Creat el 1968, el Premi Prudenci Bertrana és un dels guardons literaris més prestigiosos del país. Un premi que, enguany, ha recaigut en la novel·la Cornèlius, l’almogàver, de Pilar Rahola. El jurat, format per Montse Barderi, Gemma Lienas, Gerard Quintana, Care Santos i Glòria Gasch, ha destacat la passió d'un relat sobre la resistència i la perseverança dels nostres avantpassats. Una novel·la escrita amb un estil vibrant que transporta el lector a una època d’intrigues, batalles èpiques i aliances traïdores. Una novel·la històrica que ressona a present.
La perseverança dels nostres avantpassats
Al segle XIII, en una època de conquestes i fervor religiós, el cavaller Cornèlius Papapoulus, nascut a la noble ciutat de Famagusta, veu la seva vida marcada per una sèrie de renaixements que el transformen profundament. Després de conèixer Ramon Llull, Cornèlius s’uneix als temuts almogàvers, liderats per Roger de Flor, per lluitar en les històriques campanyes contra els otomans que assetjaven Constantinoble. La seva travessia el portarà als llocs emblemàtics de les batalles almogàvers, des de les terres de l’Anatòlia o els grans ports de la Mediterrània fins a Armènia, en un seguit d’aventures en què coneixerà la bella Garsenda de Torroella, que esdevindrà una figura cabdal a la seva vida. Aquesta és la sinopsi de Cornèlius, l'almogàver, una novel·la que, escrita amb un estil trepidant, atrapa el lector des del seu inici. Un relat sobre la resistència i la perseverança dels nostres avantpassats que ha dut l'escriptora i periodista Pilar Rahola a guanyar el 57è Premi Prudenci Bertrana. Guardó que suma al Premi Ramon Llull que va guanyar el 2017 per la seva novel·la Rosa de cendra.
Premis de poesia i assaig
En la mateixa cerimònia, avui també s'han entregat el Premi Miquel de Palol de poesia i el Premi Carles Rahola d'assaig. El primer ha reconegut l'obra L’estranger a casa de Josep-Anton Fernàndez. El jurat ha volgut valorar un llibre sobre l’estranyesa: sobre el pas d’una frontera interior que ens converteix en estrangers a nosaltres mateixos. Un llibre sobre la pèrdua, en què l’autor expressa poèticament el dol per la mort de tres éssers estimats. Un poemari que també tracta de com les coses més pròximes —la història individual i col·lectiva, la sexualitat, el treball creatiu— ens obren noves dimensions, estranyes i sorprenents, de nosaltres mateixos. Finalment, el Premi Carles Rahola d'assaig ha estat per Salvador Sabrià amb L’escriptori de la Seu. Una obstinada recerca i investigació sobre la figura de Jaume Sabrià, un fondista de la Seu d’Urgell (i avi de l'autor) desaparegut el 1936 durant la revolució anarquista.