Ja han passat 30 anys d'ençà que Sau, una de les bandes més icòniques del rock català, va trepitjar un escenari per primera vegada. Per commemorar-ho, Pep Sala ha reunit tot l'equip que formava part de la popular banda osonenca; músics, tècnics, road mànagers i l'estructura que els va conduir a l'èxit sota el nom de Sau30. La veu la posarà el mataroní Jonathan Argüelles, de qui podríem dir que és tot un expert en Sau.
El primer que em diuen el Pep i el Jonathan, i que insisteixen en deixar clar en diverses ocasions, és que Sau30 és una banda sense futur, sense cap "estratègia de màrqueting" ni discos previstos. Per a ells, aquest projecte es planteja com "una trobada d'amics". Ja ho diu el Pep: "Sense el Carles és impossible fer un concert de Sau".
Perquè us presenteu com una banda sense futur?
Jonathan (J): És el que som, una banda sense futur. El projecte de Sau30, que va començar el 13 d’abril amb un concert al festival Strenes de Girona, té un últim concert el dia 1 de març de l'any vinent al Liceu. Tenim una durada determinada i no ens plantegem ni fer discos, ni una altra gira, només commemorem els 30 anys de Sau.
Pep (P): Ep! Això no vol dir que d’aquí dos anys ens trobem per anar a sopar (riu). No som un grup per fer una carrera i no hi haurà més discos, ara bé, si algun dia ens demanen fer un concert benèfic o hi ha una ocasió especial que ens ve de gust... potser ens ho plantejaríem. Més que un homenatge al que va ser Sau ens agrada plantejar-ho com una trobada d’amics.
Les entrades per als concerts estan volant, la gent no en va tenir prou, de Sau?
P: No sé si la gent en va tenir prou, de Sau, però qui segur que no en va tenir prou vam ser nosaltres, que si vam plegar va ser perquè va morir en Carles Sabater. Sau va ser un grup molt important en un moment determinat de la història i malauradament vam deixar d’existir. Ara hem fet 30 anys i hem decidit trobar-nos després de 20 anys. Al públic li agrada tornar a reviure aquella sensació que tenien amb 20 anys menys.
P: "Al públic li agrada tornar a reviure aquella sensació que tenien amb 20 anys menys"
Què té la música de Sau que manté un públic tan fidel després de 30 anys?
P: Que és boníssima! (riu). Realment no sé quin és l’èxit, però amb el Carles teníem clar que no volíem seguir modes. Nosaltres admiràvem bandes que feien cançons atemporals. Molts artistes cauen en la trampa de fer música en funció del que es porta, del que és moda, i aquí se’ls hi veu el llautó... El problema d'aquesta música és que al cap de quatre dies pot quedar rància. Crec que el valor d’una cançó ha de ser intrínsec, no té perquè estar dins un estil o una estètica puntual. Afortunadament no hi ha una clau que digui perquè funciona o no un tema, si fos així totes les cançons serien iguals!. A vegades m’han preguntat quin és el secret de Boig per tu i no sé que respondre; si ho sàpigues ja hauria fet deu temes com aquest!.
Sau és considerat un dels pioners del rock català, com va ser l'acceptació?
P: Va ser molt curiós perquè aleshores no era normal fer rock català. Quan vam fer el primer i segon disc a totes les entrevistes ens preguntaven perquè cantàvem en català, i quan algú et demana això és perquè el país no és normal. Recordo una entrevista en concret que, cansats de la mateixa pregunta, vam dir: "Quan entrevistes Bruce Springsteen també li preguntes perquè canta en anglès?".
P: "Dubto que al Bruce Springsteen se li preguntés perquè cantava en anglès"
I mai us havien proposat fer música en castellà?
P: Moltes vegades ens van proposar fer música en castellà però nosaltres ens preguntàvem perquè ho hauríem de fer. La única raó era econòmica, i en el nostre cas no hagués funcionat fer les coses només per diners.
Parlant de llengua, a finals de maig vau tocar a Vic en suport a Marta Rovira
P: Em van demanar de fer-ho i havia de dir que sí. La Marta és amiga meva i els presos i exiliats estan passant per una situació molt injusta que no es mereixen. La Marta és una persona extraordinària, em costaria trobar raons per dir que no a un concert així. Vull que ella, estan a Suïssa, vegi que la recordem, estic segur que li vam fer sortir un somriure.
P: "La Marta Rovira és una amiga i els presos i exiliats estan passant per una situació molt injusta"
Tornant a Sau30, com s'ha pres el públic aquest retorn?
J: No li’n podem dir retorn, la clau és que la gent tingui clar què és el projecte Sau30. Si tothom entén això, que sense Carles Sabater no hi ha Sau, s’accepta molt bé aquest projecte tan bonic. Nosaltres oferim tornar a escoltar aquelles cançons, amb aquells músics i amb aquella energia.
