A poca distància del Maremagnum i les seves allaus de compradors de moda i consumidors de gelats i hamburgueses, i a uns centenars de metres de les concentracions de turistes de la Barceloneta, s'hi troba el moll de Pescadors, el darrer reducte dels pescadors de la capital catalana. El passat dimecres es va organitzar un passeig en què els barcelonins, nens i grans, han pogut accedir a la part més discreta del port i conèixer a través dels propis protagonistes la feina de pescador, a Barcelona. Aquesta activitat ha estat organitzada per la Fundació Antoni Tàpies, tot aprofitant l'organització de l'exposició Sísif Col·lectiu, d'Allan Sekula, un fotògraf, director de cinema i escriptor nord-americà mort a Los Angeles el 2013. Al llarg de la seva vida Sekula va fer molts reportatges de tema marítim. Sísif Col·lectiu és una anàlisi sobre les conseqüències negatives de la globalització en l'economia marítima. I la Fundació Tàpies ha volgut vincular aquesta preocupació de Sekula per la gent del mar amb una anàlisi dels treballadors de la ciutat de Barcelona que tenen relació estreta amb el mar: mariners, pescadors, estibadors...
Peix procedent dels pescadors de la Barceloneta. Foto: Laura Gómez.
Una vista insòlita de Barcelona
No és fàcil trobar el moll de Pescadors. Cal desviar-se de les riuades de turistes que van a la platja i anar fins al fons del carrer Escar. Ocult entre cases de veïns, magatzems i restaurants, el recinte on treballen els pescadors és molt poc visible. Totes les activitats pesqueres s'agrupen al voltant de l'emblemàtic rellotge: el moll on hi ha els vaixells, la fàbrica de gel per conservar el peix, la llotja, les oficines de la confraria dels pescadors, la zona on es reparen les xarxes... El rellotge, en realitat, no és sinó l'antic far de Barcelona, que ara ja no és visible des del mar a causa del creixement progressiu del port i de la ciutat. És el punt on es creuarien la Meridiana i el Paral·lel si es perllonguessin. Ja fa més d'un segle que el far es va convertir en rellotge, i que es limita a informar sobre l'hora. Des del moll de Pescadors es té una mirada diferent sobre Barcelona: és un dels pocs punts en què tens una bona vista del conjunt de Barcelona mirant cap a la muntanya.
Torre del rellotge. Foto: Jordi Ferrer.
Obra de Felip V
L'actual port de Barcelona es va anar conformant al segle XVIII. Quan es va construir la Barceloneta, per acollir als veïns del barri de la Ribera expulsats per la construcció de la Ciutadella, la sedimentació va incrementar-se i va permetre crear el port. El 1772 es va construir el far, prop d'on acabava l'espigó a l'època. A partir d'aquí el port no ha parat de créixer, amb més espigons i més àrees dedicades a càrrega, creuers, velers... El percentatge de port dedicat als pescadors, en canvi, no ha crescut al mateix ritme. Tot al contrari.
Supervivents
A Barcelona hi ha molts menys pescadors dels que hi havia anteriorment. D'un centenar de barques pesqueres que tenien com a base aquest port als anys 1970 (amb un miler de treballadors), tan sols en queden una vintena. Al moll de Pescadors ja hi queden pocs xarxaires, els artesans especialitzats en reparar i refer les xarxes. De fet, el moll de pescadors ha anat perdent superfície: l'han "retallat". L'estiu passat una part d'aquest moll va ser cedit a la zona de iots, que és la que no para de créixer. Els pescadors actuals es mouen entre la nostàlgia dels temps passats, quan eren molts més i aconseguien més pesca, amb l'apreci per les noves tecnologies, que els permeten treballar millor. Els patrons que van començar a pescar en aquells temps en què havien d'identificar on eren a simple vista, per triangulació, no poden deixar d'elogiar el GPS: "És la crème. Deixa descansar el cap del patró", diu un d'ells.
Llotja del peix de Barcelona. Foto: Laura Gómez.
