Si teniu al cap el mapa del País Valencià, ja sabeu que, a mig camí de les ciutats de València i Alacant, hi una mena de gran punxa que entra al mar (apuntant devers Eivissa). És la Marina, una regió d'una gran bellesa paisatgística... i lingüística. Es divideix en la Marina Baixa (al sud, que té com a poblacions importants la Vila Joiosa, Altea, Benidorm...) i la Marina Alta (al nord, que té com a poblacions importants Dénia, Xàbia, Calp...; històricament se'n deia el Marquesat). Avui veurem petites joies lingüístiques d'aquesta regió.
La primera cosa que crida l'atenció és que, en Tàrbena (Marina Baixa) i en el municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta, format per diversos nuclis), no diuen pas l'article definit L (com es diu en la major part del domini lingüístic: l'home, el llibre o lo llibre, la taula), sinó S, també conegut com a «article salat» (s'home, es llibre, sa taula), exactament com pràcticament tot el balear. Això s'explica perquè al segle XVII va anar a viure-hi molta gent de Mallorca; avui dia hom s'hi refereix com el parlar de sa. (Vegeu més mostres d'aquest fet migratori en el llibre Parlar de sa. El llegat mallorquí a la Marina coordinat per Joan Lluís Monjo, 2021.)
Una altra joia que trobem entre gent de la Marina, però també arreu de les comarques de la meitat sud del País Valencià, és el pronom demostratiu de proximitat astò (Posa astò damunt de la taula). Arreu del domini lingüístic la forma més usada és això i, secundàriament, açò (que es diu precisament en valencià però també al Pallars, a l'Alt Pirineu català). La forma això és paral·lela a eixe (o aqueix) i la forma allò és paral·lela a aquell. Llavors es va crear astò, paral·lel a este (o aquest). Lògica pura.
Expressions i paraules meravelloses
A la Marina hi han moltes expressions meravelloses. Per exemple, tal com conten Josepa Garcia i Vicent Beltran en el llibre El parlar de Pedreguer (1994, pàgina 117), en aquest poble de la Marina Alta diuen or de (o os de, o en os de) significant 'en comptes de, per compte de' (Or d'escurar, estén la roba). Alhora, Maribel Guardiola i Vicent Beltran expliquen (en el llibre Bolulla la caramulla, 2005, pàgina 46) que en aquesta localitat de la Marina Baixa existeixen les expressions anar a drancs 'avançar amb dificultats' i anar a espau 'anar lent' (parlar a espau també significa 'amb veu molla'). En la parla de la Marina també trobem l'expressió valga que..., que significa 'encara sort que...' (Valga que has vingut, perquè jo a soles no podia fer-ho), tal volta herència del mallorquí.
Com a paraules destaquem capso! (o catso!, o cacso!) que es diu al centre de la Marina Alta per a expressar sorpresa (trobareu informació etimològica interessant d'aquest mot en el llibre Estudi geolingüístic dels parlars de la Marina Alta de Vicent Beltran, 2011, pàgina 101). I també cal explicar que de l'adjectiu moix, que s'empra a molts llocs per a referir-se a una persona que està apagada, a la Marina s'ha creat el derivat moixera, que significa 'apagamenta, poca vivesa' (a X, el compte El parlar de la Marina (@vicdelamarina) du aquest exemple: Quina moixera tens hui... Vinga, aspavil!).