Al carrer Consell de Cent, en tan sols el tram comprès entre Balmes i la Rambla de Catalunya, es poden veure dues exposicions dedicades a Pablo Picasso (1881 - 1973). Aquesta persistència en l’artista és fruit de la commemoració del 50è aniversari de la seva mort. Avui dia ja es coneix, i se sap de manera fonamentada, que el pintor malagueny va maltractar a quasi totes les seves dones i amants. És aquí on s’obre el debat etern (i intern) sobre si hem de separar l’artista de la persona per contemplar la seva obra o, inclús, si hem de ser espectadors de la seva obra tot i conèixer l’actitud que tingué cap a les dones. Les dues exposicions de les quals estic parlant són Picasso. Paisatges humans a la Galeria Mayoral i Picasso. Linogravures a la Galeria Gothsland. La primera se centra en l’estudi que dugué a terme el pintor sobre la figura humana al llarg de la seva trajectòria artística. La segona exposició mostra una sèrie de linogravats de l’artista realitzats el 1962. Picasso va dedicar moltes hores d’estudi a experimentar amb els límits de les diferents tècniques del gravat.
L'afany per ser clàssic i modern
Pel títol de l’exposició de la Galeria Mayoral, endevinem que les probabilitats de veure nus femenins són clares. Per exemple, a Le peintre et son modèle (1970, quan l’artista tenia 89 anys), veiem el pintor esbossat amb tan sols quatre o cinc línies, a diferència de la model. Aquesta està més elaborada i li dibuixa els pits, els genitals i les natges. En la mateixa línia, a la Galeria Gothsland, trobem tres linogravats sobre el mateix tema: una dona adormida acompanyada d’un guitarrista. La dona està despullada, de manera que li veiem els pits i el sexe, mentre que l’home que jau al seu costat no mostra cap part íntima. Una primera lectura d’aquestes obres ens pot portar a interpretar que l’artista converteix a la dona en un objecte de desig. Ara bé, hi ha altres interpretacions possibles. Els dos exemples esmentats són una manera d’entendre l’afany de l’autor de ser clàssic i modern a la vegada. Pren un arquetip de la història de l’art (l’artista i la model) i el renova sota el prisma de la disrupció cubista.
Honors per a l'art, ombres per a l'artista
Victòria Combalía, historiadora i crítica d’art, ha col·laborat en l’exposició de la Galeria Mayoral. Ella ho té molt clar: “Cal separar l’obra de l’artista. Picasso és un dels millors pintors del segle XX. […] No s’ha de treure de cap museu, perquè si no, no tindríem a ningú als museus. Això sí: s’ha d’explicar tota la seva vida amb el màxim detall”. El govern espanyol i el govern francès, responsables de la commemoració d’aquesta efemèride, també ho tenen clar: l’artista rebrà tots els honors, però no es passaran per alt les ombres que el rodegen. Malauradament, Picasso no és l’únic artista ni l’únic home maltractador de dones. Com bé ens adverteixen els Manel: “L’enemic és molt llest i ens supera en recursos i en nombre, sap què vol i ho aconsegueix”. Crec que és una decisió personal jutjar a qui s’ha de marcar amb red flags o a qui se li ha d’aplicar la cultura de la cancel·lació. A parer meu, el més adient és posar-ho tot (context històric i aportació artística) damunt la taula i, a partir d’aquest punt, deixar que cadascú valori el que cregui.
L’exposició Picasso. Paisatges humans es pot visitar fins al 18 de març a la Galeria Mayoral, mentre que la Galeria Gothsland manté Picasso. Linogravures oberta al públic fins al 6 d’abril.