Arriba a les pantalles un documental inèdit sobre una de les il·lustradores més icòniques del país: Pilarín Bayés. L'estrena serà el proper 22 de març al Sense Ficció de TV3, dins la programació especial del Març de les Dones. Rere el títol de La Pilarín, es tracta del primer documental realitzat sobre la vida de la mítica il·lustradora i ninotaire. Creat per Dani Feixas Roca, director de Liverpool Català: boira, sants i rock ‘n’ roll (2021), en aquesta coproducció de Astronaut Films amb Televisió de Catalunya, per primera vegada es fa una radiografia de l'artista confeccionada per qui millor la coneix: la seva família, les seves millors amistats i alguns professionals de la cultura. Amb la pròpia Pilarín de protagonista, el documental construeix un retrat que aprofundeix en el seu espai més íntim, en el seu pensament i les seves idees, la seva personalitat i la seva manera d’entendre la vida, i s'acompanya de material inèdit del seu arxiu personal.
El film mostra la il·lustradora més autèntica i desconeguda pel públic i fa un repàs als seus primers anys de carrera i a la seva formació fins arribar a la seva consolidació com a artista. A través de la història construïda per Feixas, es descobreix una dona atípica per la seva època, feminista, treballadora incansable, mare i esposa, solidària que ha perseguit sempre els seus somnis fins al dia d’avui, amb 80 anys i més de 1000 llibres publicats. El documental se centra més en la faceta personal de la Pilarín que en la seva obra, a través del qual es construeix el seu personatge, amb un to alegre, dinàmic i entretingut.
Escoltant les seves paraules, en entrevistes rialleres i també en conversa profunda, seguint-la en la vida quotidiana, en actes públics i a través dels seus retrats a les xarxes socials; així es com coneixerem la versió de la Pilarín sobre ella mateixa, però també en paraules de la família, els veïns estimats i els amics de tota la vida, col·legues o deixebles. Tot amb l'objectiu de conèixer l'artista rere el personatge - construït sense esforç ni artifici - que amaga tantes Pilarins diferents. En ell hi apareixen figures conegudes del món de la cultura, com Màrius Serra, Òscar Dalmau, Roser Capdevila, Albert Pla, Iolanda Batallé, Lluís Cadafalch o Juliana Canet.
Tota una vida dedicada a la creació artística
Pilar Bayés i de Luna va néixer el 21 d'abril de 1941 a Vic. Neta del pintor paisatgista català Joaquim Vayreda, des de ben petita descobreix que dibuixar se li dóna molt bé, li agrada i no para de fer-ho. La Pilarín ha dedicat tota la seva vida a la creació artística, ha dibuixat milers de personatges, amb un estil propi i ha esdevingut una de les icones més importants de la il·lustració catalana, formant part de la vida de milions d’infants. I així trobem l'artista al documental, que s'estima més dir-se ninotaire i que en dibuixos aparentment senzills ha impregnat el gust de més d'una generació de catalans. Aquesta és la Pilarín referent, imprescindible de la il·lustració infantil, autora ja de mil llibres amb un estil tan propi i reconeixible com inimitable. La que ho ha dibuixat tot: de El Zoo d'en Pitus a les "paraules complicades" - adulteri, camell, onanisme o zoofília -, tal com diu ella, del Diccionari per a Adults d'Òscar Dalmau. "M'agrada dibuixar pels nens, m'és igual si es considera un art menor o major", explica ella mateixa.
Una escena del documental La Pilarín, que s'estrena el 22 de març al Sense Ficció. / Astronaut
Però els moments més emotius de la peça audiovisual arriben quan Pilarín Bayès parla d’en Joan Maria Sala, marit i company de la vida, sempre imprescindible i sempre en segon pla, que va entendre i acceptar que la seva dona no tenia cap intenció de tancar-se a casa l’endemà del casament. Un casament de progres al Vic benestant d’aquells anys, de vestit curt i berenar amb amics, que ja va ser tota una declaració d’intencions. Un home de caràcter, amb un sentit de l’humor especial, amb qui no es van separar mai. Viuda des del 2016, a la pel·lícula explica com l’enyora cada dia, com va ser la seva vida plegats i també la seva mort. "Volíem envellir junts; va marxar suaument, bé, amb bon estil, una mort que ens va donar més pau que pena”.