Pau Vallvé és el nostre 'sad boy' de capçalera. Ningú ha cantat a la tristesa millor que ell. Les seves cançons són un catàleg d'enyors i melangies en què ens agrada capbussar-nos sempre que l'ànima se'ns estripa. Una condició de cantautor de les penes de què va voler fugir amb el seu darrer disc, : ), emojitítol summament gràfic, de què brollava una (certa) felicitat fins ara poc explorada en referències anteriors com De Bosc (2012), Pels dies bons (2014), Abisme, cavall, hivern, primavera i tornar (2017) i La vida és ara (2020), totes elles, obres brodades entre un rock d'experimental ressonància radioheadiana i el folk menys evident, formant un dels catàlegs més fenomenals del nostre ecosistema sonor.
Com a casa seva
El cantautor gracienc és com aquella cervesa, allà on va triomfa. Ho va fer el passat 2 de febrer exhaurint totes les entrades pel concert que va protagonitzar a la sala Razzmatazz com a comiat de la gira de presentació del seu últim disc (l'àlbum de la felicitat). I ho ha tornat a fer aquest dilluns al Teatre Grec oferint un únic concert exhaustivament en solitari, sense companyia, del tot especial. Vetllada que va aprofitar per presentar Ens hem guanyat l’estiu, el primer single del seu nou disc. Tema que oficialment veurà la llum aquest divendres i que formarà part d'un treball en què, sempre perfeccionista i meticulós, encara segueix treballant. Està previst que el seu vuitè àlbum d'estudi es publiqui aquesta tardor.
Hem pogut descobrir fets inimaginables com què moltes vegades les seves cançons neixen de nit mirant el 3/24
Això d'ahir a la nit de Pau Vallvé al Grec va ser una cosa que només poden materialitzar aquells que són capaços de transmetre tot el pantone de sentiments i estats amb l'únic recurs escènic de veu i guitarra. O, si més no, aquest era el plantejament inicial: un concert acústic d'estiu (inspirat en l'actuació de La Ludwig Band de l'any passat al mateix escenari). "Se me n'ha anat de les mans, i he acabat agafant un camió de mudances", ha fet broma per explicar que, com estava en ple procés de gravació, ha decidit fer de l'amfiteatre de Montjuïc un calc exacte del seu estudi.
Plató que ha fet servir no només per donar vida al seu repertori, sinó a desxifrar amb aquell carisma sorneguer que el caracteritza (ell insisteix, i ho podem certificar, que tot i que no ho sembli per les seves cançons, la major part del temps és feliç), el procés creatiu de què han acabat sorgint moltes de les seves creacions. Així hem pogut descobrir fets inimaginables com què moltes vegades les seves cançons neixen de nit mirant el 3/24 (un canal amb adeptes entre la nostra escena musical, com La Iaia, que ja li van dedicar una cançó).
Entre explicacions i cançons, el seu col·lectiu de devots ha gaudit fins a quedar-se bocabadats i sense alè amb un repertori que havien pogut triar votant en una urna que hi havia a l'entrada del recinte
I entre explicacions i cançons, el seu col·lectiu de devots ha gaudit fins a quedar-se bocabadats i sense alè amb un repertori que havien pogut triar votant en una urna que hi havia a l'entrada del recinte. El resultat, un setlist que ha defugit els hits més evidents, tot i que han sonat un grapat, per recrearse-se en moltes composicions que normalment queden fora dels seus concerts. Per cert, sisplau, Pau, no truquis al telèfon que et van apuntar en una de les paperetes de votació. Com vas dir, podria ser el Joel Joan.