Perpinyà acull, del 27 d'agost a l'11 de setembre, Visa pour l'Image, un gran festival de fotoperiodisme que cada any té més ressò. Aquest any, inevitablement, el fotoperiodisme ha estat marcat per dos fenòmens: la crisi dels migrants i els atemptats. Visa pour l'Image no pot escapar a aquests grans temes, però també intenta abordar altres problemes que preocupen al món actual: la droga, l'homosexualitat, el zika...
Els premis
Visa pour l'Image entrega un gran nombre de premis, gràcies al suport de nombrosos espònsors privats i públics. La majoria d'aquests premis encara no es coneixen, però ja s'han presentat alguns dels principals. El premi de la Vila de Perpinyà Rémi Ochlik 2016 ha estat per Niels Ackermann, amb un reportatge, L'àngel blanc, dedicat a Slavoutytch, una localitat creada a Ucraïna per acollir als refugiats de la central nuclear de Txernòbil. Ackermann s'ha passat tres anys documentant-se sobre la joventut d'aquesta localitat, en una demostració de fins a quin punt la vida segueix després de la catàstrofe. A les antípodes d'aquesta exposició, el premi Visa d'Or Humanitària del Comitè Internacional de la Creu Roja ha estat per a Juan Arredondo, per un reportatge molt menys optimista, sobre els nens a la guerra de Colòmbia. Unes fotografies tremendament dures, en blanc i negre, molt diferents de les imatges lúdiques i festives de Ackermann.
Perpinyà en festa
Tota la ciutat està centrada en aquest esdeveniment, que es celebra de forma descentralitzada: hi ha set espais on hi ha exposicions i actes. I les diferents exposicions són gratuïtes, per tal de facilitar l'accés dels ciutadans. Diverses exposicions s'han ubicat al convent dels Mínims, un dels espais centrals de tot aquest festival. Però, a més a més, s'han programat projeccions al Campo Santo, s'han organitzat col·loquis i s'han previst visites escolars a les exposicions. Fins i tot s'ha establert una llibreria sobre fotoperiodisme a La Poudrière, on els fotògrafs signaran els seus llibres. El Festival, aspira, a més a més, a ser un lloc d'encontre dels professionals del sector, en el que mitjançant debats i conferències es tracta de discutir els reptes de la professió.
El pes de la guerra
Inevitablement una part important dels reportatges giren entorn a la guerra de Síria i a la crisi dels refugiats. Yannis Behrakis, de Reuters, mostra les seves imatges dels refugiats que tracten d'arribar a Europa, fugint dels combats. Fotografies de pasteres, de naufragis, d'embarcacions saturades, en la línia de les que presenta també Aris Messinis. Marie Dorigny presenta també fotografies de Lesbos, però centrades en les vivències de les dones allà refugiades. Yuri Kozyrev es centra en el Kurdistan iraquià, però no es fixa en els combats, sinó en la reconstrucció de la societat kurda en les zones que estan sota el control dels peshmergues...
L'actualitat més punyent
Els reportatges que s'exposen, reflecteixen alguns dels temes que han omplert les pàgines dels diaris en els darrers mesos. Dues de les exposicions han estat dedicades al Brasil; una, de Felipe Dana, sobre el Zika i els nens afectats de microcefàlia; l'altra, de Peter Bauza, sobre la misèria a Rio, la ciutat olímpica on no tot és esplendor. I també es presenta una exposició dedicada a l'homofòbia; són fotografies de Frédéric Noy sobre la persecució als gays a Uganda i Rwanda, on en els darrers anys s'ha reforçat l'homofòbia.
Conflictes oblidats
Els organitzadors de la mostra han volgut aprofitar l'ocasió per posar sobre el taulell l'exclusió als informatius que pateix bona part del món, i han volgut donar ressò a alguns conflictes que duren des de fa molts anys i han causat milers de víctimes. Es presenta una exposició de Brent Stirton sobre les "guerres d'ivori", al Sud del Sudan, Uganda i Centràfrica. Una altra sobre Afganistan, d'Andrew Quilty, un país que anys després de la intervenció nord-americana és molt lluny d'estar estabilitzat. Laurence Geai presenta el conflicte entre els israelians i els palestins a través de la lluita per l'aigua. Fins i tot hi ha una exposició sobre un dels països menys coneguts del món: Corea del Nord, de David Guttenfelder, un dels pocs fotògrafs estrangers que ha pogut fer diversos reportatges sobre el país asiàtic. I Visa pour l'Image vol recollir, també, el millor fotoperiodisme mundial, exposant a la Catalunya Nord el World Press Photo 2016.
El món més quotidià
No totes les exposicions presenten grans temes d'actualitat. Algunes estan dedicades a temes quotidians, però que són determinants per a alguna gent: el consum de drogues a l'Argentina, la vida dels nòmades a l'Iran, la tràgica situació dels manicomis a Rússia, el rock...