Pau Donés ha aconseguit durant un any el que el seu entorn li deia que no seria capaç de fer: aturar-se. Nova vida a Califòrnia amb la seva filla, classes de salsa, i una taula de surf. Però sense deixar ni la quimioteràpia ni la guitarra. Malgrat s'ha allunyat del ritme frenètic que ha portat durant els últims vint anys, el líder de Jarabe de Palo no deixa de compondre, i aquesta vegada deixant enrere les pors i els records més foscos. En una entrevista amb l'ACN, Donés avança que el pròxim disc del grup serà "vital, lluminós i positiu", i no posa dates perquè aquestes lletres surtin a la llum perquè el futur per a ell "no existeix". La banda es prendrà un temps més, però "el compromís contra el càncer no s'atura". Per això, Jarabe reunirà tots els músics que n'han format part en dos concerts el 23 de desembre a Luz de Gas.

"La vida no només és música. Jo vivia per la música i pels demés. I per casa, què estava fent? Guanyar peles per pagar les factures", reflexiona el cantant. A Califòrnia ha anat a "fer de pare" i desconnectar-se del negoci, però com un escriptor o un pintor no poden deixar de pintar, per a Donés "és impossible deixar de fer cançons".

Quan veu un concert, se n'adona que ell vol ser a dalt de l'escenari. El públic de Jarabe, no obstant, haurà d'esperar una mica, "potser un any o dos més". "El futur per mi no existeix, es viu molt bé sense tenir un pla de futur ni expectatives sobre els plans", afirma.
Mentrestant, Donés va component a casa, i traient la pols a antigues composicions per aprofitar-les amb una visió més optimista. És el que vol transmetre en aquest moment, després de més de quatre anys de malaltia i més experiència a les espatlles.

"Anar sobrevivint a la malaltia et dona una certa experiència, i això sempre és un element de control, en el sentit que el teu estat d'ànim i les teves pors els pots mesurar i viure amb certa tranquil·litat", explica.
Per això en el proper disc no vol reflectir els dies de més desànim, tot el contrari. "Portàvem material de fa molts anys, en una carpeta, i l'he anat desenvolupant. Hi havia de tot, i el que és més melancòlic o el que he compost en acords menors, que són els temes més tristos, aquests no els estic gravant", assegura el músic. Inclús hi ha algun tema més irònic, que "desperta un somriure".

Enrere queden els moments en què necessitava compartir temes com Humo (2017), lletres que componia quan "pensava que es moria". "Va ser un tema molt puntual, com podria escriure ara, perquè vulguis que no, als malalts de càncer la mort no ens ronda, la portem a sobre. És una malaltia que et pot matar, i es pot despertar qualsevol dia", afirma Donés.

Després d'atendre l'entrevista, la primera en més d'un any d'aturada, Pau Donés prepara l'esmorzar a la seva filla, li fa la carmanyola per a l'institut i després anirà a fer una mica de surf, com cada dia. A la tarda s'han apuntat a fer classes de salsa amb la seva filla, amb qui a Catalunya no hi convivia el dia a dia. "Reprendre el contacte quotidià amb la meva filla ha estat molt revelador pel meu futur i el de Jarabe", assegura. I demà, com una classe o encàrrec més, toca anar a l'hospital City of Hope a continuar el tractament de quimioteràpia.

La malaltia "només" el condiciona pel fet que s'ha d'establir en un lloc on pugui continuar el tractament contra el càncer. Sigui als Estats Units o a Catalunya, el cantant agafarà forces per continuar fent música, tocar a festivals de tot el món i festes majors, però "amb una mica més de coneixement". "100 curses a l'any ja no les tornaré a fer mai més", reconeix. El que té clar és que la malaltia no pot ser la protagonista de la seva vida.

Donés està preparant dos concerts especials a Luz de Gas, una cita que aquest any serà amb els 19 músics que han format part de Jarabe de Palo al llarg dels 23 anys del grup. El cantant demana fer el màxim d'aportacions per a la investigació del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, ja sigui anant als concerts o fent donacions directes a la fila 0 que s'ha impulsat. "Els investigadors avancen a tota pastilla, i això pels malalts és una tremenda esperança", remarca.

Amb una naturalitat que corprèn, l'autor de La flaca assegura que es retirarà el dia que "el fotin a la caixa de pi". "Però a mitges, perquè no podré pujar a un escenari, però la música perdurarà. Continuarem estant allà d'alguna manera".