Són la P.A.W.N. Gang, respecte. Els primers a fer trap a casa nostra. Els primers a fer-ho a tota Espanya. Sempre en català. Sempre a la seva manera. Sense filtres ni concessions. Ho diuen ells, poca gent hauria apostat que arribarein fins aquí. No només ho han fet, sinó que, una dècada llarga després d'irrompre en escena, llueixen un dels millors moments de la seva carrera. Més ara que, després de tres anys d'absència, el productor Hacha Dastral ha tornat a la clica. Ens trobem amb ell, en Yung Mare i el Lil Guiu (gairebé el 50% d'un col·lectiu que completen el Monrra Strap, el Teuma Thug, el Willfree i el Good Jan) per reviure els seus inicis i parlar del seu nou disc. Treball, del que ja ens han avançat diversos singles els darrers mesos i tenen previst publicar el pròxim mes d'octubre, i del qual ens descobreixen en exclusiva el seu títol. N'hi ha que han de pavimentar la via perquè altres puguin circular per l'autopista de l'èxit. Són la P.A.W.N. Gang, i ho hem de tornar a dir: respecte.
Esperàvem al carrer que arribés en Lil Guiu...
Lil Guiu: Normalment no faig tard, perdona (riures).
No passa absolutament res. El fet és que esperàvem i un noi que anava en patinet, en veure-us s'ha aturat tot emocionat i ha demanat fer-se una foto amb vosaltres.
Yung Mare: Passa molts cops. Ens sorprenia quan ens passava fa anys. Ara ja estem mitjanament acostumats. Passa sovint en els moments més random i és divertit.
Quin ha estat el moment més insòlit en què us ha reconegut un fan vostre?
L.G.: Jo me'n recordo una de les primeres vegades, fa 8 o 9 anys. Estàvem al metro i un paio es va tornar boig. Eren les 6 del matí i potser anava perjudicat. Va començar a cridar: "Hòstia, tio, no m'ho crec, no m'ho crec". Es va agenollar i li va donar gràcies a Déu.
Y.M.: Al metro estàs com fora de context. També ens ha passat a la consulta del metge o al lavabo d'una discoteca. Et pots trobar amb situacions d'aquestes en els llocs més inversemblants.
Per a molta gent sou un referent. Sou conscients de la transcendència del que heu fet i on heu arribat?
L.G.: A vegades em desperto i soc més conscient i a vegades soc menys conscient. Crec que no ens som prou, de conscients. Ens n'oblidem a vegades, però sí. I també això ens dona força, ens motiva.
Esperant en Guiu... (riures), em deies Mare que sentíeu que esteu en, si no el millor moment, un dels millors moments de la P.A.W.N.
Y.M.: I si no dic categòricament que és el millor moment és perquè li tinc molta estima als nostres inicis. No ens ho esperàvem i de seguida vam estar allà apuntant alt. No teníem una meta molt clara o fixada. Tot era molt nou i sorprenent. Ara com ara sento que estem recuperant aquella energia de l'inici, aquella il·lusió, aquelles ganes que, normalment, acompanyen quan comences un nou projecte, tot i que ara ja fa 12 anys que vam començar. És una mica gràcies a tot el reconeixement que ara se'ns està donant dins de l'escena urbana o digues-li com vulguis.
Sento que estem recuperant aquella energia de l'inici, aquella il·lusió, aquelles ganes que, normalment, acompanyen quan comences un nou projecte
Potser aquest és el secret: tornar a viure l'emoció dels inicis però amb l'experiència d'aquesta dècada llarga.
L.G.: Últimament ho dèiem molt, que sentim que tornem a estar com al principi, però molt més conscients i havent après moltes més coses. I dient coses amb molt més... sentit.
Us hem vist créixer. Éreu uns adolescents quan vau començar.
Y.M.: Literalment
Segurament vau impactar més perquè éreu els primers que fèieu trap a casa nostra, que no per com ho fèieu.
L.G.: Es van alinear moltes coses. Vam sortir amb un llenguatge molt trencador, que no s'escoltava aquí i, menys encara, en català.
Y.M.: Ens el vam inventar. El que fèiem, evidentment, ja ho feia molta gent als Estats Units, però aquí no, però ni a Catalunya ni a Espanya. La gent era molt més de rap, però trap... Com a banda, la P.A.W.N. vam ser els primers a trencar moltes barreres.
La P.A.W.N. vam ser els primers a trencar moltes barreres
En aquesta muntanya russa que ha estat la vostra trajectòria molt poca gent hauria apostat que arribaríeu...
Hacha Dastral: Molt poca hauria apostat que arribaríem aquí amb vida. Junts ja és una altra història, però amb vida...
Us vau creure el personatge?
Y.M.: De malotes de la pel·lícula. Jo crec que tots una mica. Alguns més i d'altres menys, però tots una mica.
L.G.: La gent ens odiava.
Odiar... Per què?
Aleshores el que sonava era rap i la gent sentia que fèiem el seu estil, però no era el seu estil. Pensaven que l'estàvem destrossant. Ens criticava tothom, però a nosaltres això ens anava fantàstic.
Que parlin de tu encara que sigui malament.
L.G.: Quan hi havia els dislikes al YouTube, teníem 500 dislikes i 10 likes, i dèiem "wow, ho hem fet bé" (riures). També vam patir una censura general.
Censura?
L.G.: Durant cinc anys o així vam patir una censura bastant forta. Ara s'ha tornat a relaxar, tot plegat, i ens tornen a contractar els ajuntaments.
H.D.: Més que els ajuntaments, els que ens contracten són les festes alternatives. Perquè els ajuntaments no entenc per què no...
