"Si mires enrere, l’experiència és bastant grata", insisteix Yung Mare, membre de la P.A.W.N. Gang, col·lectiu pioner del trap a Catalunya. Aliniació de la clika que es completa amb Teuma Thug, Monrra Straps, Lil Guiu, Good Jan i Willfree. Avui celebren el seu 10 aniversari amb un concert a la sala Vol de Barcelona. Bolo que també servirà per festejar el segon cumpleanys, com diria la Motomami, de la revista especialitzada Música Dispersa. "Mai hem tingut visió de futur. Anem al dia. Però, a mesura que ha passat el temps ens hem adonat d'un fet innegable: vam ser els pioners i això no canviarà. Per més que tinguem els nostres alts i baixos, la P.A.W.N. Gang sempre estarà allà i això no ens ho treu ningú". Alcem les copes i bufem les espelmes pels nais.
Despertant del coma
"La nostra relació va començar a l’institut, amb dotze anys", recorda en Mare. "Les famílies del Monra i el Teuma i les del Guiu i el Jan es coneixen de tota la vida. La connexió entre tots es va produir quan en Guiu i jo vam coincidir a l'institut Menéndez y Pelayo. I a través d'ell vaig conéixer el Jan, el Monrra, el Teuma... En aquella època, els petits, el Monrra i el Jan, devien tenir 7 anys". De fet, en aquells anys, en Monrra i el Teuma vivien a Espolla, a l'altíssim Empordà, i la futura clika no es trobava si no era que baixaven un cap de setmana a Barcelona i es quedaven a dormir a casa del Guiu i el Jan.
La Ludwig Band també són d'Espolla!
Monrra Straps: Exacte. D'aquí ve el meme que ells són la segona millor banda d'Espolla (riures). Els conec des que tenim 3 o 4 anys. Quan érem peques anàvem a jugar junts a futbol. Tot i que només un d'ells ha passat un hivern a Espolla. I si no passes un hivern a Espolla no seràs mai un espollenc (riures).
D'aquí la vostra connexió, la teva Monrra, i la del teu germà, Teuma, amb la natura?
Monrra Straps: El meu germà és el més conscienciat amb tot això. És un hippy flower power. Ara està posant en marxa un projecte d'escola rural a un poble perdut a l'Empordà.
"Recordo que ells eren tan peques que encara ara el Jan em diu que quan fumava m'amagava els pitis perquè no els veiés. Si no, la seva mare, l'Elisenda, s'enfadava i em fotia collejas", desvela en Mare. "La nostra és una relació de tota la vida. No va ser fins a l'aparició del disc Oli d’uliba (2020) que ens vam distanciar una mica. En aquella època el grup va estar en coma. Però quan ens hem tornat a ajuntar, les coses han fluït de nou. Ara quedem un dia a la setmana, ni que sigui per veure'ns i posar-nos al dia". D'aquesta nova dinàmica ha sorgit el seu nou disc Respawn (Delírics, 2022), si no la millor, una de les millors referències publicades per l'icònic col·lectiu trap del barri de Gràcia. "I ara que ha sortit el disc seguim trobant-nos. Estem bastant més cumplidors del que es podia preveure", celebra en Monrra. "No estem obligats a fer una cançó cada dia que ens trobem. Podem quedar i no fer res. Som la P.A.W.N. Gang, se’ns pot anar de les mans, però al final som un grup de col·legues que quedem per passar-nos-ho bé, fer unes birres, uns riures i ja està".
Som la P.A.W.N. Gang, se’ns pot anar de les mans, però al final som un grup de col·legues que quedem per passar-nos-ho bé, fer unes birres, uns riures i ja està
En el vostre cas, l’amistat està per damunt de la música?
Monrra Straps: Sí, naturalment. Sempre.
ÉUs vau distanciar perquè la bola es va fer massa gran?
Yung Mare: És probable. En el fons, tot i que ens mola formar part del món i la indústria musical, ens ve una mica gran aquest rotllo. Tots tenim la nostra vida paral·lela al grup. Som sis i sí, sempre hem volgut anteposar l’amistat al grup. Volem evitar el conflicte. Posar límits a pressionar-nos entre nosaltres per haver posar-nos les piles. Tenim el pacte no escrit de fer el que volem, que és la gràcia del que fem.
