Un cop la literatura oral va donar pas a la literatura escrita, la transmissió d'històries va quedar majoritàriament en mans de la lectura, una pràctica silenciosa i aïllada que en fomentar la reflexió individual i la vida interior comportava els seus perills. Sense mediadors que modelessin el discurs ni tercers que multipliquessin els significats, s'obria la porta a infinites interpretacions, des d'herètiques que espantaven les instàncies eclesiàstiques fins a literals que posaven en risc la vida (Don Quixot, Madame Bovary). La dimensió social de relats, que vindria a ser el seu punt zero si hem de creure en la hipòtesi que el primer narrador va ser un home de les cavernes que va fer la crònica del seu dia de cacera o el que fos al grup davant d'una foguera, tornaria amb els salons del Paris de la Il·lustració. Quan l'aristòcrata d'origen italià Catherine de Vivionne, marquesa de Rambouillet, comença a citar l'any 1610 en un hotel a prop del museu del Louvre a un seguit d'intel.lectuals i aficionats a les arts sortits de les classes altes per parlar de llibres -i de música, pintura, filosofia, música...-, d'alguna manera posa la llavor dels futurs clubs de lectura. També concedeix a la dona un espai d'influència i d'expressió inèdit (l'home de les cavernes substituït per la dona del salon).
Sense mediadors que modelessin el discurs ni tercers que multipliquessin els significats, s'obria la porta a infinites interpretacions, des d'herètiques que espantaven les instàncies eclesiàstiques fins a literals que posaven en risc la vida
Un club obert a tothom
No deixa de ser simptomàtic que, quan gairebé quatre segles després, comencem a tenir notícies de què és un club de lectura, sigui en clau femenina. A) de la mà de la totpoderosa actriu, empresària i estrella mediàtica Oprah Winfrey, qui a través del seu talk show, convida milions d'americans a endinsar-se en un títol que esdevé infal·liblement bestseller. O b) Per mitjà de pel·lícules o sèries de televisió (ex, els Simpson), també americanes, on impera el model de mestresses de casa que es reuneixen a la llar d'una d'elles a defugir l'avorriment i el buit transmutant-se per unes hores en crítiques literàries (una modulació del salon, aquesta vegada en clau domèstica, representada per la sala d'estar o el menjador, i 100% femenina, si bé no canvia el fet que les participants solen pertànyer a entorns privilegiats).
La formulació actual del club de lectura ha deixat d'encaixar dins d'un marc elitista, esdevenint un sistema no ja només obert a tots, sinó molt lligat al carrer i a la vida barri des del moment en què la biblioteca i la petita llibreria actuen com a grans dinamitzadors del fenomen
La formulació actual del club de lectura ha deixat d'encaixar dins d'un marc elitista, esdevenint un sistema no ja només obert a tots, sinó molt lligat al carrer i a la vida barri des del moment en què la biblioteca i la petita llibreria actuen com a grans dinamitzadors del fenomen. Una altra forma de pluralisme prové de la diversitat d'oferta literària, havent-hi clubs especialitzats en tota mena de gèneres: poesia, novel·la històrica, novel·la negra, ciència-ficció... De la reduïda i selectiva comunitat del salon, més aviat una batalla d'enginys sobre matèries "d'alta cultura" -o del model jeràrquic i massificat del talk show amb estrella-, passem a la diversitat grupal on tothom té, a priori, accés: arriba en igualtat de condicions i pot escollir el seu sabor favorit. El que continua igual és la rellevància de la dona, majoria aclaparadora en termes d'assistència, el que recolzaria la teoria que són elles les que sostenen la indústria editorial.
Amplificant la potencialitat de l'obra
¿Per a què diem que serveix un club de lectura, o la seva darrera permutació, el club de lectura compartida, cerca de vincles entre diferents títols després d'una lectura silenciosa sota un mateix sostre? Des del moment en què no hi ha dos lectors iguals, és a dir, cadascú afronta un text des d'unes experiències vitals, educació, sensibilitat, cúmul de fílies i fòbies que conformen una subjectivitat única, la posada en comú d'idees, teories, impressions i tota la resta de respostes que ens desperta aquell, per força ha de generar una visió expandida de les seves possibilitats. El pas d'uns raonaments i unes sensacions internes (la solitud i la individualitat del monjo o de Madame Bovary) a una anàlisi col·lectiva, amplifica la potencialitat en principi infinita de l'obra. Amb el testimoni del company i la guia del moderador informat, podem millorar com a lectors, multiplicar o esmolar les eines per aprofundir en els recursos tècnics de l'autor i les capes de sentit del llibre sobre la taula. Almenys, això és el que m'han anat repetint els participants, al llarg dels quinze anys que condueixo clubs: "Vinc a escoltar els altres perquè em descobreixin coses, per aprendre, per enriquir la lectura".
El pas d'uns raonaments i unes sensacions internes (la solitud i la individualitat del monjo o de Madame Bovary) a una anàlisi col·lectiva, amplifica la potencialitat en principi infinita de l'obra
Cert, però, per descomptat, això només és una petita part de la motivació. La gent hi assisteix per sentir-se menys sola, per fer amistats, per trobar parella (n'hi ha només per a singles), per fer barri, per ajudar a la llibreria, per desintoxicar-se de les pantalles, per aprendre català (verídic!) i molts més motius que de tan personals i secrets escapen a les limitacions d'un ésser no omniscient. Malgrat l'estrès que suposa de vegades repartir bé el torn de paraula i la frustració puntual de no ser capaç d'estimular la participació de la majoria silenciosa, sempre és un goig veure com l'esforç per pensar i argumentar a partir d'un text, s'obre camí en un moment en què les xarxes socials estimulen l'opinió sense filtres sobre tota mena de manifestacions artístiques, moltes vegades sense haver tingut el menor contacte amb elles. I a hom mai el deixa de sorprendre com i des d'on llegeix la gent, que suposa la meitat de la gràcia de tot plegat. A Papeles rotos, un dels assajos que conformen El último lector; Ricardo Piglia va escriure al respecte: "Un lector es también el que lee mal, distorsiona, percibe confusamente. En la clínica del arte de leer, no siempre el que tiene mejor vista lee mejor". Als clubs de lectura, fins i tot aquests són benvinguts.