No era la primera vegada que l'irlandès Paul Lynch rebia un premi. Amb el seu segon llibre, The black snow, els llibreters francesos li van donar el de millor novel·la estrangera i, amb Grace, la seva obra de 2018, li van donar el Kerry Group que s'atorga a la ficció irlandesa. Però clar, fins i tot sent premis importants, la transcendència del premi Booker és molt més gran, abasta molt més espai. De fet, segons el mateix autor, després d'un premi d'aquesta índole, es tarda (i fins i tot es recomana) uns tres anys a tornar a escriure una novel·la.
En canvi, ell no s'imagina ser tant temps sense posar-se a escriure en la tranquil·litat de casa seva. "L'endemà de guanyar el premi, el meu agent em va dir que havien sortit una tres mil peces publicades parlant sobre això i amb el meu nom. I clar, això és meravellós, ja que hi havia notícies i articles en diferents idiomes, era com pujar l'Olimp. És molt bonic, perquè al final això no tracta sobre mi i sobre els mitjans, això passa a ser dels lectors. I això és el més important, que volien parlar amb mi sobre el llibre. Perquè sense lectors no hi ha res. Aquest premi m'ha fet sortir de casa", diu. I arran d'això, prossegueix amb una anècdota real i inesperada. "Una setmana després vaig anar a buscar un dels meus fills que sortia d'una activitat escolar. Feia un d'aquells dies grisos i plomissos tan típics a Dublín. Així que, en arribar allà, un nen em va reconèixer i va començar a cantar-me una cançó que es canta quan juga la selecció de rugbi. A continuació en van venir més, eren uns deu, va ser una seqüència del tipus de les d'El club de los poetas muertos", afirma Lynch.
El càntic del profeta (Edicions del Periscopi) és ficció, però capta a la perfecció la realitat d'un avui amb moltes ombres i incerteses. En el si d'una família que viu tranquil·la i sense traves, hi ha un terratrèmol des del moment en què detenen el pare. És arran d'una vaga del sindicat de docents, que propicia que es deroguin certes llibertats, arrestant-ne molts sense motiu aparent. Larry Sack, professor i líder sindical, ho pateix a les seves carns. D'un dia per l'altre tot canvia, i les decisions estan en mà d'Eilish, la seva esposa. Queda protegir els seus fills i prendre un nou rumb, dolorós i ple d'espines. "Quan vaig començar no sabia què anava a fer. Havia estat escrivint el llibre equivocat durant sis mesos. Al dilluns següent, vaig escriure de nou la primera pàgina i allà estava ella, com en un bloc de pedra, només calia tallar-la perquè aparegués l'Eilish," argumenta.
En aquesta creació hi ha el pensament femení, a Lynch li tocava furgar més enllà dels tints polítics. "Cal fer atenció a aquesta complexitat, que és el que som tots, les capes que hi ha. L'Eilish té tres fills, un marit arrestat, un pare amb demència, i ella que és científica, el seu propi ofici. I en un moment donat, tot s'enfonsa al seu voltant, ha de prendre decisions ràpides. Jo quan penso en la seva figura, penso en la complexitat de la vida moderna. D'aquesta dona que pot amb tot, una espècie d'heroïna grega que no entén aquesta escala i magnitud. Busca una llum sense saber què passarà, i que li oferirà el destí, encara que jo no cregui tant en això", comenta l'autor.
La feina de l'escriptor és confiscar la realitat
L'estil de Paul Lynch és poètic i dens alhora. Flueix amb naturalitat i per descriure cada situació utilitza frases llargues. "Tot procés d'escriptura és anar reescrivint, refer els paràgrafs, l'estil, frases curtes i llargues. Un dels meus propòsits és que el lector se senti igual d'atrapat que jo. Una realitat que és complexa, endevinant la textura d'aquesta. La feina de l'escriptor és confiscar la realitat. Aquestes frases llargues et posen just allà, per això utilitzo també el present", diu. Indubtablement, encara que això que relata Paul Lynch sigui ficció, hi ha aparences de realitat. És impossible escapar al que succeeix, les notícies que veiem a la televisió. Tot això ens desconcerta i, tot sigui dit, ens espanta. "Quan vaig començar a escriure aquest llibre hi havia la sensació que al món tot canviava, res no es donava per estable. Havia passat el Brexit, el poder de Trump, l'extrema dreta arribava a Europa. Tot es desborda. Són els cercles de l'infern, això és el final del món. Això t'està trucant a la porta, i després formarà part dels llibres d'història", admet Lynch.
Una de les virtuts d'aquest llibre és la reflexió posterior a la seva lectura. Si en algun moment ens plantegem què faríem si ens passés a nosaltres. "En aquest llibre formulo moltes preguntes, les pròpies d'un documental d'història o les de l'Holocaust. I en aquest sentit penses que potser tu ho hauries fet d'una altra manera. Per exemple, l'Eilish nega constantment, creu que aquest horror passarà, però no. No és difícil veure-ho com a objectes, i sí com a humans. Llavors, com pujaràs a aquesta barca? És l'empatia sobre l'altre", conclou l'autor.