La Catalunya Nord és una part de Catalunya que la monarquia espanyola va regalar a la monarquia francesa. Aquest territori s'anomena precisament Catalunya Nord perquè hi ha un consens enorme entre la gent que hi viu de dir-ne així (fins i tot molts francesos, polítics i periodistes inclosos, usen el terme Catalogne o Pays catalan per a referir-s'hi, mal que li pesi a algun càrrec polític sud-català, que el que hauria de fer és mirar com anomena la gent d'aquell territori el seu propi territori). És una terra amb platja, plana i muntanya, presidida per l'imponent Canigó, regada pels rius Tec, Tet i Aglí, amb un clima benigne i plena de boscos i vinyes; també hi ha l'anomenada Costa Vermella, una extensió cap al nord de la Costa Brava, amb racons que enamoren. La seva bellesa paisatgística, però, competeix amb la bellesa de les paraules i expressions catalanes que s'hi troben.

Per exemple, en comptes de dir mirar fan servir el verb espiar. No és que sempre estiguin vigilant d'amagat les altres persones: simplement, un pot espiar la mar des d'una muntanya propera a la costa. (Per la zona de Girona també es pot trobar aquest ús del verb espiar; els Sopa de Cabra, en la seva cançó El far del sud, canten: S'endú el cartell, arriba casa i l'espia). Una altra paraula força bonica és apolit. Segons el Diccionari català-valencià-balear, significa (cito textualment) “Bé, amb bon anar, en calma, sens fer soroll”, i posa com a exemple El negoci va apolit. També cita una rondalla de mossèn Esteve Casaponce, publicat en el seu volum Contes vallespirenchs, tot reportant aquest fragment: Vaig baixar l'escala tan apulit com vaig poguer, és a dir, amb calma i sense fer soroll. Precisament també poden dir apolit allà on altres parlars diuen a poc a poc. I fins i tot hi ha qui ho empra per a alertar algú altre (per tant, és sinònim del crit alerta!, ja que es recomana a algú que vagi amb compte, amb cura, més lent, etcètera).

Un vocabulari arrelat a la terra

El Rosselló és terra de vins, i un dels vins més importants que s'hi fa és el moscatell; però allà no en diuen així, sinó muscat (el més conegut és el muscat de Ribesaltes). Si bufa el vent, l'acció en si és anomenada bufet. El Diccionari del rossellonès de Pere Verdaguer (2002) porta aquest exemple de l'escriptor nord-català Albert Saisset: La tramuntana [...] a grans bufets cau su la plana. I aquest exemple ens permet parlar d'una de les paraules més importants de la Catalunya Nord: su (o sus), que significa damunt, sobre: Deixa això su la taula; Va posar-se una tela su la ferida; Sul banc hi havia unes claus. Val a dir que també diuen damunt i la forma arcaïtzant subre (Pere Verdaguer porta aquest exemple: Me varen posar subre d'una cadira que semblava un baiart, extret d'un text literari de Pere Burlaner). En el pròxim article veurem més paraules i expressions.