A Catalunya hi ha molt poc art paleolític. I en el conjunt de l'art paleolític és molt estrany trobar-hi escenes que involucrin diversos personatges. I si hi figuren diversos animals, solen ser mamífers (cérvols, cabres, cavalls...). Per això és molt excepcional la pedra gravada, d'uns 40 cm., que s'ha trobat al jaciment de l'Hort de la Boquera, a Margalef de Montsant (al Priorat), una peça de fa 12.500 anys que mostra les relacions entre humans i ocells. Aquesta troballa ha estat realitzada per un equip d'arqueòlegs, liderats per Inés Domingo, investigadora ICREA per la UB. Els resultats d'aquesta recerca, que s'han presentat avui a l'Aula Magna de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, han estat publicats a la revista L'Anthropologie.
El començament de l'art narratiu
Inés Domingo ha valorat especialment aquesta troballa, que ella representa "l'inici de l'art narratiu", en el període del Magdalenià. Afirma que en aquell període tendeix a haver-hi un canvi en la forma de pintar i representar les coses; cada cop s'acostumen a aglomerar més figures, però ben sovint no estan associades a nivell escènic. La pedra de Margalef té gravades cinc figures: dues figures antropomorfes, un signe i dues figures animals, una sens dubte una grua (un animal migratori que es vincula simbòlicament a la temporalitat i a la regeneració de la vida), i l'altre probablement la seva cria. Les figures humanes són extremadament esquemàtiques, com solia ser corrent a l'època. En canvi, la grua que ocupa un lloc central a l'obra, està molt més treballada (a desgrat que no hi ha gaires exemples a Europa de grues a l'art paleolític). Domingo afirma que "és una peça única a nivell europeu" pel fet de representar una escena. No són quatre dibuixos separats, sinó un de sol que integra tots els personatges, humans i animals, i això és excepcional a Europa (només n'hi ha tres casos més: a Lascaux, Gönnersdorf i Teyjat). "Aquesta imatge ens demostra que els ocells no només van ser bons per a menjar, sinó que van tenir un important paper simbòlic", explica Domingo. I Jordi Nadal, codirector de l'excavació i expert en zooarqueologia, afegeix que l'art profà només existeix en els temps recents i que si al Paleolític es va representar una grua era perquè tenia algun valor especial. Ara bé, Inés Domingo sent que és molt difícil interpretar aquesta escena sense un coneixement de la cultura que va produir aquest coneixement (ella, per això, fa treballs etnogràfics entre els aborígens australians, que encara fan pintures rupestres). I Josep Maria Fullola, coordinador del grup de recerca en arqueologia de la UB, ha assegurat que el que voldrien els arqueòlegs, realment, seria poder parlar amb els artistes que van fer aquestes obres. Afirma que probablement descobriríem coses que ni havíem sospitat.
La pedra on va ser trobada. Foto: Jordi Nadal.
Tecnologia 3D aplicada a l'arqueologia
Aquesta peça va ser trobada el 2011, però fins ara no se n'ha fet la publicació científica, que s'ha retardat molt perquè ha anat precedida per un llarg treball de restauració. El primer que s'ha fet en la peça ha estat fer-ne un escanejat tridimensional, que ha permés veure elements que eren imperceptibles a simple vista, i elaborar-ne una còpia perfecta, que permet treballar còmodament i preservar l'original. En la recerca s'ha pogut documentar que les figures havien estat elaborades amb un burí de sílex. Paral·lelament, s'ha anat completant l'excavació d'aquest jaciment, per tal de mostrar les relacions entre aquest objecte i els materials del seu entorn.
Presentació de la troballa a la UB. Foto: UB.
Una balma que és una mina
Fa 40 anys que els arqueòlegs de la UB treballen en aquest punt del Priorat, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, del Ministerio de Economía y Competitividad i de l'Ajuntament de Margalef de Montsant. Pilar García Argüelles, professora d'Arqueologia de Barcelona i responsable de l'excavació, ha explicat que el jaciment situat a la balma de l'Hort de la Boquera té diversos nivells, i que en el nivell on hi havia la pedra s'hi han trobat zones de neteja i tall d'animals, restes de focs... El jaciment ha aportat 34.298 peces, i encara queden 20 cm de profunditat per excavar. Els investigadors no descarten que pugui aparèixer un altre gravat similar en aquesta zona, tot i que reconeixen que és difícil. Aquest terreny hauria estat freqüentat pels homes durant uns mil anys; Jordi Nadal considera que és probable que el visitessin durant uns mesos l'any per aprovisionar-se de sílex, i per aprofitar també alguns recursos animals, com les cabres salvatges.
Foto de portada: Domingo et al.