Diu Harry Benson que, tot i ser dues persones que senten un gran respecte l'una per l'altra des de fa dècades, ell i el beatle Paul McCartney mai no han estat amics íntims. Això no ha estat impediment perquè l'aclamat fotògraf escocès sigui l'autor d'algunes de les millors instantànies que s'hagin fet sobre l'autor de 'Yesterday'. Una obra retratística que abraça més de tres dècades i que ara ha quedat recollida a Paul, un d'aquells llibres amb vocació d'obra d'art en si mateixa que publica l'editorial Taschen.
📸 Helmut Newton, la fotografia i aquell obscur objecte de desig
Seguint els Beatles de París als Estats Units
El gener de 1964 Paul McCartney tenia 21 anys. Un joveníssim autor de cançons pop que amb el seu grup, The Beatles, estaven a punt de canviar la història de la cultura popular. Harry Benson tenia 35 anys i ja era un dels fotògrafs més sol·licitats del Regne Unit. La banda de Liverpool que completaven John Lennon, George Harrison i Ringo Starr havien debutat dos anys enrere amb el senzill 'Love Me Do', un tema que havia estat acollit amb moderació a les llistes d'èxits. Millor rebuda va tenir 'Please Please Me'. La bogeria va esclatar amb els dos singles posteriors 'From Me to You' i 'She Loves Me'.
Aquells primers dies 1964 els escarabats es trobaven a París. Per donar testimoni de la immensa popularitat que el quartet ja gaudia al continent, el seu cap va enviar Harry Benson a cobrir els seus concerts a la capital francesa. El fotoperiodista vivia alié a la popularitat dels Beatles i l'encàrrec no li va fer gaire gràcia. Menys encara quan va haver de cancel·lar un altre viatge de feina a Àfrica.
Era el 17 de gener i el responsable de donar la notícia a Paul, John, George i Ringo va ser el seu manager de gira, Mal Evans: el seu nou single 'I Want To Hold Your Hand' havia arribat al número 1 de les llistes d'èxits dels Estats Units. Els Beatles van embogir. Canvi de plans, els fab four cancel·laven al seva gira per Europa i volaven directament cap a Nord-Amèrica amb l'objectiu de conquerir el país de les barres i les estrelles. Amb ells, Harry Benson i la seva càmera fotogràfica. "Aquell dia va canviar la meva vida", confessaria anys més tard.
Tres dècades en cent fotografies
Des d'aquell gener de 1964, i durant més de tres dècades, Paul McCartney es conviertiría en l'objectiu favorit de l'ull de Harry Benson. Un llegat fotogràfic que vas des d'aquella gira iniciàtica per Estats Units amb els Beatles fins als darrers capítols de la seva trajectòria en solitari, alternant instantànies estrictament vinculades a la música, ja sigui a l'estudi o a la carretera, amb retrats costumistes de su vida quotidiana més íntima.
"El Beatle més fotogènic era, indubtablement, Paul McCartney”, no s'ha cansat mai d'afirmar el fotògraf de Glasgow, sentència que acostuma a completar afegint que el baixista és també qui sempre va tenir més clar de què anava això de la fama i la popularitat. "Era atent i agradable i es preocupava perquè la resta també ho fóssim".
Paul, un llibre editat amb la cura amb que l'editorial alemanya Taschen treballa els seus títols, recull un centenar d'aquestes fotografies (algunes d'elles inèdites) que donen testimoni de la vida d'un dels músics més importants de tots els temps. Un Paul McCartney, per cert, que aquest mes de juny va complir 80 anys. Un aniversari que va celebrar oferint un concert antològic de tres hores al festival de Glastonbury davant de més de 140.000 seguidors extasiats. D'aquestes cent fotografies, Harry Benson diu que les seves favorites és una sèrie que va fer a Paul McCartney tocant el piano amb John Lennon al hall de l'hotel George V de París. Era gener de 1964. Ell no hi volia anar. Encara no sabia que viatge a la capital francesa li canviaria la vida.