La cantant Paula Valls publicarà el seu tercer disc el proper 27 d’octubre després d’haver estat 5 anys fora els escenaris per haver estat diagnosticada d'anorèxia. El seu viatge de recuperació és Començar de nou, un disc literal i amb poc filtre, amb lletres dures i crues que reflecteixen el que ha viscut. La manlleuenca va necessitar allunyar-se de la música per tal de curar-se, es va refugiar darrere els llibres i la càmera de fotos fins que a poc a poc es va anar reconciliant. Ara torna amb més força que mai, amb un nou disc acabat de treure del forn i amb ganes de fer música des de la tranquil·litat. Considera que el disc pot ajudar a altres persones que estan passant per la mateixa malaltia i per això ha decidit fer ús de l’altaveu que com a artista pot tenir. Quan parlaven del disc, parlaven de començar de nou, “i al final és això, no cal posar-hi poesia: és senzill i literal”. La cantant va llançar el primer àlbum Black and White el 2016 i al cap de dos anys el segon: I am, que va presentar al Mercat de Música Viva de Vic, al mateix lloc on ha iniciat la seva tornada als escenaris aquest setembre, tot i que la gira del seu nou disc se centrarà en el 2024.
Com ha estat tornar als escenaris després de 5 anys i presentar-ho a casa?
Tot està sent brutal, des de l’acollida dels singles fins al concert. De seguida que hem tret el caparró altra vegada, el Mercat ha tornat a comptar amb nosaltres. A l’haver desaparegut tant temps et penses que serà començar de zero i al contrari. A més, poder presentar el nou disc a casa, amb la família a prop i en un espai com l’Atlàntida, és fantasia.
En el transcurs 2018-2023, com has evolucionat musicalment?
Per contracte discogràfic jo havia de treure un altre disc el 2020, l'estàvem treballant quan va venir la pandèmia. No vam poder-ho tirar endavant perquè cadascú a casa seu era impossible. Durant el confinament vaig passar el dol d'aquest disc, sense ni saber-ho, i quan va acabar el confinament estava molt fluixeta de salut i em van diagnosticar una anorèxia molt bèstia. Per això hi ha hagut un silenci discogràfic de cinc anys. I tot i que em vaig tornar a reenganxar i vaig intentar tornar als escenaris un cop va acabar la pandèmia, la gent em deia que es veia que estava malalta. Fins que de cop i volta no vaig parar de fer música, no vaig començar a recuperar-me.
Vas necessitar deixar la música i després l'has tornat a enganxar per relatar tot el que ha passat.
Sí, hi va haver moments que pensava que no tornaria a pujar mai més en un escenari. Tenia la sensació que la música m’estava destruint i no en volia saber res. També adonar-me que no estava sent funcional em va fer parar. Un cop vaig començar a recuperar la salut i em vaig centrar en mi, llavors ja va venir sol, vaig anar a buscar la música per gust. Ara ho visc des d'una tranquil·litat brutal i si en algun moment vull parar, paro màquines. I, de fet, al concert del Mercat estava tranquil·líssima i els de l’equip em deien: “No estàs molt nerviosa?” I jo pensava que després de tota aquesta tralla que he viscut, de tota la feinada que hem fet tots plegats i en estar tan ben acompanyada i en un lloc que m’agrada, si passa alguna cosa no serà perquè no hem treballat. I, per tant, ja ho gestionarem.
Hi va haver moments que pensava que no tornaria a pujar mai més a un escenari
Explica’m una mica la idea de Començar de nou.
El disc és la recuperació. L'ordre està molt pensat, comença amb Què he callat?, que és una desubicació de no entendre què està passant, alguna cosa m’ataca i surt un instint de supervivència. Llavors és el procés de detectar que és una malaltia, posar-li cara i nom, i a partir d'aquí anar rascant fins a recuperar-te, que al final ho acabes acceptant i veient que això t'acompanyarà.
A la vegada estàs donant veu a una malaltia que és bastant tabú.
Totalment, i a la qual també es destinen pocs recursos. De salut mental en comencem a parlar, sí, però és molt car recuperar-te, i és molt trist, perquè t'hi pots quedar o pot ser crònica. Està bé parlar-ne, forçar que passi alguna cosa.
El disc ha sigut també la teva medicina?
Sí, totalment. De fet jo vaig dir que fins que no llancés aquest disc no em recuperaria, i ha sigut la meva recuperació i també la de moltes altres persones.