Monrra Straps: La part bona d’això és que ens hem respectat molt. I si jo durant un any no faig cap tema, ningú em vindrà i m'amenaçarà amb fer-me fora del grup. Això no passarà mai. Som un grup d’amics. Quan ens morim tots encara serem de la P.A.W.N. Gang.
La gent us ha jutjat més com a personatges que no per la vostra música?
Monrra Straps: Totalment. Fem el que fem perquè ens surt així i se'ns hauria de jutjar per si agrada o no, però el rerefons hauria de donar igual.
Autotune i Catarres
Les tardes d'institut del Guiu i en Mare tenien com a banda sonora les rimes de 7 Notas 7 Colores, el col·lectiu de padrins dels rap a Catalunya liderat per Mucho Muchacho des del Prat. I amb aquests, altres eminències del hip hop estatal com Frank T i El Club de los Poetas Violentos. "Vaig conèixer el Mucho Muchacho una nit a la sortida del Jamboree", rememora en Mare. "Tenim amics en comú. Ell també sabia de la nostra existència, però si li agradem o no, ja no ho sé. De fet, crec que no li mola molt el rotllo del trap, és més de rap oldschool. Continua tenint un estil molt propi. És un MC que es fixa menys en la mètrica i més en el contingut, en el missatge. Té missatges èpics i contundents". Després dels herois locals, la parella va endinsar-se en els grans del hip hop americà aleshores, sobretot Eminem i 50 Cent. "I més tard vam descobrir l'Snoop Dog i Dr. Dre i tota la música de la West Coast i el G-Funk. Vam començar a les arrels fins que vam arribar a l'eclosió del trap amb gent com Gucci Mane, Wacka Flocka Flame... Sempre ens ha agradat explorar i beure una mica de tota arreu".
Vau ser la primera generació que vau tenir accés directe a tota la música que es feia.
Yung Mare: Totalment, a través de Youtube. Això ens va permetre començar a fer trap quan tot just s’estava consolidant als Estats Units. Aquí a la gent el so encara li costava. El autotune per a la gent era com un sacrilegi o directament t’infravaloraven. Al final, és una eina més.
Ara ho utilitzen fins i tot els Catarres.
Yung Mare: Molta gent que segurament ens havia dit de tot, ara l'està usant.
Ara que esteu escoltant?
Monrra Straps: Jo porto una època que escolto molta música mexicana. Les lletres són increïbles, parlen de tot. Allò sí que és trap de veritat, mola moltíssim. A nosaltres, que també ens agrada dir les coses directes, veure que hi ha altra gent que ho fa i les diuen encara més directes, ens flipa.
Yung Mare: A mi em costa sortir d’Atlanta i Chicago. Estic bastant atrapat en això, mai millor dit. Estic content perquè en Lil Durk, que ve de la crew de Chief Keef, un altre dels nostres referents, ho està petant moltíssim. Tota aquesta gent, o estan morts o estan al talego. Mola veure que n'hi ha que se n'han sortit a través de la música.
Al principi, quan la gent començava a parlar de nosaltres, la moguda tenia la seva gràcia. Després, quan ja estàs avorrit de les cares de sorpresa o d’empipament per dir el que diem... És com el mem aquell de ‘pa' que me invitan si saben cómo me pongo’
Quian relació manteniu vosaltres amb les drogues?
Yung Mare: Dies enrere en una entrevista ens van destacar la frase més exquisida quan vam dir que ens estan afectant. Crec que s’han de dir les coses tal com són: al final tots ens droguem. Mai hem volgut fer apologia. Perquè, evidentment, tot té una conseqüència.
Monrra Straps: Som sis i cadascú de nosaltres té una relació molt personal amb la droga com per parlar del tema de manera generalitzada.
Us heu sentit vetats per ser com sou?
Yung Mare: Sí, al principi, quan la gent començava a parlar de nosaltres, la moguda tenia la seva gràcia. Després, quan ja estàs avorrit de les cares de sorpresa o d’empipament per dir el que diem... És com el mem aquell de ‘pa' que me invitan si saben cómo me pongo’.
