Pobre Pedro Sánchez. A sobre de ser el secretari general del PSOE menys votat des de la Transició, l'home no para de rebre garrotades des dels diaris madrilenys perquè no vol facilitar un govern del PP que estalviï a la ciutadania les terceres eleccions en un any. Per paga, vol demanar al comitè federal del partit que el deixin proposar un govern alternatiu. Les portades impreses de la premsa madrilenya d'aquest dijous són incandescents:

Vistes totes plegades fa l'efecte que Sánchez no és un polític normal, sinó l'encreuament entre una deessa hindú de múltiples braços, Maquiavel i Superman. Un polític capaç de pensar i executar plans tan diferents al mateix temps (tancar un pacte amb Podemos i els sobiranistes; consultar les bases i eliminar "la crítica", tot a l'ensems), és un ésser extraordinari. Ara, a l'hora de fer aquestes portades, l'única cosa que se sabia del cert és que Sánchez convocarà el Comité Federal del PSOE, com explica La Razón. Era l'únic fet fefaent, que les altres tres portades han transformat en conspiracions de diversa intensitat. Una bona conspiració sempre és més sexi que els fets, espessos i municipals.

Què són la resta de titulars, doncs? Són interpretacions, pronòstics, cabòries... relativament documentades. Material gairebé incomprovable. Aviam, com es verifica o documenta una "temença" o un "sospesar", un "passar a l'atac" o "un risc"? Són descripcions de les intencions de Pedro Sánchez (o dels seus "crítics") però no fets. Esclar que no s'ho inventen ni menteixen. Provenen de barrejar a la coctelera insinuacions, pressentiments i confidències. Tot plegat, inverificable i, per tant, infalsable, que és el gran avantatge de presentar les interpretacions com a fets en un titular.

La pregunta inevitable és: en vista que els plans que s'atribueixen al pèrfid Pedro Sánchez són complementaris o no s'oposen, quins han estat els factors que han motivat a cada diari a optar pel que publiquen en portada? La sort (o no) és que no coincideixen en cap. La portada és conjunta, però no tant.

Pitjor encara, aquesta mena de titulars va fabricant una realitat paral·lela, un màtrix. Quan no es confirmen o es veu que no són ben bé així, llavors es fa casar el màtrix de les portades amb la vida real. Cap a migdia d'aquest dijous es veu que "los críticos" ja no "temen" res, etcètera, però com fa lleig desmentir el màtrix, cal reconciliar-lo amb la realitat. El Confidencial ja dóna com a cert que havien preparat "un cop" contra Sánchez, però l'ajornen:

Una alternativa és la d'El Español, que presenta Sánchez com un desesperat que fa servir un recurs d'última hora per defensar-se d'una executiva de decapitadors. No és massa?

És curiós com al gremi periodístic es critica ferotgement el "declaracionisme" —aquesta variant de la mandra que transforma al periodista en un estenotipista del diputat, de la consellera delegada, del davanter o la soprano— i es té una tolerància tan gran per aquesta altra patologia en què la interpretació dels fets –i no els mateixos fets– és el titular. En el fons no és ni mandra sinó l'afany ferotge de sobreviure dels diaris impresos, que les passen magres per presentar-se cada matí als quioscos, trens i barres de bar amb una portada que en motivi la compra o la lectura. Per força, els continguts de les edicions impreses sempre queden vells respecte a les digitals. Aquesta mena de titulars s'escriuen per a minimitzar aquest efecte.

Pel que fa a Pedro Sánchez, crida l'atenció la duresa amb què el tracta El País. És possible que aquest mutant que gestiona cinc conspiracions al mateix temps sigui Ironman, com l'anomena aquell diari en una crònica o que es covi una insurrecció a l'executiva socialista i etcètera. Tot molt bé. Però mentre l'activitat dels crítics és presentada com a vida partidària normal, la del secretari general rep garrotada continua com si fos un irregular. Aquest dijous també. El comentari irònic i exacte a la portada del dia l'ha fet el director adjunt d'ElDiario.es:

A Barcelona, en canvi, aquest dijous, la selecció/valoració de títulars dels diaris impresos sembla la d'un altre país: