar més lluny, aquest any hi ha projectes celebrats com Vida perfecta (Movistar+), dirigida per Leticia Dolera, o Foodie love (HBO), d'Isabel Coixet, entre d'altres, que no tindran un espai als Gaudí o als Goya. Amb tot, Passola reconeix que no s'ho poden plantejar "pel seu compte", perquè estan regulats per la normativa comuna, però que s'hi treballa a nivell global.