El 10 de setembre L'Ètrange Festival de París va acollir l'estrena absoluta de Cold Skin, la pel·lícula basada en la novel·la La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol. La següent cita de la cinta és el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, on serà una de les estrelles del festival junt a Musa, de Jaume Balagueró, i Errementari, d'Àlex de la Iglesia. I la cita definitiva per al públic és el 20 d'octubre, data en què arriba a les sales de cinema del nostre país: ho farà amb molt d'impuls. S'estrena simultàniament a 220 sales de tot l'Estat. Les primeres recepcions de la pel·lícula han estat molt positives, i ha estat considerada com "una de les millors pel·lícules de l'Ètrange Festival". Aquest llibre és una de les obres en català més traduïdes de tots els temps. Des de la seva publicació, el 2002, s'estava discutint la seva adaptació al cinema. Ara, per fi, després d'un complicat procés, arriba als cinemes amb la vocació d'arribar a ser una novel·la d'èxit a nivell internacional.

Tour de force

Només tres actors porten la càrrega més forta de la pel·lícula: David Oakes, Aura Garridon i, sobretot, un magnífic Ray Stevenson, que és qui més destaca en la gran pantalla. Aura Garridon va haver de posar-se en el paper d'un monstre marí, i es va haver de sotmetre durant el rodatge, diàriament, a vuit hores de sessió de maquillatge per canviar d'aparença. La pel·lícula ha estat dirigida per Xavier Gens, un director francès amb certa fama, sobretot per Hitman i The Divide, que espera amb Cold Skin donar un salt endavant.

La pell freda. Foto: José Haro.

Lovecraft es respira

Els escenaris, excel·lents, la fotografia, magnífica, i el maquillatge, molt adequat, ajuden a recrear un ambient molt propi d'H.P. Lovecraft, un autor que Sánchez Piñol admira i que és un dels seus referents. Els monstres i les escenes d'assalt al far són molt aconseguides i fan que el públic es vegi immers en un ambient apocalíptic, que és un dels aspectes més assolits de la novel·la. Els monstres, que en bona part de la pel·lícula, mai no s'entreveuen clarament, aconsegueixen formar una presència terroritzadora, visualment imponent. I l'escenari no podia ser millor: el paisatge volcànic de Tenerife és realment sobrecollidor.

Menys Sánchez Piñol

La pel·lícula és molt fidel al text de Sánchez Piñol, i reflecteix els escenaris i les accions dels "granotots" tal i com les descriu l'autor. Però Sánchez Piñol no només pretén recrear un clima de terror lovecraftià, sinó que a més a més vol definir trames molt precises. I la pel·lícula Cold Skin té dificultats per a reflectir els sentiments dels personatges i les seves evolucions. La relació del protagonista amb Aneris no té una progressió clara, i tampoc queda gaire clar com es complica la relació entre els dos personatges masculins. A la cinta no s'hi veu clarament l'amor, l'odi, l'enveja... I això condiciona també el final de la pel·lícula, que no arriba a la grandiositat de l'obra literària.

Cinema català en gran

Aquesta coproducció catalano-francesa té escenes de gran espectacularitat, que permeten que mantingui un bon ritme i que l'espectador vibri del principi al final. Es tracta d'una pel·lícula que aposta d'alt pressupost, amb actors de primera i amb recursos per fer una obra de qualitat. Una obra que surt amb la voluntat de convertir-se en un èxit internacional, com ja va ser-ho fa més d'una dècada la novel·la.