Els aficionats al cinema fantàstic i de terror el tenen marcat (a sang, és clar) al calendari. I cada any les xifres d'assistència reafirmen l'aposta de l'equip liderat per Ángel Sala. Enguany, quan el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya celebra la seva 56a edició, Sitges rebrà un grapat de noms propis que formen part de la història del gènere: de J.A. Bayona a Brad Anderson, de Hideo Nakata a Lee Unkrich. Tots quatre rebran el Premi Màquina del Temps, com també ho faran Mary Lambert i Lamberto Bava.
🎬 Festival de Sitges 2023: millors pel·lícules, dates i cinemes on veure-les
A banda, el certamen entregarà dos Grans Premis Honorífics al mag dels efectes especials Phil Tippet i al productor Jan Harlan (capital per entendre l'obra d'Stanley Kubrick, col·laborant-hi a films com Eyes Wide Shut o La Naranja Mecánica). I, per la seva banda, l'actriu Barbara Bouchet rebrà el Premi Nosferatu. Però més enllà d'aquestes cridaneres visites, el que importa als espectadors del Festival de Sitges és el cinema, les pel·lícules, els ensurts, la sang i el fetge. I aquí us proposem una guia de 11 títols imprescindibles entre el maremàgnum de propostes que composen l'inacabable oferta del certamen.
1. Hermana Muerte, de Paco Plaza
Presència habitual al Festival, presentant fenòmens com [REC] o gaudint-ne com a espectador, Paco Plaza inaugura Sitges 2023 (el que ell denomina “el Wimbledon del terror, el centre del món per a tota la comunitat cinèfila del gènere a nivell planetari”) amb un film que fa una expansió de l'univers de la seva excel·lent Verónica (2017), connectant-hi a molts nivells però amb una forta personalitat pròpia. De nou amb Enrique López-Lavigne a la producció i amb Aria Bedmar com a protagonista, ens situa a l'Espanya de postguerra i centra la trama en una novícia amb poders sobrenaturals que comença a treballar en una escola plantada sobre un antic convent.
2. La sociedad de la nieve, de J.A. Bayona.
Després de clausurar Venècia i de guanyar el Premi de Públic (amb rècord històric de puntuació) a Sant Sebastià, Jota Bayona torna a casa. Perquè, com dèiem amb Paco Plaza, el director de la Trinitat Vella ha viscut Sitges com a cineasta però, sobretot, com a espectador des de l'adolescència. Ara presentarà la seva magnífica mirada a la tragèdia, i el miracle, dels Andes: l'any 1972, un equip de rugby uruguaià va patir un accident quan l'avió en el que viatjaven es va estavellar a les muntanyes. Un grapat de supervivents van haver de lluitar contra el fred, les ferides i la gana, abans de ser rescatats. La seva peripècia ja va ser portada al cinema per Frank Marshall a Viuen (1993), però Bayona proposa una experiència molt més profunda, equilibrant amb delicadesa la part espectacular del film amb l'ànima íntima i humanista. Probablement la millor pel·lícula de Bayona.
3. El chico y la garza, de Hayao Miyazaki
El mestre de l'animació japonès va decidir fer marxa enrere en la seva anunciada jubilació i, per alegria dels milions de seguidors del seu cinema, torna amb una nova mostra del poder de la imaginació i la fantasia que Hayao Miyazaki ha demostrat en clàssics com El meu veí Totoro o La princesa Mononoke. El creador de Studio Ghibli reflexiona aquí sobre la mort i el dol infantil, i crea una fabulosa i melancòlica aventura plena de sorpreses, mantenint la ferma aposta per l'animació tradicional, amb colors i textures que només s'aconsegueixen fugint dels ordinadors. Miyazaki en estat pur.
4. Robot Dreams, de Pablo Berger
Compte amb aquesta perla del director de Blancaneus i Torremolinos 73, que es passa a l'animació i adapta, amb fidelitat, el còmic de l'artista nord-americana Sara Varon. Robot Dreams parla sobre una amistat insòlita, la que es crea entre un gos solitari i un robot, al Nova York dels anys 80. Berger va ser aplaudit a la presentació del film a Cannes i, va guanyar el Gran Premi de la secció Contrechamp al prestigiós Festival d'Animació d'Annecy.