Parles de temes molt personals. T’ha costat compartir-ho?
El disc és molt literal i hem cuidat molt el missatge de cada cançó, en certs moments em vaig plantejar si compartir algunes coses o no. Hi ha algunes frases que jo sé que són molt dures i que fins i tot a mi em sorprèn haver-les escrit, però en aquell moment ho sentia així i, al final, la música està per fer una sacsejada a la gent.
A qui va dirigit?
Començar de nou està molt poc filtrat i el vaig escriure des de la necessitat vital de deixar constància, de dir: “He sobreviscut a això”. Em vaig atrevir a compartir-ho perquè vaig estar hospitalitzada un temps i vaig tenir moltes companyes que no tenen aquest altaveu. Crec que pot ajudar a entendre què fa aquesta malaltia, per si hi ha persones que no poden explicar el que els hi està passant, a la vegada que per veure que es pot superar.
Quan vas començar a escriure les lletres?
Vaig passar una època que no tenia ganes de viure, estava apàtica i zero creativa, no connectava amb res. Llavors, a la que em vaig recuperar i vaig començar a estar millor, de cop i volta era una vomitada de tot el que havia sentit. Jo mateixa, un cop tenia la lletra de la cançó, em sorprenia. I encara em sorprèn.
I quina ha sigut la reacció de familiars i amics?
Plorera. Per una banda hi ha cançons que els hi han fet reviure moments molt lletjos i molt crus i d'una manera molt esquinçadora. Però, per altra banda, també hi ha tot el procés de recuperació: el viatge ha sigut molt dur, però ens n'hem sortit, i també els hi surt l'emoció i estan molt contents perquè ara canto coses que potser et foten una plantofada, però des de la tranquil·litat.
Canto coses que potser et foten una plantofada, però des de la tranquil·litat
Destacaries alguna cançó del nou disc?
Depèn del moment. M'agrada molt la que obra el disc perquè és una nota, és curiosa. També els singles, perquè fa un temps estava fent una música que no té res a veure i m’agrada haver-me atrevit gairebé a rapejar amb una cançó que és Filomena, que és molt parlada i esquinçadora, i haver-ho pogut compartir.
Com definiries el teu estil musical?
Jo dic pop, però perquè és música popular per a tothom; al meu disc hi ha balades, pels que els agradi potser la Paula més tranquil·leta d’abans, però també hi ha temes super mainstreams.
A I am cantaves gairebé tot en anglès i ara en català. D’on ha vingut el canvi?
Jo sempre he volgut ser el màxim de sincera possible amb tots els projectes i en aquell moment amb l'anglès ho sentia així. Però en aquest cas, després d'haver viscut tota aquesta tempesta que a teràpia m'ha fet despullar tant, amb els pares... Jo m'enfado, insulto, m’enamoro, ric en català. A casa parlo en català i m'he recuperat en català, no tenia sentit que ho fes en un altre idioma. A part que tinc més vocabulari i puc ser més explícita amb el que sento.
I tens algun vincle amb l'anglès?
Les influències, sí. La música estatunidenca i britànica m'agrada molt.
Quines ha tingut el nou disc?
Jo sempre he escoltat molt a Bon Iver, Patrick Watson, Finneas, que és molt interessant el viatge que et fa amb una cançó a nivell de producció. També un grup que es diuen Saint Luke's. Però també hem anat a buscar Dua Lipa, per exemple.
A casa parlo en català i m'he recuperat en català, no tenia sentit que ho fes en un altre idioma
Heu fet ja 3 avançaments. En fareu algun altre?
En farem un més abans de treure el disc al complert el 27. Hem fet 4 videoclips que estan tots molt lligats, és una evolució de la història i ajuda a entendre el disc.
L’equip que t’acompanya és el mateix que abans?
No del tot. El disc l'han produït en Guillem Callejón i en Dani Ferrer com a productors, tot i que he tingut la sensació que l’hem fet entre tots tres. En Guillem també és el guitarrista i, igual que el baixista, en Miquel Sospedra, ja havien tocat amb mi abans. A la bateria hi ha l'Abril Saurí. He tingut d’artista lumínic en Pau Vila i de tècnica de so la Marta Baena, que ha fet moltíssima feina per traslladar la sonoritat del disc al directe. I la direcció artística del bolo és de la Maria Salaric.