El periodista musical Pep Blay (Tarragona, 1966) havia de sopar amb Carles Sabater la nit que va morir, però tenia feina endarrerida i va ser baixa d'última hora. Aquesta fatal anècdota és la guspira de Cor trencat. Mort i vida de Carles Sabater (Folch&Folch), un llibre que s'endinsa en la figura del cantant de Sau just quan es compleixen 25 anys de la seva mort i que busca comprensió. Amb l'ajuda del testimoni d'una trentena companys de teatre, música, amics i familiars, Blay posa llum a una figura calidoscòpica que anava més enllà d'una icona del rock català. "Tenia el cor trencat perquè portava 3 anys d'estrès crònic. Això, barrejat amb esforços extraordinaris i l'ajuda d'estimulants puntuals, va generar un còctel letal", explica.
El vocalista de Sau va morir el 13 de febrer de 1999 després d'un concert a Vilafranca del Penedès que donava el tret d'inici a la gira Dotze. En aquest repàs literari, Pep Blay es treu una "espina que tenia clavada" i busca respostes per explicar no només com i per què va morir, sinó sobretot com va viure i com era en Carles. "Va ser la primera gran estrella del rock català; jo encara no he vist a Catalunya un fenomen de fans tan gran com el que va generar Carles Sabater: cues de noies perseguint-lo fins a casa seva, robant-li la roba, tirant-li els sostenidors i les calces o trucant-lo per telèfon", explica.
Però segons ha pogut esbrinar el propi Blay, Sabater era molt més que un ídol de masses i la seva personalitat desbordava l'etiqueta de ser "el guapo que canta". "En Carles no era un rocker, ni era un melòman; li agradaven el jazz i la bossa nova, Stevie Wonder o Serrat; la seva figura ha quedat amagada darrere d'una cortina de fenomen de fans, guapo i cantant de rock, però la seva projecció com actor de teatre i musical era brutal", matisa. També ha pogut descobrir que Carles Sabater era el més gran dels seductors, però també una persona amb molta sensibilitat, moltes inseguretats i una gran necessitat de complir i agradar quasi obsessiva.
Una mort plena de dubtes que Blay aclareix
La mort del líder de Sau es va vincular, des del principi, amb l'addicció a les drogues, però el periodista s'ha endinsat en una investigació per arribar fins al final d'aquesta qüestió. Un procés que comparteix amb els lectors i que arriba fins a l'autòpsia del cantant, que tot i no fer-se pública, Blay ha interpretat amb l'ajuda de professionals forenses de renom. "L'autòpsia diu que sembla una cosa però, quan es mira amb profunditat, indica que en Carles va morir del cor. El seu cos no era el cos d'una persona addicta, tot i que això no vol dir que no s'hagués pres algun estimulant", puntualitza.
Pep Blay: "Si li haguessin fet un electrocardiograma, haurien vist que patia arrítmia; una arrítmia bèstia que va ser letal
Segons, Blay, Sabater tenia el cor trencat perquè portava 3 anys d'estrès crònic, una circumstància que li havia provocat una hipertensió i problemes circulatoris al cor. "Si li haguessin fet un electrocardiograma, haurien vist que patia arrítmia; una arrítmia bèstia que va ser letal". També relata que l'actor i vocalista portava una vida molt atrafegada compaginant la música, el teatre i la vida personal. "Podia dormir 4 o 5 hores al dia", concreta.
Malgrat no poder revelar la informació sobre l'autòpsia, diu Pep Blay que Carles Sabater no va morir com a conseqüència d'alguna substància tòxica ni pel consum d'alcohol, encara que això no significa que no en prengués. "L'estrès cronificat el va portar a una hipertensió bèstia. El detonant va ser un sobreesforç físic extraordinari. Ell ja s'havia desmaiat en diverses ocasions, estava tocat", insisteix. També concreta que tal com estava podria haver mort en qualsevol moment, aquell dia o un altre.