Un fort aplaudiment amb el públic a peu dret ha rebut Marta Pessarrodona a la seva arribada a la sala de concerts del Palau de la Música Catalana, on se li ha lliurat el 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, acompanyada pel vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri. El president de la Generalitat, Quim Torra; el vicepresident del Parlament, Josep Costa; els consellers Chakir el Homrani i Josep Bargalló; la diputada al Parlament Natàlia Sánchez; els representants al Congrés Jaume Asens, Laura Borràs i Jaume Alonso-Cuevillas, o l'expresident José Montilla, entre d'altres, han acompanyat la guardonada. 

Qui no hi ha pogut ser present, com ja va passar l'any passat, és el president de l'entitat Jordi Cuixart, empresonat des del 16 d'octubre del 2017. 

Pessarrodona: "Em sento orgullosa de ser catalana

La poeta, assagista i traductora Marta Pessarrodona ha volgut començar la seva intervenció llegint la carta amb què Jordi Cuixart li va notificar, des de la presó de Lledoners, que havia estat guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural.

Tot i la modèstia amb que ha assegurat que rebia el premi, Pessarrodona ha recordat les paraules del Nobel Frederic Mistral a Jacint Verdaguer, en les quals el patriarca occità deia al jove poeta català que "cal ser orgullosos", per afirmar que se sent profundament orgullosa de ser catalana.

La premiada ha evocat el seu treball amb els consellers Joaquim Ferrer i Joan Guitart en la internacionalització de la cultura catalana, així com el seu feminisme, destacat ja a la carta de Cuixart, i ha parafrasejat les paraules de Mercè Rodoreda per afirmar: "La millor manera que tinc de servir el meu país és maldant per fer molt bé allò que jo faig, escriure".

Cuixart: "Volen que el president d'Òmnium Cultural es podreixi a la presó, però  no hi ha res al món que tingui més poder que la paraula"

Abans, però, del lliurament del guardó, la veu de Cuixart s'ha fet present gràcies a l'actriu Mercè Martínez, que ha llegit una missiva del president d'Òmnium enviada des de Soto del Real.

En ella, Cuixart ha recordat que aviat farà dos anys que va escriure el seu primer discurs des de la presó i que res impedirà que continuï anunciant el guardonat amb el Premi d'Honor, però ha volgut deixar clar: "No visc la meva situació com una derrota, sinó tot el contrari. La vida és poesia, rellegint la poesia ens omplim del present i des del compromís amb la memòria, ens omplim de coratge i esperança en el futur de la humanitat”".

Alhora, Cuixart no s'ha estat de reclamar diàleg: “L’Estat ens demana de 17 a 25 anys de presó, però no han entès res. I no volen escoltar ni les Nacions Unides ni la societat que reclama una sortida dialogada al conflicte polític; que la ciutadania exerceixi lliurement els seus drets i es respecti la voluntat democràtica". "No saben que el seu únic enemic és la por, la por d’escoltar”, ha reblat.

En la seva carta, Cuixart ha volgut deixar clar que "la nostra responsabilitat ens interpel·la a conservar la cultura democràtica com a bé més preuat de la societat". Referint-se a la guardonada, a qui ha descrit com "una donassa", ha evocat les paraules de la Premi Nobel Jody Williams, qui li va dir en una visita al Tribunal Suprem: "Si voleu un món amb menys conflictes, heu de deixar pas a les dones".

Finalment i amb contundència, Cuixart ha deixat clar: “Volen que el president d’Òmnium es podreixi a la presó, però, avui, la repressió de l’Estat és el millor altaveu per fer-nos sentir arreu. No hi ha res al món que tingui més poder que la paraula i per això cada dia entre reixes pren el més alt dels sentits", mentre els crits de llibertat omplien la sala modernista de Domènech i Muntaner.

Mauri: "La cultura, la millor resposta contra opressors i repressors de temps passats que ara retornen"

Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium ha tingut paraules d'afecte per la companya de Cuixart, Txell Bonet, i els pares, germans i nebots del president de l'entitat, en el moment de concedir el guardó creat l'any 1968.

Al seu parlament, ha assegurat que els catalans "som una barreja imperfecta de Maria-Mercè Marçal i Ana Maria Moix, de Candel i Najat El-Hachmi, dirigint-nos arreu en la nostra llengua com a antídot contra la ignorància i la intolerància". I ha parlat de Pessarrodona com una representant de la lluita compartida més bonica, com és la lluita per una cultura on les dones tinguin veu pròpia".

Parafrasejant Montserrat Roig, Mauri ha recordat que "la cultura és l'opció política més revolucionària" i ha demanat: "Alcem la veu ferma, tibant el fil de la cultura, la millor resposta contra opressors i repressors de temps passats que ara retornen". El vicepresident de l'entitat ha manifestat que Cuixart, assegut al banc dels acusats del Suprem, representa a 170.000 socis de l'entitat, orgullosos de tenir un president que contra la ignomínia de les acusacions manté el somriure.