Monrra Straps: El cas més fort va ser a La Marató. Ens havien de fer unes preguntes i en Jan va respondre. Jo vaig dir una cosa amb ironia i de sobte em van venir cinc persones a recriminar-me el que havia dit. Prefereixo que no em convidin. Si ja saps quin és el meu argot i no vols que el faci servir, prefereixo no ser-hi.
Yung Mare: Tu m’has convidat i m'has demanat que faci la gràcia. Jo la faig, però si després no rius no és cosa meva. No soc un mico de fira.
Malamente
"Un grup com nosaltres no hauríem pogut existir mai sense Youtube, i encara menys a Catalunya", assegura Yung Mare. Va ser a través d'aquesta plataforma que els vam descobrir fa deu anys amb el vídeo del seu primer single, 'A-KUATRA SET'. "Vam començar amb un ordinador, un micro i l’Audacity, que és un programa gratuït. A nosaltres mai una discogràfica ens hauria dit de fer un disc si no fos per Youtube". Era l'any 2011 i per aquí trap encara era una paraula que sonava a ciència-ficció. Només ells i d'altres aventurers com la Pxxr Gvng s'atrevien a aventurar-se en aquests inóspits paratges sonors. "Nosaltres vam començar una mica abans", adverteix en Mare."Ells encara estaven dispersos. Un cop es van ubicar tots a Barcelona, on van venir perquè era on s'estava gestant l'escena trap, nosaltres ja portàvem un any actius. La primera mixtape que vam fer amb l'Steve Lean (posterior productor de la Pxxr Gvng) va ser previ al fet que es coneguessin. Nosaltres, per la nostra manera de ser, per ideologia o perquè no ens surt dels collons, vam seguir fent cançons en català. A ells, cantar en castellà els va ajudar a ser una mica més populars. No va ser fàcil. Al principi ens criticava tothom, inclús col·legues nostres ens deien si estàvem segurs del que fèiem".
Hi haurà que ho criticaran però trobo que heu fet una feina important: portar el català al carrer.
Monrra Straps: L'altre dia van entrevistar els Stay Homas a l'APM i els deien que feien servir paraules que no entenia el catalanet mitjà. I vaig pensar que si es critica els Stay Homas per no parlar un català acadèmicament correcte, què diran de mi, que m'hi cago cada vegada que obro la boca! Després de deu anys d'existir nosaltres, que encara se li pregunti al grup més políticament correcte, per tres paraules que no són correctes és demencial. Igual que la Rosalía amb el cumpleanys. Gent, cantant un tema en català aquesta noia ha fet més que ningú altre per la nostra llengua.
Com és el vostre procés creatiu?
Monrra Straps: Ens seiem tots i escoltem un parell o tres de beats. Quan sentim que divaguem molt, escollim un. Anem tirant de rimes freestyle, i si veiem que hem tret un vers molt enganxós, el deixem per la tornada. Cadascú fa propostes, ens retroalimentem molt entre tots.
Yung Mare: Jo, com a Yung Mare, per fer cançons meves, escric al metro o on sigui. El problema és que quan més versos tinc, més em costa muntar el tema.
Monrra Straps: Jo, pels meus temes, si se m'acut un vers que mola, me l'apunto i d'allà vaig estirant els fil.
Per la nostra manera de ser, per ideologia o perquè no ens surt dels collons, hem decidit seguir fent cançons en català
Com treballeu la individualitat dins del col·lectiu? Tot és Pawn Gang?
Yung Mare: Siguin temes firmats com P.A.W.N. Gang, siguin temes firmats en solitari, ho fiquem tot en el mateix canal de Youtube.
Quin és el lloc on us escolten que més us ha sorprès?
Yung Mare: A mi em va sorprendre molt saber que teníem fans a Amèrica del Sud. Alguns seguidors ens han arribat a dir que han aprés català per entendre les nostres lletres i llegir el nostre llibre.
A Argentina l’escena urbana és molt potent.
Yung Mare: A mi m’encantaria girar per allà, sobretot per Xile i Argentina. Si funciona bé la gira de celebració dels 10 anys, trobo que seria el moment ideal per intentar-ho.
Què sentiu quan ara escolteu els vostres primers temes?
N'hi ha de molt mítics. De fet, no escoltes els temes sinó que revius tot el que et recorden.