5. La ermita, de Carlota Pereda
Després de la magnífica Cerdita, la cineasta Carlota Pereda torna al terror amb una de les muses del gènere, Belén Rueda, i una trama que barreja fantasmes i mèdiums, digestió de la pèrdua i relacions entre mares i filles, i dues línies temporals (l'actual i el segle XVII). I amb una joveníssima actriu, Maia Zaitegi, que es sumarà al llistat de nens i nenes que han fet gran el cinema fantàstic. Sense dubte, una de les pel·lícules més esperades de Sitges 2023.
6. Late Night with the Devil, de Cameron y Colin Cairnes
Any 1977, un late night televisiu conduït per un popular presentador ofereix una sessió d'espiritisme en directe per tot el país. Òbviament, les coses es descontrolen. Els germans Cameron i Colin Cairnes, guanyadors de la Secció Midnight X-Treme a Sitges fa deu anys amb 100 Bloody Acres, aposten per la fórmula del found footage i fan una proposta trapella que posa els pèls de punta barrejant horror, ocultisme i fals documental.
7. Dream Scenario, de Kristoffer Borgli
En dues paraules: Nicolas Cage. Ell és el protagonista de la nova pel·lícula del noruec Kristoffer Borgli (després de l'estupenda Sick of Myself). El punt de partida, milions de persones que somien a la vegada amb un pare de família qualsevol convertint-lo en una celebritat viral, serveix per dibuixar una faula surrealista i sinistra que respira alguna cosa dels universos de Michel Gondry i Charlie Kaufman. A més, Dream Scenario compta amb l'aval d'Ari Aster (renovador del terror amb Hereditary) com a productor i de la companyia A24. I tornem a les dues paraules de l'inici: Nicolas Cage, aquest cop en un tour de force que inclou transformació física i que destaca en la, diguem-li irregular, trajectòria de l'actor els darrers anys.
8. Poor Things, de Yorgos Lanthimos
El mite de Frankenstein passat pel filtre subversiu de l'autor de Canino o Llagosta, en un film que va endur-se el Lleó d'Or al darrer Festival de Venècia. Amb una extraordinària Emma Stone encapçalant el repartiment, i retrobant-se amb el director després de La favorita, la pel·lícula fa una radical reflexió sobre el patriarcat i l'opressió social de les dones, afegint-hi múltiples referències al terror gòtic. Mark Ruffalo i Willem Dafoe completen el cast.
9. Les chambres rouges, de Pascal Plante
Terror psicològic sobre assassins en sèrie, judicis mediàtics, pel·lícules snuff i depravació al dark web. Aquesta producció canadenca, amb el seu viatge a les profunditats d'internet, ofereix tones de mal rotllo, més per la creació d'una atmosfera malsana que no pas per ser explícita. El cineasta quebequès Pascal Plante, confessat seguidor del cinema de Michael Haneke, impacta els espectadors però també busca provocar el debat amb un film que provocarà calfreds al públic de l'Auditori.
10. Vincent doit mourir, d'Stéphane Castang
El debutant Stéphane Castang s'incorpora a aquesta nova onada de cinema de terror francès que porta alguns anys donant alegries als fanàtics del gènere. I ho fa amb una barreja d'apocalipsi i sàtira tragicòmica sobre la condició humana en un entorn extrem. El Vincent del títol es troba amb el món contra ell des d'un matí a la feina on és atacat pel becari, que el colpeja amb el portàtil, i per un comptable que li clava un bolígraf. No seran els únics que intenten matar el protagonista i la seva obsessió serà descobrir per quin estrany motiu.
11. Moscas, d'Aritz Moreno
Quina exhibició de recursos, la d'Ernesto Alterio en aquesta estupenda comèdia negríssima, adaptació de la novel·la de Kike Ferrari Que de lejos parecen moscas. L'actor hispanoargentí interpreta un poderós empresari sense escrúpuls i amb uns quants cadàvers a l'armari. I, també, amb un mort al maleter del seu cotxe. El descobreix accidentalment i això el fa entrar en una espiral cada vegada més delirant en la que de poc servirà la seva habitual forma d'actuar, tirant de cadenes de favors i de contactes en les altes esferes. Dirigida per Aritz Moreno (que va debutar amb la molt reivindicable Ventajas de viajar en tren), la pel·lícula és, en el fons, un retrat immisericordi d'aquella burgesia argentina que es va enriquir durant la dictadura de Videla, i que encara avui forma part de les elits que remenen les cireres en un país marcat per les crisis contínues.