Doncs sí, avui ens proposem explicar “el perquè de tot plegat”, és a dir, el perquè del perquè, el per què i el per a què. Això sembla un embarbussament! A veure... ets dels que dubta a l’hora d’escriure aquestes paraules? Juntes? Separades? Amb una a al mig? Amb accent? Saber com va en cada cas pot semblar complicat, però en realitat no ho és tant. Si es tenen clares unes pautes (que tot seguit t’indiquem), aleshores la cosa és pura lògica matemàtica. D’entrada, ja t’avanço que en tots els casos cal accentuar el què. Quina bona pista, oi?
Perquè:
- Substantiu, equival a “causa”, “motiu”. Ex.: No entenc el perquè de la seva absència.
- Conjunció amb valor causal. Equival a “ja que”. Ex.: No va venir perquè estava malalt.
- Conjunció amb valor final. Equival a “a fi que”. Ex.: T’he convidat perquè coneguis la família.
Per què:
- Preposició per + pronom interrogatiu què. Equival a “per quin motiu”. Ex.: Per què no has vingut? (interrogació directa); No entenc per què no has vingut (interrogació indirecta).
- Preposició per + pronom relatiu què. Equival a “pel qual / per la qual / pels quals / per les quals”. Ex.: Aquests són els motius per què no he vingut.
Per a què:
- Preposició composta per a + pronom interrogatiu què. Equival a “per a quina finalitat”. Ex.: Per a què has vingut?
Un cop vist això, sabràs portar a la pràctica tota aquesta teoria que t’acabem d’exposar?
Posa't a prova!