Sau ha perdurat en els anys, les seves cançons són intergeneracionals?
P: El nostre objectiu era això, arribar a tothom. Intentàvem ser el màxim universals possible i parlar de coses que puguin afectar l’ésser humà en general. A nivell musical evitàvem caure en estils molt concrets perquè ens agradava fer música més enllà dels estils; prescindint de les etiquetes. Quan entro en un estudi de gravació m’agrada tenir la ment oberta i no renunciar a res, les modes et fan renunciar.
Heu donat la oportunitat d'escoltar la música de Sau a tots aquells que van néixer després de la mort del Carles
J: Als concerts de Sau30 la gran majoria de públic és gent que ja havia vist Sau amb Carles Sabater dalt de l’escenari. Però clar, aquestes persones han tingut fills que a casa, des de ben petits, han escoltat les cançons de Sau però mai no els havien vist. El fet d’haver format aquest projecte permet als pares compartir això amb els seus fills.
P: Una vegada una noia jove em va donar les gràcies per haver-li permès escoltar “el més semblant a Sau que veurà mai”.
P: "Una noia em va agrair poder escoltar 'el més semblant a Sau que veurà mai'"
Com s'ha escollit el repertori d'aquesta gira?
J: Hem repassat tots els discos de la banda i hem procurat que tots tinguin una presència important al repertori final.
P: El concert està plantejat com un viatge en el temps, l’espectacle en si és una màquina del temps.
I com es concep aquest projecte?
P: Un dia amb en Joan Capdevila (també membre de Sau que feia lletres però no sortia a l’escenari ni era músic), vam recordar que enguany es feien 30 anys del primer concert i vam decidir fer una festa al mateix lloc on es va fer aquell primer bolo. Era només pels amics i vam avisar els músics i tècnics de la formació inicial; jo vaig decidir contactar amb el Jonathan. Allò va ser molt divertit i teníem ganes de repetir-ho però amb més públic, és per això que vam tenir la idea de fer un concert. Cap de nosaltres havia tocat al Liceu, i quan vam demanar dates la primera disponible era l’1 de març de 2019. Un any era molt temps i per això vam decidir fer uns quants concerts i acabar al Liceu.
Com ha sigut tornar a engegar la banda? Es manté la complicitat a l'escenari?
P: La sensació sí que és bastant de reprendre-ho on ho vam deixat. Entre nosaltres hi ha molta estima i això es nota perquè hem viscut moltes coses plegats, a més és un gust estar a l’escenari, girar-te i veure'ls allà. He d'admetre que el primer dia sí que estàvem oxidats però a partir del segon ja sortia tot rodat.
J: Jo que me'ls miro des de fora he al·lucinat. Cal tenir en compte que fa 20 anys que la banda va deixar d’existir i la connexió encara ara és brutal.
Jonathan, d’on ve la teva vinculació amb Sau?
J: Si em dedico a la música a dia d’avui és gràcies a Sau. Quan tenia 5 anys el meu pare em va portar a un dels seus concerts i vaig tenir clar que volia fer el mateix que ells. Sau ha estat una banda que he seguit sempre i a més jo vaig estar en un grup tribut a Sau, allà vaig reemprendre la meva relació amb el Pep.
J: "Si em dedico a la música és gràcies a Sau"
Ja us coneixíeu d'abans?
J: Oi tant!. Ens vam conèixer l'any 2003 amb el meu primer grup que es deia Inèdits, el Pep va ser qui ens va produir el primer disc.
Jonathan, què significa per tu poder cantar amb Sau?
J: Estar en aquest projecte és un somni. Què dic un somni, ni això!. No m'ho havia plantejat en la vida. Sau30 dona sentit a tot, jo feia música perquè m’agradava un grup, després els vaig fer un homenatge i de cop i volta estic a l’escenari amb la gent d’aquell grup.
I a vosaltres Pep, què us aporta el Jonathan?
P: La veu del Carles i la meva s'assemblen com un ou i una castanya però jugàvem molt amb les harmonies. El Jonathan coneix el repertori a la perfecció i té un timbre molt semblant al del Carles; quan cantem junts el que sona s'assembla molt al Sau original. També ens aporta objectivitat des de fora, i recorda coses de cançons que nosaltres havíem oblidat!. És un més de la família.
I ja per acabar, quines dates de la gira ens podeu confirmar?
J: Encara no es poden dir totes però aquestes són les confirmades: l'1 de juliol comença la gira a Rubí, en el marc del Random Music Festival, el 8 de juliol serem a Castelló d'Empúries, dins el festival Sons del Món, el 14 de juliol actuarem a l'Anolia d'Igualada i el 27 de juliol al Seu Vella Music Festival Lleida. També tocarem al País Valencià, a les illes Balears i probablement a Andorra.