En tortosí trobem força paraules i expressions gramaticalitzades. Una és a estall, que significa 'molt de pressa' aplicat a la manera de treballar. Hi han dues maneres de cobrar una feina: pel temps que un s'està per a fer la feina o per producte fet. La segona manera rep molts noms: a preu fet (que se sent arreu de Catalunya), a destall, a estall, a escara (amb variants) i a tasca. Aquestes expressions també indiquen que algú fa una feina de pressa. És lògic: qui cobra per producte fet (i no pas per hores) treballa més ràpid. Així es poden sentir frases com Treballen a preu fet —'treballen molt'—. A les Terres de l'Ebre, aquesta frase seria Treballen a estall. Pep Carcellé Freixas, en el seu estudi El parlar de la Ràpita (segona edició, 2009), du aquest exemple: Vaig treballar sis mesos a estall i arribava a casa fet malbé.
El mot arreu també ha tingut una evolució especial a l'Ebre i part del País Valencià. En principi significa 'a tots els llocs, a molts llocs' (A tot arreu hi han desgràcies; La malícia es troba arreu; Ho he mirat pertot arreu). Tanmateix, a les Terres de l'Ebre ha desenvolupat nous sentits. D'entrada va passar a indicar que, en una collita, s'ha d'agafar tot (Colliu arreu, no us deixésseu res!; és un exemple extret de la tesi doctoral de Maria Àngels Massip, El lèxic tortosí: història i present, 1991). A partir d'aquí, arreu va adquirir un altre significat: '(fer una cosa) pel damunt', aplicat sobretot a la collita (És tard i encara queden aquells dos ametlers per collir: collim arreu, i així acabarem prompte). I d'aquí ha passat a significar 'malament', aplicat a una activitat que vol dedicació, com netejar o pintar una paret (el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ho defineix així: 'amb deixadesa'). Exemple: Lo pintor va pintar la casa arreu i ara ham hagut da repassar-la tota. Pot dir-se amb el sufix diminutiu -et, sota la forma arreuet o arrevet. També significa 'qualsevol' quan cal triar (Quin paquet d'arròs agarro? —Arreu! —'el que et sembli'—).
Altres genialitats tortosines
En tot el domini lingüístic català es pot sentir l'expressió i au!, que serveix per a tancar un tema (Se'ns espatlla el cotxe, i au: a caminar). Però a les Terres de l'Ebre l'expressió i au! s'usa per a dir 'no pas més'. Exemples: Eren dos i au —'només eren dos'—; Hi anem tots, o vatros i au?; A Vic hi vam estar tres dies i au. Fins i tot pot usar-se absolutament: A la reunió érem tres. —I au? Aquest ús pot trobar-se en altres zones, però a l'Ebre és on s'ha desenvolupat més. Finalment, els ebrencs han creat un nou verb: iaure (o nyaure), que és l'evolució del verb haver-hi. A partir de frases com Hi ha molta gent, si cal dir-ho en passat la majoria de catalanoparlants diuen Hi havia molta gent; però els ebrencs han creat iaure a partir del grup hi ha (la forma nyaure neix del grup n'hi ha) i, per tant, diuen Iava molta gent. Inclús es pot sentir Ha iagut un accident (i no pas Hi ha hagut un accident), que llisca millor.