Si aneu a Andorra a passar-hi uns dies, potser tindreu ocasió de veure i sentir algunes paraules catalanes que no són habituals en altres territoris catalanoparlants. En l'article d'avui en teniu una mostra. Per, exemple, de la geniva en diuen nyiva; el terme paniquesa fa referència a la mostela (l'animal; en altres llocs en diuen paniquera); el mot pitavola es refereix a una papallona (aquest terme probablement prové de l'expressió petita vola); l'expressió icònica cap de casa indica les golfes; i per a esmentar una volva de neu (o floc de neu) usen la paraula preciosíssima voliana o voliaina (curiosament, en altres zones aquest mot es refereix a la papallona). Val a dir que molts d'aquests térmens tradicionals també es troben en el Pallars, l'Alt Urgell i, en algun cas, fins i tot en la Ribagorça.

Per la influència del francès també hi han gal·licismes, com carrota per pastanaga o safanòria (com veiem també en la Catalunya Nord). Cal precisar, però, que en terres valencianes i per la zona de l'Ebre també es troba carrota i carlota. Igualment, allò que a Catalunya s'anomena empresa pública, al Principat d'Andorra s'anomena empresa parapública (o directament parapública), calcat del francès. I és habitual que les administracions públiques emprin el terme arrest per a un concepte equivalent al de decret o edicte.

Pervivència de terminologia juridicoadministrativa tradicional catalana

Com que Andorra s'ha mantingut independent al llarg dels segles, fan servir la terminologia juridicoadministrativa catalana de tota la vida, sense haver-la canviat per terminologia espanyola o francesa (com sí que veiem en la resta de territoris catalanoparlants). Així, allà, de les unitats administratives locals en diuen parròquia (en comptes de municipi); algunes parròquies se subdivideixen en quarts organitzats a l'entorn d'un poblet; l'organisme de govern local és el comú (i no en diuen pas ajuntament); la persona que encapçala el comú és el cònsol (res d'alcalde); qui imparteix justícia s'anomena batlle (i no pas jutge); allò que arreu s'anomena guardabosc a Andorra és un bander; el president del Consell General (és a dir, el parlament) és el síndic (quan a Catalunya aquest terme designa una persona que vigila que l'administració pública faci un bon ús del diner públic i no cometi abusos); i l'impost municipal tradicional d'Andorra s'anomena foc i lloc.

I encara hi han altres joies. Com veiem arreu de l'Alt Pirineu, els térmens borda i pleta han adquirit nous significats: han passat de designar construccions relacionades amb el bestiar a designar un restaurant típic pirinenc i una urbanització, respectivament. Quant als autobusos, si bé ara en diuen bus tradicionalment n'han dit clípol, nom d'una empresa de busos històrica d'Andorra, creat a partir de la unió dels noms de persona Climent i Pol (també n'han arribat a dir platillo). En el món de la justícia, el castellanisme auto va traduir-se per aute (mentre que a Catalunya se'n diu interlocutòria). A vegades, col·loquialment s'usa el terme anduni per a parlar d'un jove andorrà que ha anat a estudiar a l'estranger. I per a referir-se alhora a Catalunya i Espanya sense haver de precisar, empren el terme baix (per exemple, Avui a baix és festa, però aquí a Andorra no).