En l'article anterior vam començar a veure paraules i expressions nord-catalanes molt boniques. Avui en veurem més. Per exemple, històricament, a la Catalunya Nord d'un noi n'han dit pallago (femení pallaga). El mot mainatge significa 'infant'. D'una paella en diuen panna. I una crusca (o, en diminutiu, un crusquet) és un cop pegat al cap d'algú amb els nusos dels dits. Alhora, diuen molt tustar per a 'pegar cops'; si bé aquest verb també es troba en altres regions, allà és molt usat. Tradicionalment també s'ha fet servir l'expressió de sopines 'de cop i volta, de sobte'. Finalment, destaca l'ús del verb caldre. Té el mateix significat que en els altres indrets ('ser necessari o obligatori'), però a la Catalunya Nord tenen una gran tendència a esmentar la persona afectada per aquell fet: Me cal anar a Girona.
El professor de la Universitat de Perpinyà Joan Peytaví, al seu llibre El català al nord de Catalunya a principi del segle XXI (2016), reporta altres mots, com eima 'seny', noga 'nou, fruit sec del noguer', goda o canya 'mandra, desgana', enyorer 'enyorança', posar a mullega 'posar en remull', cluc 'dormida curta' (perquè un té els ulls clucs quan dorm), ainat (femení ainada) 'fill gran' i manta 'molt'. Ah, i no perdem de vista la paraula tampis, que significa 'tant és, tant hi fa'.
També és molt freqüent a la Catalunya Nord el sufix -aire per a designar un ofici o una persona que fa sovint una cosa: caçaire 'caçador', pescaire 'pescador', carnissaire 'carnisser', sembraire 'sembrador', segaire 'segador', llauraire 'llaurador', llogaire 'llogador, llogater', saltaire 'saltador', suaire 'persona que sua molt', compraire 'persona que té tendència a comprar molt', etcètera. És un sistema denominatiu molt lògic i estable. Com que l'occità també té aquest sufix amb aquest mateix significat, és un tret lingüístic que agermana el català i l'occità.
Canvis en la forma de les paraules
També són destacables alguns canvis de conjugació: els verbs fugir, cosir, cullir i cruixir, que en català general són de la tercera conjugació (amb I), a la Catalunya Nord s'han fet de la segona conjugació (amb E): fúger, cúser, cúller i crúixer. Igualment, entre la gent nord-catalana sentireu el verb íxer 'sortir, anar a fora', emparentat amb la forma valenciana eixir, que significa el mateix. Aquí tenim un punt d'enllaç entre la Catalunya Nord i el País Valencià. A més, entre algunes persones nord-catalanes els verbs dir i ser tenen com a infinitiu dire i sere (fenomen fonètic que també es troba en alguns verbs a les comarques gironines: sentireu dir als empordanesos créixere i néixere en comptes de créixer i néixer).
Alhora, els participis de passat que en general es diuen amb -ut, a la Catalunya Nord han passat a dir-se amb -it: He coneixit un actor (a Barcelona, He conegut un actor), Lo nen és creixit molt (a Lleida, Lo nen ha crescut molt), Has premit massa fort lo botó (a Girona Has premut massa fort el botó), Som naixits en una casa de poble (a Manresa, Som nascuts en una casa de poble). En un altre article veurem altres curiositats lingüístiques nord-catalanes que us sorprendran.