La sèrie de la BBC The Split va donar moltes alegries al llarg de tres temporades. Primer, perquè apel·lava a l’estil clàssic de la cadena a l’hora d’explicar la història d’un bufet d’advocats especialitzat en divorcis, un tema que espremia amb gràcia i rigor. Després, perquè aconseguia fer conviure els codis de les sèries judicials amb les trames més sentimentals, que incloïen trifulgues familiars, embolics amorosos i deslleialtats professionals. Funcionava pel seu realisme, pel seu enginy i també pel seu repartiment, encapçalat per aquesta meravellosa actriu que és Nicola Walker.
Més enllà de la tradicional fiscalització emocional de qualsevol producció internacional rodada a Catalunya, la veritat és que aquest epíleg de la sèrie és l’aportació més fluixa que s’ha fet a tot el seu arc narratiu
Per resumir-ho, és d’aquelles sèries que s’acaben tornant com de la família, perquè participes en els seus debats, t’enamores dels seus personatges i empatitzes amb les seves contradiccions. Per això, quan es va saber que la BBC estrenaria dos episodis especials, els fans de la cosa estàvem eufòrics. I més encara quan el títol, The Split Barcelona (ja disponible a Filmin), apuntava que ens la portaven a casa. Ara bé, més enllà de la tradicional fiscalització emocional de qualsevol producció internacional rodada a Catalunya, la veritat és que aquest epíleg de la sèrie és l’aportació més fluixa que s’ha fet a tot el seu arc narratiu.
Rodar a Catalunya per pur exotisme
Els dos episodis tenen una clara diferenciació formal. La trama gira al voltant del casament de la filla de Hannah a terres catalanes i el primer capítol és, en essència, una comèdia d’embolics tirant a clàssica que sorprèn pel seu canvi de to respecte a les tres primeres temporades. Rutlla raonablement bé i queda justificat perquè, al capdavall, treu els personatges de la seva zona de confort. La segona entrega, en canvi, entra a terrenys més dramàtics i exposa un conflicte legal més propi de les trames habituals de la sèrie. El segon episodi és sensiblement millor que el primer, però peca del mateix problema: no aporta res.
Tenint en compte que hi veiem britànics parlant de patates braves, hi escoltem guitarres flamenques a les escenes de transició i ens hi trobem unes poques frases en català, queda clar que els seus responsables han posat Barcelona al títol per pur exotisme
Aquesta continuació podria no existir i The Split seria la mateixa sèrie, tot i que s’agraeix que aprofiti per aprofundir en la complexa personalitat de Hannah (la feina de Walker, de nou, és esplèndida). Pel que fa a l’ambientació a Catalunya, es podria dir que si la sèrie mare no ens agradés tant, segurament no seríem tan permissius amb alguns detalls. Es va rodar a Sitges, Sant Pere de Ribes, Sant Pere Molanta, Torredembarra i Tossa de Mar, i els espais llueixen en pantalla perquè ajuden a embolcallar la narració. Però tenint en compte que hi veiem britànics parlant de patates braves, hi escoltem guitarres flamenques a les escenes de transició i ens hi trobem unes poques frases en català, queda clar que els seus responsables han posat Barcelona al títol per pur exotisme.