La Garrotxa és una terra preciosa, amb un tou de racons naturals extraordinàriament macos (el parc de la Moixina, la fageda d'en Jordà...) i pobles de postal (com Santa Pau, Castellfollit de la Roca o Besalú). Però també té unes formes de dir captivadores. Ja vam veure que el verb cardar allà és usat amb profusió (com arreu de les comarques gironines). Però tenen altres coses força interessants, com el verb ser que, quan es conjuga amb nosaltres, no es diu pas som, sinó soms (Nosaltres soms de Montagut, i tu d'on ets?; en algunes poblacions de la rodalia de la Garrotxa això també es troba). És un fet gairebé extraordinari: posar la terminació de plural dels noms (-s) en una forma verbal plural.
Entre les paraules que diuen els garrotxins, podem destacar moseró, que fa referència a un xicot alt i fornit però de poc enteniment. Aquest és el significat que trobem en el llibre El parlar de la Garrotxa de Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez (primera edició 2001, segona edició 2002). Val a dir, però, que segons Duaita Prats, al seu llibre Diccionari de records d'una xava garrotxina (2021), un museró (ella ho escriu així) era una unitat de mesura. Els garrotxins també tenen el mot trapaus, que són les coses que un ha de carregar o portar. Si algú posa tot de trapaus en un cotxe i queda ple fins dalt, diuen que el vehicle està encimbrellat (segurament és una variant del verb encimbellar —'posar dalt de tot'—).
Del llenguatge infantil als col·loquialismes
El llenguatge infantil garrotxí té moltes paraules gracioses. Per exemple, nyany significa 'menjar'. I quan un infant pren mal se'n diu nai. Així, un pare pot preguntar a un xiquet Que t'has fet nai?; també poden dir De menut vaig fer-me un nai gros baixant per aquestes escales. És un mot maquíssim que també es troba en comarques del voltant. Una altra forma pròpia del llenguatge infantil és Nanis! per a dir 'ni parlar-ne!', per exemple si un infant està enjogassat i vol fer una cosa, i sa mare ho rebutja perquè considera que l'infant ha d'anar a dormir, pot dir-li amb to categòric: Nanis! Ja estàs 'nant cap al teu quarto!
En el camp dels col·loquialismes trobem entetoi, és a dir, un embolic o merder (tant pot ser de fets com de paraules), en frases com Un bon entetoi, hi havia al bar, discutint-se tots amb tots! També tenim l'expressió jugar a nyaus, que significa que dues persones que debaten no es posen d'acord i no avancen. D'altra banda, per a una cuca o insecte en general diuen papa (com en rossellonès i en altres parles properes). Moltes coses barrejades és un barrig-barreig. D'algú que va borratxo en diuen que va pitòfol (variant de pitof, paraula més estesa). I per a una esquerda petita la paraula tradicional garrotxina és cretlla, mot que també es troba en comarques veïnes. Ja veieu que, al visitar la Garrotxa, a més d'admirar-ne els paisatges i els pobles, podeu admirar-ne també la parla!