Pilar Rahola s'ha endut el Premi Ramon Llull, amb l'obra Rosa de cendra, una obra situada en els agitats anys de la Setmana Tràgica. Rahola competia amb 51 originals més, entre els que havien quedat finalistes: Els mosquits de Marató, presentada amb el pseudònim Dionís d’Empòrion; L’home honest, presentada amb el pseudònim Samuel Bros; El testament transcendental d’en Herr Rocamora de Pere Colomer; i Unabomber o el món de la vida d'Andreu Ulied.

La Rosa, del Foc a la Cendra

Aquesta novel·la explica els convulsos moments de principis del segle XX, després de la guerra de Cuba, a través de la família d'una àvia, Mariona, i dels seus néts, encapçalats per Albert Corner, un veterà de la guerra de Cuba que després de tornar del Carib aconsegueix prosperar a Catalunya. Els diferents personatges de la família mostren les diferents opcions ideològiques d'una Catalunya convulsa, una ciutat que es va conèixer com la Rosa de Foc i que Rahola redefineix com la Rosa de cendra, per les dures conseqüències que va tenir aquest període per a molta gent i per a moltes famílies. Aquesta obra, en certa forma, enllaça amb Mariona, la darrera novel·la de Rahola, en què el personatge central és l'àvia que protagonitza aquesta obra.

La decisió del jurat

Carles Casajuana, membre del jurat, ha assegurat que un dels aspectes més atractius de la novel·la és la capacitat per barrejar personatges anònims amb grans episodis històrics. A més a més, tant ell com Pere Gimferrer, també membre del jurat, han coincidit que aquesta novel·la aporta grans reflexions sobre els fets actuals.

Relació amb el present

Rosa de cendra és una obra de la saga Mariona, però es pot llegir de forma independent. Recorda fets com l’assalt al Cu-Cut, el sindicalisme organitzat, el catalanisme polític (la Lliga i Solidaritat Catalana), el lerrouxisme, la violència de l'anarquisme, l’Escola Moderna de Ferrer i Guardia, el noucentisme i el modernisme... Però Rahola no vol explicar-los des dels grans personatges de l’època, sinó a partir de personatges anònims. L’autora afirma que no ha pres partit per cap dels personatges, però apunta que aquell període convuls té connexions òbvies amb el moment actual. I diu que gràcies a escriure Rosa de cendra ha pogut entendre comportaments polítics d’avui en dia que no comparteix. Creu que en explicar els conflictes dins Solidaritat Catalana, inevitablement es pot pensar en els conflictes interns a Junts pel Sí. I que els grups anarquistes de principis del segle XX evoquen a la CUP, i que el lerrouxisme remet als discursos més viscerals anticatalanistes de Ciutadans. I assegura que bona part dels problemes de la Setmana Tràgica surten de les misèries internes de la política. Però assegura que aquests paral·lelismes no han estat buscats: han sortit sols.

Els oblidats

En tot aquest món marcat per l’agitació política, Rahola també vol posar de manifest altres contradiccions, per això vol apuntar el paper de la dona en la societat, i també introdueix un personatge homosexual, per explicar les dificultats d’aquest col·lectiu durant els primers anys del segle XX. Fins i tot el personatge d’Albert Corner, que és central en la novel·la és un individu marcat, que ha sortit embrutit de la guerra, perquè per Rahola, “en una guerra tothom en surt pitjor de com hi ha arribat”.

Una autora mediàtica

Pilar Rahola és periodista i és molt coneguda per les seves col·laboracions en mitjans de comunicació, des del 8 al dia fins a El món a RAC1. Entre les seves novel·les més destacades hi figuren El carrer sense embuts i Mariona. Però també té llibres de ficció molt populars, com Dona lliberada, home cabrejat o Carta al meu fill adoptat.

Un premi amb molt de prestigi

El Ramon Llull és el guardó que té major dotació econòmica de les lletres catalanes: 60.000 euros. El concedeix l'editorial Planeta. Té la peculiaritat d'admetre tant obres de ficció com de no ficció. L'han guanyat autors de gran renom com Pere Gimferrer, Maria Mercè Roca, Terenci Moix, Baltasar Porcel o Gabriel Janer Manila. En la darrera edició el Premi Ramon Llull el va obtienir Víctor Amela amb la novel·la La filla del capità Groc. Aquest any el jurat està integrat per Anne-Laure Aymeric (en representació de l'editorial Belfond), Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales, que farà de secretari amb vot. L'obra guanyadora es publicarà en català, en castellà i en francès.