Torna a Netflix Berlín, un dels personatges més emblemàtics de La casa de papel, ara amb una sèrie pròpia que també versa sobre la planificació d’un robatori i les relacions personals i amoroses dels protagonistes. L’actor Pedro Alonso torna a posar-se en la pell del personatge que descriu com “un terrorista emocional absolut” que està molt enamorat de la vida. Alonso afirma que prendria una copa amb Berlín perquè és una persona curiosa, però admet que dues no en faria perquè és “un impresentable absolut, un sociòpata i un tarat”. La plataforma estrenarà la sèrie el 29 de desembre.
Dens i tèrbol
Pedro Alonso explica que fa temps que li van proposar fer un spin-off sobre el personatge de Berlín, però amb la pandèmia hi va haver molts canvis en la programació. Recorda un sopar amb Álex Pina, creador de La casa de papel, per parlar sobre la sèrie de Berlín en solitari. Alonso li va demanar un temps per pensar-s’ho. Assegura que no dubtava sobre el potencial narratiu del personatge, sinó perquè era conscient del sotrac energètic del fenomen de La casa de papel i no volia prendre la decisió sense donar-hi unes voltes. Finalment va acceptar un dia i mig després.
El primer Berlín era dens i tèrbol i ara és lleuger i lluminós, però l’ADN és el mateix
Alonso explica que s’ha inventat un personatge diferent en cada període en el qual ha aparegut. “El primer Berlín era dens i tèrbol i ara és lleuger i lluminós, però l’ADN és el mateix”, assegura. Destaca que el to de la sèrie que s’estrena aquest 29 de desembre és “més de comèdia romàntica i més 'feel-good movie'”. “El personatge té una versatilitat com a rol que aguanta qualsevol canvi”. De fet, assegura que se l’imagina en una obra escrita per William Shakespeare. Apunta que el Berlín actual, situat en un passat indefinit, sent una gran joia de viure i això, afegeix, els ha portat a transitar per “una clau energètica diferent”. Alonso assegura que el personatge està “ultramega enamorat de la vida, però és un terrorista emocional absolut. Ha fet coses indecents i impresentables, però té moments de sentir que són molt irresistibles”. Al referir-se al personatge fa servir paraules com impresentable, sociòpata, tarat i moralment indecent. Tot i això, també pensa que Berlín “té cops de màgia increïbles. Sento molta empatia amb el personatge, però té una ombra molt gran”.
La història se situa als anys més gloriosos del Berlín, quan encara no era conscient de la seva malaltia ni estava atrapat a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. Berlín es proposa ara robar 44 milions d’euros en joies a París i per aconseguir-ho recorrerà a una de les tres bandes amb les quals ja ha treballat formada per Keila (Michelle Jenner), Damián (Tristán Ulloa), Cameron (Begoña Vargas), Roi (Julio Peña) i Bruce (Joel Sánchez). A la sèrie Itziar Ituño i Najwa Nimri reprenen els seus papers com les policies Raquel Murillo i Alicia Sierra respectivament.
L’actor destaca que ara s’ha acabat allò de La casa de papel de “treure una pistola, apuntar i acabar amb una persona, sinó que hi ha un vessant del robatori que té a més veure amb la prestidigitació i amb Houdini, amb la fantasia”. Un vessant, afegeix, igual de documentada que ho estava a la sèrie mare: “Ells dissenyen coses que es poden fer i això posa nerviós a alguns i em consta, però si la primera robàvem amb anglosaxons, ara hem anat a París”.
Em considero un actor de classe mitjana que segueix viu contra pronòstic en la professió i de cop a una edat madura em passa una cosa així...
A la sèrie també tenen molta força les relacions amoroses dels protagonistes i “la clau del tema té a veure amb l’amor romàntic”. Alonso ha dit que a Berlín li agrada el perill i allò inesperat perquè “rebel·la el que som” i l’amor és “un lloc on el perill es rebel·la de forma més rotunda”, en el sentit que un està a mercè d’un altre. L’actor també ha indicat que Berlín és un personatge molt tòxic. “És ultra tòxic, però molt graciós”. Confessa que ell no el jutja, però afirma que “fa coses impresentables, sent coses increïbles i fa sentir-les”.
Respecte el fenomen de La casa de papel, respon que ha estat increïble. “Escric molt sobre què em passa i hi ha moments de novel·la. És un nivell d’exposició pel qual ningú et prepara. Jo em considero un actor de classe mitjana que segueix viu contra pronòstic en la professió i de cop a una edat madura em passa una cosa així... Jo estava en un moment de la meva vida que m’estava treballant a mi i de seguida vaig saber que havia de posar-hi una distància saludable”. Assegura que per a ell ha estat una oportunitat immensa i una prova també, i que això l’ha permès viatjar molt, ha pogut dir molt que no, s’ha produït i dirigit una mini sèrie documental, ha publicat un llibre i ha escrit en mitjans.
La vida ensenya que les expectatives són per tallar-los-hi la cua. Ara necessito veure què passa i després la vida ja dirà
Sobre si hi haurà una segona temporada de Berlín, diu que el seu personatge va morir, la sèrie es va acabar i ell va fer el dol. “La vida ensenya que les expectatives són per tallar-los-hi la cua. Ara necessito veure què passa i després la vida ja dirà”, afegeix.