"Un dia més amb el compte d'IG inhabilitat per l'acció al Museu Picasso", es lamenta fa tot just uns minuts a Twitter l'artista i activista feminista Maria Llopis. "Mai havia tingut una allau de haters així. Hauria d'haver estat més ràpida i bloquejar tots tal com anaven apareixent? És el que feu vosotres quan us entren haters?".

Fent trontollar els convencionalismes

Fent un resum ràpid de la seva figura a la manera de Viquipèdia, descobriríem que Maria Llopis (València, 1975) és una artista, escriptora i activista feminista que va estudiar Belles Arts a la Universitat Politècnica de València i un màster d'Animació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva obra se centra en la sexualitat com a força de creació i de subversió, sent un dels principals referents a casa nostra del moviment posporno. Cofundadora del grup Girlswholikeporno, en aquest àmbit destaquen accions com la performance audiovisual que van prsentar a l'edició del 2004 del festival Sónar.

Entenent l'art com una eina subversiva que per fer-nos replantejar les idees preestablertes i qüestionar-nos el valor de figures fins ara inqüestionables, Maria Llopis ha tornat a fer trontollar els convencionalismes amb l'acció que va protagonitzar amb els estudiants del curs d'art feminista que imparteix a l'escola Massana.

"Des del curs d'art feminista de la Massana volem reivindicar el paper de les artistes que han passat a la història de l'art com "dones de" Picasso. #picassomaltratador", amb aquesta piulada Llopis descobria l'acció que ella i les seves i els seus alumnes van dur a terme al Museu Picasso de Barcelona, al qual es van presentar amb samarretes que clamaven proclames com ‘Picasso maltratador’, ‘Picasso, la sombra de Dora Maar’, ‘Picasso, women abuser’, ‘Dora Maar, presente’ o ‘Picasso es Antonio David Flores’.

Reivindicant les dones silenciades

L'acció de Llopis i les seves alumnes no era només denunciar la figura de Picasso sinó reivindicar totes aquelles artistes silenciades pel simple fet de ser dones. I en aquest cas en concret, i molt especialment, la fotògrafa surrealista francesa Dora Maar.

Henriette Theodora Markovitch tenia 30 anys i era ja tot un referent de l'art surrealista a través de la fotografia quan va conèixer Pablo Picasso. En aquella època, mitjas dels anys 40, tot i que el pintor estava casat amb Olga Kocklova, van iniciar una relació tòxica que va dur a Dora Maar al límit de la bogeria, arribant a abandonar la fotografia.

Ho van deixar dues dècades més tard, amb Picasso acusant-la de ser "excessivament desequilibrada i tossuda". Maar va intentar tornar a reinterpretar la realitat a través de la càmera. Però ja era massa tard per a ella. El maltractament, incideix Llopis, no només va ser psicològic sinó que també físic, apuntant que totes les biografies senyalen que ell li pegava unes pallisses tan brutals que la deixava inconscient.

L'home calb de Màlaga

Maria Llopis posa l'accent en què la seva intenció no és qüestionar el Picasso artista sinó l'humà. Declarant-se gran defensora de separar l'obra de l'artista, també ha insistit en diversos mitjans que s'ha de poder dir a viva veu que de la mateixa manera que Picasso va canviar la història de l'art i de la mateixa manera que era un home calba de Màlaga, també s'ha de poder dir que era un maltractador. 

Vistes les reaccions que ha provocat la seva acció i les conseqüències que ha tingut: Instagram ha tancat el seu compte, el camí a recórrer per poder expressar-nos en llibertat per replantejar-nos els fets i les persones encara és molt llarg.