Col·loquialment, agorafília significa desig de sortir, passar temps a l'aire lliure i socialitzar, especialment després d'un període de tancament. Exhibir-se. Justament això va ser el que, encara que sota el sostre de l'Auditori, vam fer ahir tots els que vam acudir a la presentació en directe a Barcelona, del nou disc de Pau Vallvé.
Sortint de la zona de confort
El cantant i compositor Pau Vallvé ha presentat aquest dimecres per primera vegada el seu nou disc Agorafília, en el seu debut a l’Auditori amb les entrades esgotades. El 18è àlbum és un treball “més seré” que els anteriors i que denota una maduresa de l’autor. Enemic de l’estancament, Vallvé ha sortit de la zona de confort en el procés creatiu del seu nou treball, que ha estat molt més compartit amb altres músics i en el qual ha experimentat més. En una actuació emotiva que ha repassat tant el nou disc com la discografia, ha interpretat cançons, ja clàssics del seu repertori, com Buguenvíl·lies. La gira de presentació continuarà a Girona, Vic, Granollers, Lleida, Esparraguera, Vilafranca i tornarà a la capital catalana en dues ocasions més.
Vallvé ha sortit de la zona de confort en el procés creatiu del seu nou treball, que ha estat molt més compartit amb altres músics i en el qual ha experimentat més
En una actuació emotiva que ha repassat tant el nou disc com la discografia, ha interpretat cançons, ja clàssics del seu repertori, com Buguenvíl·lies. La gira de presentació continuarà a Girona, Vic, Granollers, Lleida, Esparraguera, Vilafranca i tornarà a la capital catalana en dues ocasions més.
Nou disc, nova formació
En el concert s’ha pogut veure una de les particulars normes de Vallvé: el fet de canviar de formació en directe a cada disc. En aquesta ocasió, com que Agorafília barreja l’electrònica amb els sintetitzadors i manté la part de rock i la voluntat d’innovar, la banda ha comptat amb dos amics del cantant: en Turre als modulars, les caixes de ritme i la bateria i en Jordi Casadesús als sintetitzadors, els samplers i el baix. A més a més, en aquesta gira de presentació es pot descobrir per primera vegada la faceta de pianista de Pau Vallvé.
En el nou disc d'Agorafília els sintetitzadors van guanyant força a la vegada que hi continua molt present l’essència folk i pop de Pau Vallvé. El treball s’ha plantejat del revés de com el músic estava acostumat: va escollir primer amb qui volia tocar, quins instruments tocarien amb quines sonoritats, i ja amb tot això decidit, quines cançons podria fer. A més, va optar per compondre el disc amb un instrument que desconeixia, un sintetitzador electrònic, i va gravar-lo amb un software que no dominava.
Entre els temes que han sonat al concert hi ha Cervell vs cor, una cançó amb sintetitzadors i caixes de ritme electròniques, però també té el segell més folk i melòdic de Pau Vallvé. De fet, el tema marca la tendència d’un treball amb més experimentació amb els sons electrònics, amb sintetitzadors, però que manté tota l’essència pròpia de Vallvé. Aquest tema parla dels moments en què cal prendre grans decisions, escoltar consells i treure conclusions per poder avançar. Tot diferent, però tot igual.