El temps és un element central en les obres de Patricia Dauder (Barcelona, 1973). Ja ho vam constatar a l’exposició que se li va dedicar el 2021 a la Virreina, Sòl i subsol. Actualment, ho podem comprovar a Interiors, una mostra oberta fins a l’11 de novembre a la galeria ProjecteSD. En aquest cas, tracta el passat a partir dels interiors de cases i edificis antics. Dauder viu i treballa a Barcelona, té l’estudi a Poblenou i últimament passa molt temps a la seva ciutat natal. Això l’ha portat a observar la gran quantitat d’obres i reformes a la que està sotmesa la capital a compte d’un suposat progrés, però que a ulls de l’artista és destrucció del patrimoni. L’espai íntim és un tema que ja havia sortit en altres obres de l'artista, però, fins ara, mai havia sigut el tema principal del seu treball.
Aquesta barcelonina estableix un vincle entre l’espai íntim i els conceptes de fragilitat i buit. Un exemple ben clar és l’obra escultòrica Tercer espai (2023), formada per dues estructures realitzades amb cera. Són dos mòduls rectangulars i iguals que semblen suggerir una cornisa, però realment són els espais negatius generats per un possible moble. D’una banda, el fet que el material escollit per aquesta obra sigui la cera, atorga una fragilitat i una vulnerabilitat a l’obra que, com una vanitas, ens recorda que tot és efímer, tot és finit. D’altra banda, transforma el buit perquè, amb paraules de l’artista; “el buit em permetia descobrir marques, rastres de la vida, i em permetia imaginar”.
Investigar aquests interiors és un procés d’autoconeixement i això porta a Patricia Dauder a tenir molt present el cos com una eina més per al descobriment d’un mateix. Un bon exemple és l’obra Night Shift (2023); sobre una base feta amb mòduls de cera, es disposen una sèrie de petites peces de ceràmica. Formes orgàniques que són les marques deixades per un cos ajagut, absent. Aquesta obra neix de preguntar-se com viu un sense sostre, una persona que no posseeix cap interior. A partir d’aquí, van sorgint altres reflexions que marquen l’evolució de l’obra. L'artista barcelonina sovint se serveix d’aquest procés creatiu, que, normalment parteix del dibuix, la tècnica que l’acompanya des de petita.
Estèticament funciona molt bé i obliga l’espectador a redoblar l’atenció; en cas contrari, corre el perill d’abandonar la sala amb indiferència
La majoria de les obres són minimalistes i s’exposen seguint la línia de pensament de l’artista; parets blanques i lliures de text. La galeria és un espai acollidor i íntim, a més, ofereix un full de sala que conté informació de les obres. Estèticament funciona molt bé i obliga l’espectador a redoblar l’atenció; en cas contrari, corre el perill d’abandonar la sala amb indiferència. Són obres que reuneixen idees diferents i a vegades inconnexes, per tant, són difícils de copsar. L’exposició fou inaugurada el passat 15 de setembre aprofitant el Barcelona Gallery Weekend. Aquest esdeveniment ha portat noves exposicions a moltes galeries de Barcelona. És un bon moment, doncs, per visitar aquests espais d’art que a vegades ens passen per alt, però tot sovint ofereixen exposicions d’alta qualitat.