Res en contra de Carles Porta. Ben al contrari, a Revers som fans irredempts del true crimer nostrat per excel·lència, però Patrick Radden Keefe hauria resolt qui va matar Sansa. Perquè si parlem de periodisme d'investigació, el reporter de The New Yorker juga en una lliga a part de la resta. Un talent excepcional que queda novament reafirmat a Caps de serp. Una crònica sobre el poder i el contraban de persones a Chinatown (Periscopi, 2024); relat, magníficament traduït al català per Ricard Gil, que arribarà a les llibreries a inicis d'aquest pròxim mes de setembre.
Addictiu com els opiacis
Com a lectura estival, el contraban de persones al barri de Chinatown de Nova York em resultava, de sortida, tan interessant com passar els dies a la platja amb el BOE entre les mans o agafar son a les nits xafogoses repassant les contraindicacions apuntades al prospecte de l'Espidifen. Però la lectura era gairebé obligada tractant-se de la nova referència (a casa nostra, perquè originalment va ser publicat el 2009) de l'autor de ja dos incunables del periodisme d'investigació com són No diguis res (Periscopi, 2020) i L’imperi del dolor (Periscopi, 2021).
El primer (considerat un dels millors llibres de no-ficció de la dècada) magistral reconstrucció del conflicte nord-irlandès. El segon, descoberta de la història secreta dels Sackler, dinastia farmacèutica responsable de produir i promocionar l’OxyContin, un opiaci venut com a analgèsic que ha provocat milers de morts i milions d’addictes als Estats Units. He acabat devorant les seves 500 pàgines amb la voracitat amb què la canalla es cruspeix el berenar a la mitja part d'un interminable partit de futbol a la plaça del poble sota el sol de l'agost.
La sinopsi de Caps de serp queda perfectament resumida en el seu subtítol, una crònica sobre el poder i el contraban de persones en el barri xinès de la capital del món, és a dir, Nova York (un entramat, però, amb ramificacions internacionals). Un negoci (no cal dir que il·lícit) que entre inicis de la dècada dels 80 i inicis del nou mil·lenni movia milions i milions de dòlars anualment.
Radden Keefe, com és habitual en el seu estil formal, s'endinsa en la història a partir d'un fet concret: l'ancorament del vaixell Golden Venture davant de les costes de la ciutat dels gratacels amb centenars d'immigrants xinesos en les entranyes de la seva bodega després de mesos navegant, literalment, per tot el món. A partir d'aquí va decodificant el tràfic de persones en un relat que és addictiu com al mateix opiaci dels Sackler.
Les tres virtuts de Radden Keefe
La literatura de Radden Keefe, que aquest estiu ha estat vivint a Barcelona convidat pel CCCB com a primer convidat del seu programa de residències internacionals, té moltes virtuts, però en destaquen especialment tres: la seva impecable tasca d'investigació periodística, la seva magistral revisió històrica i, finalment, la seva extraordinària capacitat literària.
Sobre el primer punt, aquesta recerca periodística en què si cal parla amb les pedres, en aquest cas el porta a desxifrar fins al més mínim detall tota la xarxa criminal que operava al barri xinès de Nova York, descobrint-nos personatges tan perversament fascinants com la Germana Ping, una aparentment venerable empresària, en el rerefons la més poderosa contrabandista de persones entre la Xina i els Estats Units (cap de serp és el nom que a la Xina es dona als traficants de persones i Cheng Chui Ping, tot i que discreta i sempre amagada en un segon pla, va ser la més rellevant contrabandista de la història). Amb ella un càsting de membres del sindicat del crim i oficials de les agències governamentals nord-americanes (alguns d'honestos, d'altres corruptes) que semblen sorgits d'una pel·lícula de Martin Scorsese.
Per emfatitzar la crònica, al llarg de tot el llibre Radden Keefe va introduint apunts històrics sobre la immigració xinesa als Estats Units i les diverses postures i polítiques sobre aquesta qüestió que el país ha anat adoptant al llarg de la seva història. Lluny de resultar feixuc, aquestes aportacions enriqueixen i aporten context al relat.
Finalment, el periodista nord-americà escriu com li dona la gana. I en el cas de Caps de serp acaba perfilant un thriller sobre màfies i criminals, amb les seves lluites de poder i assassinats, digne del millor autor de novel·la negra. Definitivament, si s'ho proposés Patrick Radden Keefe resoldria qui va matar Sansa.