Un titular de només deu paraules a la portada de El Periódico ha estat a punt de provocar aquest divendres un reset total de les xarxes socials per excés de temperatura. Aquest: "La cirurgia privatitzada per Mas era el 12% més cara", amb el subtítol "[Toni] Comín [conseller de Salut] comença a desmuntar la cessió d'activitat a centres privats feta per [l'anterior conseller] Boi Ruiz". Aquesta és la versió de la web. La cosa ha esclatat quan al mateix Toni Comín l'han entrevistat a El Matí de Catalunya Ràdio, programa que ha piulat aquest resum del que ha dit el conseller:

És a dir, que si la cirurgia era més cara era per decisió del tripartit PSC-ERC-ICV presidit per José Montilla i que el govern de CiU, presidit per Artur Mas, la va mantenir i ampliar. Feia l'efecte que el conseller, però, tenia interés a transmetre aquest "aclariment", com ell n'ha dit, que desmentia la meitat del titular d'una informació de la que l'única font era... el seu departament.

Aclarir el titular és l'afer al qual el conseller dedica més temps en els tretze minuts i escaig que Mònica Terribas l'ha entrevistat. Comín ha entrat per telèfon, com passa si la intervenció és d'urgència o no està prevista, i és ell qui treu el tema, desviant-se de la resposta que donava sobre una altra qüestió. Terribas, geni i figura, l'ha tallat i no li ha deixat "aclarir" el titular fins que no ha respost la pregunta. Resolt el punt Mas/Montilla, els dos s'han acomiadat, un cop Terribas ha fet acceptar a Comín un cara a cara a la ràdio amb el seu predecessor. Segurament en aquest moment aclariran la qüestió del tot.

El conseller arrenca fort el primer cop que vol parlar del titular. "Vull aclarir, per cert, una cosa. Avui hi ha un titular una mica bèstia... Bé, bèstia... no ho he dit, rectifico. Un titular que mereix ser matisat". Aquí el talla la conductora. Més endavant la talla ell: "Ho sap que aquesta decisió que jo ara estic executant la vam decidir junts [amb en Boi Ruiz]? [...] Ho vaig decidir, fins i tot diré, molt animat per ell". Dit això, deixa caure la bomba: "Jo volia matisar només el tema del Govern de Mas, perquè aquesta privatització, si ho volem dir d'aquesta manera, es va fer amb el segon tripartit. Simplement aclarir això".

Més endavant, afegeix: "El que fa el govern Mas és renovar un contracte que ja hereta del Govern anterior. I hi incorpora, això sí que és cert, els altres hospitals" de Capio, els fons suec que havia comprat l'hospital Sagrat Cor. Comín encara ha donat a  entendre un parell de cops que "privatització" i "desprivatització" són paraules confuses en aquest context. No ha explicat la raó, però: que la titularitat del servei seguia sent pública encara que la prestació es dispensès en centres privats.

Aquest "aclariment" és el que ha mantingut polítics i comentaristes (i tuitaires) ocupats i barallant-se a les xarxes gairebé tot el dia. La sèrie de tuits a sota és només un resum. Els primers a obrir el foc han estat Albano-Dante Fachin, líder de Podem i diputat al Parlament per Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP), i Pilar Rahola, columnista de La Vanguardia i biògrafa de Mas:

El president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, s'hi ha afegit:

També Germà Bel, diputat de Junts pel Sí i antic coreligionari de Comín al PSC, que ho fa amb ironia:

La diputada de CSQP Marta Ribas ha dit la seva i se li han tirat a sobre un grapat de tuitaires, que li recordaven que el seu partit, ICV, era al Govern tripartit:

Avui es veu q hi ha gent q s'ha donat un cop al cap i creu que Marina Geli, el PSC i ERC són de Catalunya Si Que Es Pot...

— Marta Ribas Frias (@martaribasfrias) 16 de setembre de 2016

L'alcaldessa de Calella i portaveu de Salut de JxS al Parlament, Montse Candini, i la diputada a Madrid del PDC Míriam Nogueras s'han afegit a la gresca:

Fins i tot la diputada al Parlament per la CUP, Mireia Boya, que ha replicat Lluís Rabell, president del grup parlamentari de CSQP, en un intercanvi que era com la segona o tercera derivada de la discussió original:

ERC, el partit que va proposar al conseller Comín, només ha celebrat la "desprivatització", paraula que també ha fet servir el portaveu del Departament de Salut malgrat els dubtes del seu conseller:

La periodista que signa la informació sosté que "es tracta d'una baralla política en la qual no vull ni entrar" i manté la versió publicada. Enric Hernández, director d'El Periódico, ha intervingut també a Twitter:

Al final del dia, deu paraules en una portada de paper han organitzat un terrabastall digital la les xarxes on allò que més s'ha debatut és qui era el responsable d'encarir "la cirurgia privatitzada", Mas o Montilla. Entre poc i no gens s'ha parlat de la substància de la informació: si calia o no incorporar aquells hospitals privats, si es va fer d'acord amb la llei (la LOSC, pdf) i si va suposar un 12% d'encariment de les cirurgies cedides. 

Aquesta dada titula, malgrat aparèixer al quart paràgraf de la informació, que s'arrenca amb una impugnació de les línies de gestió de l'anterior Govern sense aportar cap dada en suport d'aquestes impugnacions. Diu, per exemple, que cedir cirurgies a centres privats "no era l'única manera de reduir les enormes llistes d'espera", però no documenta el volum de les llistes ni indica les alternatives. Més endavant, "fonts de Salut" diuen que "en la pràctica aquesta serà una operació d'estalvi" i, tres paràgrafs més enllà, que als dos centres públics que recuperen tasques dels privats "no se'ls descomptarà el citat 12% d'estalvi". La gestió del tripartit s'esmenta a la versió impresa en una peça apart i en condicional, que desapareix a la versió web, on sembla que manca una línia. El diari, aquest divendres, publica a la web una peça titulada "¿Què va fer Montilla i què va fer Mas en la privatització sanitària?", una rèplica tàcita al conseller. De tot això no es debat a les xarxes, on la discussió era més politiquera.

Tocar música diferent per a la mateixa lletra (o viceversa). Passa sovint. Aquest mateix divendres, El Periódico en una altra informació, titula "Un jutge investiga el desviament de fons d'una fundació per a nens pobres", mentre que El Mundo veu el mateix fet així: "Investigan a uno de los padres de la Constitución catalana por apropiación indebida". Mirades. Per això la gent comprem una capçalera o una altra. O no.