"S'ha mort el Pepe". "El Pepe?". "El Pepe, Pepe Rubianes." Els meus pares a casa l'anomenaven "El Pepe". No érem els únics. Em jugo el diastema, un tret que el Pepe, el meu pare i jo compartíem amb orgull. La separació de les paletes. Quan Rubianes va aparèixer a televisió encara no estava de moda. És una de tantes coses en les quals ell va ser un avantatjat.
El compromís més gran el va tenir amb el tabac, amb Lorca i amb els viatges
Rubianes no va formar família. Però pertanyia a moltíssimes. La seva sorna galaicocatalana va ser ultra popular en els noranta i principis dels dos mil. Es colava a les cases, omplia els teatres. Era molt actor, molt gestual, però de bon text intel·ligent, murri, i els seus renecs mai no ressonaven més alt que el seu enginy. Era punxant i compromès. El compromís més gran el va tenir amb el tabac, amb Lorca i amb els viatges.
Es colava a les cases, omplia els teatres. Era molt actor, molt gestual, però de bon text intel·ligent, murri, i els seus renecs mai no ressonaven més alt que el seu enginy
Quan va morir un matí de 2009, els meus pares em van trucar angoixats. S'ha mort el Pepe. Jo era a la universitat. I vaig plorar una miqueta. Ells l'havien vist en directe amb Rubines, solamente (1997). Anàvem a anar junts a La sonrisa etíope. Va cancel·lar per motius de salut. I ja no hi va haver tornada als escenaris. Si més no ell, que tan bé va prendre sempre els revolts i va ballar amb els enrenous, va poder evitar un desenllaç molt prematur a causa d'un càncer. L'últim d'aquests enrenous va ser en El Club d'Albert Om, on –per dir-ho finament– es va cagar en la unitat patriòtica i a l'Espanya dels que van acabar amb el seu admirat Lorca.
Envejant Rubianes
L'episodi el va fer sortir una mica enrarit de TV3. La cosa, fins i tot, va anar a judici (causa arxivada). Però ara ha tornat a casa seva, i com mereixia: El món de Pepe Rubianes és un prodigi de collage del periodista Àlex Solà en qui participen la germana de l'actor, amics, un inacabable munt d'escrits i filmacions inèdites de l'arxiu de l'artista, i fins i tot el mateix Rubianes!
Per a aquesta docusèrie s'ha recreat la veu de l'actor amb una versemblança que espanta però commou
Com ja va passar amb el 40 aniversari de TV3, se li ha tornat a donar bon ús a la Intel·ligència artificial (IA). Un de fins i tot millor. Si d'aquelles va ser un monòleg d'un parell de minuts, per a aquesta docusèrie s'ha recreat la veu de l'actor amb una versemblança que espanta però commou. Tornar a escoltar Rubianes! Ell veuria l'invent com el diable en persona i, poc després, es petaria de riure en escoltar-se en veu d'una computadora. El docusèrie consta de tres capítols. En ells es mostra la fascinació de Rubianes pels viatges, la gent i l'escriptura.
A Pepe Rubianes no se'l cancel·laria avui dia. Perquè a Pepe Rubianes només se'l pot envejar: va passar tota una vida fascinat per la vida
L'actor va tenir una doble vida durant dècades. En temporada, actuava, de Makinavaja (1995) o copant teatres amb els seus monòlegs, i després, tocava el dos. A Cuba va descobrir el rom, el ball i la sensualitat. Després va passar no sé quants anys buscant Cuba en altres llocs. Fins que va donar amb Kenya, la seva pàtria adoptiva última. Els viatges van ser aliment per als seus espectacles, en els quals aconseguia parlar de costums, cultures, tribus i l'exòtic des de la cosa mundana. A Pepe Rubianes no se'l cancel·laria avui dia. Perquè a Pepe Rubianes només se'l pot envejar: va passar tota una vida fascinat per la vida. Com un jove etern. Com agradaria García Márquez: anava, ho vivia i ho explicava. Després del merescut carrer Pepe Rubianes que l'Ajuntament de Barcelona li va brindar en la Barceloneta, on residia, aquest El món de Pepe Rubianes era el tipus d'homenatge que l'artista meritava: els més joves ja poden escoltar les historietes –fins i tot la veu!– del còmic que ens representava a tots. I que a casa era El Pepe.