Ediciones Prensa Ibérica (EPI), editora d’El Periódico, ha presentat un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) que suposarà una retallada del 40% de la jornada laboral i del sou, exclosos paga extra d’estiu i vacances, per a tots els treballadors, també staff directiu i executiu, des del 14 d’abril fins al 31 de juliol. L’ERTO es presenta sense acord amb el comitè d'empresa.
Aquesta mateixa proposta havia estat rebutjada pels treballadors dimecres passat per 72 vots en contra, 45 a favor, cinc abstencions i dos en blanc. És “desproporcionada i injustificada”, segons un representant del comité d’empresa. Aquesta setmana, el comitè ja va presentar a Treball el preavís de dos dies de vaga en protesta contra l'ajust laboral.
Per la majoria de salaris d’El Periódico, l’ERTO suposa perdre entre 1.311€ i 2.764€ l’any, segons calcula la gerència del diari.
La mesura respon a l’ensorrada dels ingressos per publicitat i per vendes al quiosc —que fonts dels treballadors calculen en un 30%— provocada per la crisi del coronavirus. EPI edita 25 diaris que venen conjuntament uns 300.000 exemplars de mitjana, entre els quals —a més d’El Periódico–, Diari de Girona, Regió7 (Manresa), Mediterráneo (Castelló), Levante (València), Diario de Mallorca, Diario de Ibiza, Sport, La Grada i Superdeporte (València).
Aquest ERTO absorbirà el que ja estava vigent al diari fins al 31 de juliol, que suposa una retallada del 13% de sous i hores. El comitè considera que la intenció de Prensa Ibérica és consolidar aquestes condicions en el proper conveni col·lectiu, que acaba el mateix 31 de juliol.
Els comitès d'empresa del grup van fer públic un comunicat en què parlen del “sobreesforç” que duen a terme les plantilles “en condicions adverses” i en un moment de “gran demanda d'informació veraç”. Alerten que “reduir les plantilles dels mitjans en aquests moments limita el dret dels ciutadans a estar ben informats i a la fiscalització dels poders públics”. També demanen al govern espanyol “vies econòmiques” per a mantenir la feina dels periodistes “en condicions de qualitat, com a Itàlia i Dinamarca o aquí amb les televisions privades”, a les que s’ha regalat 15 milions d'euros per rescabalar-se de la caiguda de la publicitat.