En aquesta muntanya russa que parlàvem que és la vostra carrera, ha tornat a pujar l'Hacha després d'uns anys fora del grup.
Y.M.: Ha sigut també una injecció d'il·lusió que torni a estar amb nosaltres. I d'energia, perquè l'Hacha té una energia que no se l'acaba. Ha tornat en un moment que tots estem molt més nets i centrats. I això és molt important. Tota aquesta experiència, ja sigui bona o dolenta, és un grau. Som molt més conscients que el que tenim entre mans és molt guapo. Hem après molt més del que no hem de fer que del que hem de fer. I ara ja només ens queda el que hem de fer, perquè el que no hem de fer ja ho hem fet. Com dèiem abans, ja ens hem cregut el personatge i a més l'hem viscut.
H.D.: Hi ha moments en què discernir entre el personatge i la persona és molt difícil i exigeix tocar de peus a terra. Molts cops pensar i fer coses que no t'agraden, més quan estàs en una bombolla on ho tens tot fàcil, tot a la vora. És difícil. Però estic content que estiguem aquí, vius, d'una peça, i que puguem tornar-nos a trobar després de tants anys.
Hem après molt més del que no hem de fer, que sel que hem de fer. I ara ja només ens queda el que hem de fer, perquè el que no hem de fer ja ho hem fet
Amb els vostres encerts i els vostres errors, sempre ho heu fet tot a la vostra manera.
Y.M.: Hem venut moltes coses, no fa falta vendre la música. Això de la música ho hem fet molt de temps per pur amor a l'art.
Hi ha la il·lusió encara de viure de la música?
Y.M.: Més que viure, sobreviure. No et diré que no. A tots els fans o artistes emergents que pretenen fer el pas, sempre els dic que ho facin a mort. Però sempre s'ha de tenir un pla A, un pla B i un C a la vida.
L.G.: La il·lusió o l'esperança o les ganes no les perdo mai. Es tracta de tenir fe, no? I la fe, si la tens tu, no te la poden treure.
Just després de l'estiu publicareu disc.
Y.M.: Sí, correcte. A principis d'octubre, si Déu vol, així serà.
Ja hem pogut escoltar alguns temes i, no és que em sorprengui, perquè sempre heu estat eclèctics, però sí que hi ha una varietat i una obertura de mires sonores i estilístiques. Serà així tot el disc, tastaolletes?
H.D.: Sí, hi haurà una mica de tot. L'hem fet durant el darrer any i mig. Jo encara no havia tornat, quan van començar a fer-lo, així que serà un disc compost, gravat i produït a molts llocs. I tot i que serà un disc molt eclèctic, que toca molts gèneres, des dels més clàssics als més nous, tindrà un so molt homogeni. Un so, a més, molt fresc. Sona als nostres inicis, fresc però elaborat.
Y.M.: I, en bona part, això ha estat gràcies a l'Hacha, que és una ment privilegiada. És un màquina que se les ha vist i se les ha desitjat amb les pistes que li hem anat passant. Perquè, com sabeu i ens han preguntat algun cop, el nostre mètode creatiu, sobretot per un àlbum, és juntar-nos al home studio i liar-la.
L.G.: Liar-la pova, fins que surten tres, quatre temes Per poder, podem fer cançons com a xurros, però clar, també està bé que ens limitem una mica, perquè si no potser ens passem de la ratlla.
Ara quan acabem l'entrevista anireu cap a l'estudi, oi?
Y.M.: Estem preparant alguna cosa bastant guapa entre els tres.
Dintre d'aquest matrimoni de set persones, sou poliamorosos, aneu col·laborant els uns amb els altres sense la necessitat d'estar tots set en tots els temes.
L.G.: Tenim la confiança com per, si dos estan fent un tema, dir-los que t'agradaria fotre-li mà. I que els altres et diguin que sí o et diguin que no. Som germans
Y.M.: En aquest cas en concret, vaig rebre la proposta d'un productor extern. Algú amb qui la penya no s'esperarà que hi col·laborem. Serà un tema molt electrònic i ràpidament vaig saber que en Guiu havia de ser-hi. Ens coneixem de tota la vida i sabem que un té més predilecció o facilitat per una cosa i un altre, per una altra. Més o menys ens anem combinant com ens convé.
Són moltes hores junts. La Gang és una família, amb totes les seves coses bones i les seves coses dolentes. I si hem de dir-nos les coses, ens les diem. A vegades això de tirar-nos coses en cara es transforma en un esport, però al final és part de la gràcia
Hi ha pique entre vosaltres per veure qui escriu les millors rimes?
Y.M.: Ens retroalimentem i sempre acabem xocant punyitos. Però de vegades també la traiem a passejar amb altres coses més de gestió. Ens passa molt amb la gestió, amb tot allò que vagi més enllà de fer música. Amb la burocràcia a vegades sorgeixen els problemes (riures).
L.G.: És la part més tediosa. En Willfree és qui s'encarrega més de tot això. I si no és ell, el Mare, també.
Y.M.: Són moltes hores junts. La Gang és una família, amb totes les seves coses bones i les seves coses dolentes. I si hem de dir-nos les coses, ens les diem. A vegades això de tirar-nos coses en cara es transforma en un esport, però al final és part de la gràcia, també.
La música ha evolucionat. Les lletres, també.
L.G.: Ens ha costat un temps, però sí, ara tenim un ventall més ampli. Abans ens passàvem tres pobles i dèiem les coses sense pietat, sense filtres. Ara continuem dient el que hem dit tota la vida, però amb més recursos. Encara estem vius, estem sans.
Va, exclusiva, com es dirà el disc?
Y.M.: Això que li diuen trap amb vosaltres a principis d'octubre.