Pescadors amb el medi ambient
Un dels motius de la reducció del nombre de pescadors és la degradació dels ecosistemes mediterranis. Els pescadors recorden, prop de la ciutat, una zona on no s'hi podien llançar les xarxes, perquè resultaven malmeses per les fulles tallants del nacre, una mena de musclo d'un metre d'alçada. Ara no queda nacre a la zona. Cap. Ni un. Altres espècies també han patit greus reduccions. Els pescadors creuen que un dels motius principals d'aquesta desaparició és la contaminació (tant per productes químics com per deixalles). Ells mateixos en són víctimes directes. Les seves xarxes acostumen a sortir plenes de compreses, de plàstics i, sobretot, de tovalloletes higièniques (un dels grans problemes per a ells). Cal repassar-les ben sovint perquè continuïn essent operatives. "Estem fent d'escombriaires", denuncien. També critiquen les obres de modificació del litoral, que han provocat canvis importants als fons marins: diuen que a la zona de Castelldefels ja no hi ha ni rossellones ni tellerines, perquè han canviat els corrents. Els dragats de ports i la construcció de platges artificials han provocat grans alteracions a la costa i han destruït molts fons marins. Els pescadors asseguren que ells treballen amb molta cura, respectant les vedes ecològiques, però que la pesca s'ha reduït substancialment.
Mariner revisant xarxes. Foto: Laura Gómez.
Arribada i sortida de vaixells
Cada dia, de dilluns a divendres, de bon matí, surten del port de Barcelona els vaixells de pesca d'arrossegament. Recorren unes 15 o 20 milles nàutiques i inicien la seva pesca. Llancen una xarxa tubular que deixa escapar els peixos petits i va embossant els grossos a l'extrem de la xarxa; en recollir-la els recuperen. Tornen cap a les 5 de la tarda i venen el seu peix immediatament, a la llotja. En canvi, els vaixells d'encerclament, que es dediquen bàsicament al peix blau, tenen un funcionament menys regular. Surten al vespre, ja que pesquen de nit, tot enlluernant els peixos amb focus i aprofitant el seu estat de confusió per encerclar-los i pescar-los. Els vaixells d'encerclament van seguint els bancs de peixos i poden aturar-se a passar el dia a ports diferents, abans de tornar a Barcelona, per això la seva arribada és molt més irregular.
Càrrega de gel al vaixell. Foto: Laura Gómez.
Del mar al mercat
La llotja del peix de Barcelona no sembla la llotja d'una gran ciutat. És de petites dimensions (s'espera construir-ne una de nova ben aviat) i té un aire de llotja d'un poble de pescadors. Una figuera de moro ha crescut al damunt del sostre de l'edifici, situat al costat del far convertit en rellotge. Aquest dimecres esperaven la subhasta amb prou feines una vintena de compradors... A quarts de cinc, puntuals, van arribar els carregaments que s'anaven a subhastar. El domini és de les gambes, grans i petites, pagades a preus considerables, però hi havia molts altres peixos: pops, lluços, bruixes, peix de roca, molls, escrites... Alguns dels productes són poc coneguts per la majoria dels consumidors: bròtoles, lluernes, rates, sabres... El peix es reparteix en petits lots que són subhastats amb celeritat, amb preus descendents. Els compradors coneixen bé el procediment i efectuen les compres amb seguretat, amb els seus comandaments electrònics. En una hora el procediment ja s'ha completat. El peix desembarcat a Barcelona anirà a parar a alguns restaurants destacats, a alguns supermercats i a algunes peixateries. Però la major part del peix que menjaran els barcelonins no passarà pel moll de Pescadors. Arribarà, potser, de l'altra banda del món.
Subhasta del peix. Foto: Laura Gómez.
Noves vies
Els pescadors de la Barceloneta intenten buscar noves vies per mantenir la seva identitat. Fins i tot, a semblança dels agricultors que es dediquen a l'agricultura ecològica, organitzen la venda de cistelles de "peix de proximitat". Els pescadors barcelonins busquen vies per continuar amb l'activitat que han dut a terme durant generacions.