Són les set de la tarda quan arribo a l'Espai Gratacós, la històrica boutique de moda i teixits de Barcelona, on avui durant una estona compartiré la taula d'El cafè de la granota amb la meva convidada. Periodista, assessora de comunicació i autora d'un exitós perfil de Twitter on constantment detalla la importància del missatge no verbal en el món de la política, Patrycia Centeno acaba de publicar Poderío (Destino, 2022) i li confesso que l'he citada allà per dos motius: perquè aquest petit temple de l'alta costura és una metàfora de l'elegància i el bon vestir, i perquè al segle en el qual vivim, l'exercici de passejar-se entre un mostrari de teles i palpar-les com qui toca un tresor és un acte de tendresa, serenitat i imaginació. "Valors i conceptes propis del lideratge femení", em diu ella mentre toca amb les mans un brocat amb flors de lamé del qual sembla haver quedat captivada i jo acabo de preparar els micròfons per encetar el podcast d'avui: un vespre elegant amb Patrycia Centeno.

El que em costa més confessar-li és que un servidor s'ha passat vint minuts davant l'armari per decidir quin look era el més adient per una conversa com la d'avui, per això he pensat en Sir John Brannox, o més ben dit, Joan Pau III, el papa ficcional de The New Pope. Si he pensat en el personatge, interpretat a la sèrie de Paolo Sorrentino per John Malkovich, és perquè abans de ser papa de Roma, aquest dandi anglès amb la sensibilitat d'un poeta romàntic rep vint-i-cinc trucades diàries de Meghan Markle per recomanar-li a la Duquessa de Sussex quin outfit és el més adequat. En una de les escenes més glorioses de la sèrie, al tercer capítol i durant una conversa privada, la Cap de Premsa vaticana pregunta a Brannox com és la reina d’Anglaterra en la distància curta, i ell li diu que és "encantadora perquè és pàl·lida”. Després d’aquesta afirmació plena de poesia, la conversa es talla perquè la dona del príncep Harry truca al mòbil del futur pontífex. “És Meghan Markle, senyor. No sap què posar-se avui”, diu el secretari de Brannox. "Hola, sí, posa't el groc de Dior perquè accentua el contrast amb la teva complexió. No, Meghan, fes-me cas, posa't el groc de Dior", li diu ell. "Desgraciadament, volen ser influencers i no tenen cap idea de combinar el color. Em truca 25 vegades al dia per a consultes de bellesa", exclama lamentant-se.

 

Jo no sé si la meva convidada d’avui ha vist The New Pope, ni tampoc sé si sent admiració o no pel personatge de Joan Pau III, però tinc ganes d'explicar-li que llegint el seu llibre he pensat molt en aquesta segona temporada de The Young Pope -titulada The New Pope-, ja que el director napolità Paolo Sorrentino va decidir crear per la sèrie un protagonista antagònic al seu predecessor, el papa Pius XIII interpretat per Jude Law. Si Pius XIII era jove, Joan Pau III, a qui dóna vida John Malkovich, és vell; si el primer es creu perfecte, el segon considera un valor els seus defectes; si l’un sembla tenir un cor de ferro, l’altre és la sensibilitat feta persona. “No és una persona extremadament delicada per ser papa, eminència?”, pregunta un dels emissaris vaticans a Angelo Voiello, secretari d’estat del Vaticà que és el principal valedor de Brannox. “El Vaticà necessita feminitat”, respon el cardenal.

De feminitat i lideratge femení parla Poderío, el quart llibre de Centeno, una oda a la feminitat i un fabulós assaig sobre el lideratge femení. "Un lideratge com el de la segona Merkel", em confessa ella. "Un lideratge com el d'Obama o Pep Guardiola, com el de Muriel Casals o David Fernández, com el de Yolanda Díaz o Justin Trudeau". De tots aquests noms, i molts més, acabem parlant durant gairebé una hora. De l'evidència, en definitiva, que un altre lideratge és possible. Un lideratge més serè. Més tendre. Més elegant. Més autèntic, en definitiva. Més propi d’un papa que només existeix a la ficció que no pas de tots els papes i el 99% de líders que han existit en els últims vint segles.