L'univers de Tarta Relena és infinit. N'hi ha prou amb veure (i observar) els crèdits de les cançons; hi ha multitud de referències, vies que han explorat a través de la poesia, temàtiques diverses a què normalment no recorren altres artistes i, sobretot, la voluntat de créixer, ensenyar i captivar amb les seves cançons: amb aquestes dues veus que funcionen com un imant. Sens dubte, no hi ha cap altre grup en l'actualitat com Tarta Relena, tan singular i tan ric. "Ens agrada furgar, hi ha un procés de recerca. Són temes que de sobte ens desperten interès i provoquen aquestes ramificacions, aquesta sèrie de coses infinites que pots oferir. Aquest és un tipus de feina que ens agrada fer. És com nosaltres entenem la manera de fer art, i en aquests processos sí que ens sentim com que estem aprenent. I aquest també és un desafiament", diu la Marta. Aquest És pregunta és una altra mostra més, la quarta ja al seu catàleg, i que en aquesta ocasió edita el segell francès Latency. Una oportunitat perquè la seva música arribi a altres orelles. Una cosa que ja succeeix, ja que toquen a qualsevol lloc, també portant el català al format americà Tiny Desk.
Aquest àlbum, perpetrat per Marta Torrella i Helena Ros, parla sobre el destí i el que aquest ens ofereix, les conseqüències intencionades o no de la nostra existència. Amb aquesta ambició i un únic propòsit: ser cada dia més sabies. "El que va passar aquí és que, primer de tot, ja teníem molt clar quin era el concepte que ens interessava. I després ja ens van arribar els llibres, les poesies, tot aquest material que ens nodreix, i ens va ser més fàcil veure quins projectes tenien força i ens encaixaven. D'altres, en canvi, es van quedar fora, si bé potser algun dia sí que tinguin cabuda en altres històries", explica l'Helena. La música de Tarta Relena no s'entén sense la poesia, aquestes van sempre de bracet. En aquest han musicat des del 141 de Safo de Lesbos, a Abbas Kiarostami o la lírica de Felip El Canceller del segle XIII. Per l'Helena, "estan molt lligades perquè al final la poesia busca la musicalitat a la llengua, i això és part del joc; hi ha una relació molt estreta que porta fins al format de cançó. Al final no és només recuperar-les, simplement és agafar referències que ens agraden i barrejar-les amb el nostre contingut. És una manera de connectar ponts i que sigui una mescla de missatges".
Aquest és un projecte que va començar a l'habitació de la Marta a començaments del 2022, al pis que compartien llavors a Barcelona. Encara que això va començar a agafar forma un any més tard, una vegada van veure com seria el llinatge de les cançons, creades algunes en aquestes estades a L'Esquirol, Vallirana i Calonge i que van ser font d'inspiració. "A la que aprens a separar el que és fer el disc del que després serà el directe, allà agafa molta importància la teva actitud. El disc és una altra cosa perquè pots formar moltíssimes capes, de coses que com a oient pots revisitar molt. És treballar-se tot el paquet complet perquè aquest sigui com un viatge", explica la Marta. En el seu univers hi ha folklore de diferents colors, electrònica experimental, música antiga. La seva proposta no coneix límits, ni estilístics, ni geogràfics. "Una cosa interessant és conèixer de nou el material que tens des de zero. Familiaritzar-se amb el que aquest contingut et generarà, amb les noves emocions, amb el que el cos et demanarà que facis. Has de començar un procés d'adaptació, de reconèixer-te a tu mateixa mentre estàs en contacte amb això," comenta l'Helena. En aquests processos tan llargs i exigents també hi ha una cosa física, una cosa que es pot tocar i és tangencial. "Els discos mai no deixen de créixer i de transformar-se, i més encara quan ja els has desenvolupat en directe. És divertit veure aquesta evolució, i no només és un tema de destresa vocal, també que te les has fet més teves," recalca la Marta.
Hi ha 6.000 llengües diferents, així que ens podem obrir moltíssim
El disc, per primera vegada en la seva carrera, l'han produït elles mateixes. Han comptat per a l'enregistrament amb una figura important, la de Juan Luis Batalla. "Per a nosaltres, com a tècnic de so, és important el seu criteri. És algú que des del principi ha estat a prop i molt disponible. I ens ha ajudat a trobar el nostre so. I a més sap fer comentaris molt constructius davant de certs dubtes", diu la Marta. Fins i tot, destaquen que s'han beneficiat de la sessió de Tarot d'una bona amiga, i que les va ajudar a trobar el camí, reafirmar-se en el que anaven a viure. Va ser una espècie de joc. Com el que les va portar fins als coneguts Tiny Desk Concerts, una experiència que mai no oblidaran. "Ens va impressionar des del moment en què sabíem que hi havia la possibilitat d'anar-hi, i aquell dia, molta il·lusió i nervis, perquè saps que tens 12 o 15 minuts per estar preparades davant d'aquest aparador al món, i volíem representar bé què és Tarta Relena. És un lloc en el qual et fan sentir còmoda, i realment és tot molt cru, la primera sensació és la que val. És molt sincer, perquè el que veus és el que hi ha," expliquen.
Com és habitual en elles, canten en diferents idiomes, aquesta vegada català, castellà, llatí, ladí i italià. "De cada llengua ens agrada que desperti tot un imaginari, una posada en escena, una sonoritat. La manera de cantar en llatí no és la mateixa que en català, ni és castellà, i aquesta és una eina compositiva que ens serveix per despertar certes sensacions. I aquí també juguem a dibuixar paisatges diferents utilitzant llengües diferents. Hi ha 6.000 llengües diferents, així que ens podem obrir moltíssim, i això ens dona molta riquesa i permet que hi hagi diverses capes," matisa l'Helena. A més, Marta Torrella ha estat mare recentment, en el que ha estat un procés nou a l'hora de crear i gravar el disc, i d'alguna manera les sensacions s'han multiplicat. "Ha estat divertit estar parlant de tot això tan incert i de com t'enfrontes a la destí, tenint un nadó generant-se dins meu. No sabent gaire bé com ho gestionaríem i com incorporaríem aquest nadó a les nostres vides. En aquest procés creatiu, sentia que s'estaven coent ambdues coses, i va coincidir que vam acabar la producció just abans del part, per tant el disc ja no estava a les nostres mans", conclou.